L'Escola de ciutadania de Màlaga, exemple en la promoció de l'associacionisme i el voluntariat

L'Escola de Ciutadania i convivència de l'Ajuntament de Màlaga ha estat considerada per Europa com un exemple de bona pràctica en el foment de l'associacionisme i el voluntariat. Ruth Sarabia, directora general de drets socials i participació ciutadana, immigració i cooperació per al Desenvolupament de l'Ajuntament de Màlaga, va assistir com a ponent al XXè Fòrum Primavera de les Associacions per parlar d'aquesta iniciativa i d'altres polítiques impulsades per el consistori andalús.

Parlem de l'Escola de Ciutadania. Quines són les claus d'èxit que l'han portat a ser considerada exemple de bona pràctica en el foment de l'associacionisme?

Per començar, el fet d'haver comptat des del primer minut amb les demandes dels propis protagonistes, parlem dels veïns, dels que treballen al barri i del moviment associatiu de la zona. El districte centre de Màlaga, amb una població molt envellida, molts immigrants, poques parelles joves i pocs espais per gaudir de la ciutat, tenia una sèrie de mancances que feia temps que ens transmetien. Per fer front a aquestes dificultats i gràcies al diàleg amb els propis implicats, es va crear l'Escola de Ciutadania. La iniciativa neix com a resposta a les demandes de la població.

Quin nombre d'entitats utilitza aquest espai participatiu? S'esperava aquest èxit? 

Fa cinc anys que l'escola funciona i durant aquest temps hi han participat 26.300 persones en un barri on hi viuen 70.000 persones. Mai una iniciativa de l'ajuntament havia tingut tanta acceptació fins ara. Els òrgans de participació tradicionals han estat utilitzats per petits sectors de població molt implicats però no arribaven a tota la ciutadania. En canvi, l'escola ha permès, a través dels diferents espais que ofereix, des de cursos de formació, espais de debat i xerrades, punts de trobada per a famílies amb fills i altres formes de participació, fer créixer el nombre de persones implicades i trobar la manera de que tothom col·labori en la millora del barri.

Quines altres iniciatives desenvolupa l'ajuntament de Màlaga en favor del foment i la promoció del voluntariat?

Nosaltres pensem en un voluntariat impulsat des de les associacions i el paper de l'Ajuntament és dotar-lo del reconeixement necessari i facilitar la formació dels voluntaris per a una millor especialització. Un dels projectes que més reconeixement ha tingut en matèria de voluntariat és el Projecte Llar, que desenvolupem a Palma Palmilla, una de les barriades més marginals de Màlaga on el 78 per cent de la població està a l'atur. Es tracta d'un pla comunitari en el que s'han donat les eines per crear una xarxa d'associacionisme que no existia a partir del voluntariat i que ha ajudat a millorar la imatge de la barriada.

Creu que el voluntariat té el reconeixement suficient per part de les institucions?

Hi ha reconeixement però no el suficient, sobretot si tenim en compte el paper dels voluntaris, que en molts casos realitzen actuacions que haurien de desenvolupar les institucions públiques. A Màlaga tenim uns 18.000 voluntaris i en molts casos arriben on no poden arribar les administracions públiques per les limitacions que tenim. Nosaltres organitzem premis i durant l'any l'alcalde intenta estar aprop dels voluntaris, però és poc, mai és prou el reconeixement, és un tema a millorar per part de les institucions.

Parlant de millores, quins reptes de futur creu que té per endavant el món de l'associacionisme i el voluntariat?

L'interès per la participació entre els ciutadans existeix i es veu reflectit en el nombre d'associacions que es creen cada any però cal que sigui una participació efectiva. No val el jo proposo i les institucions fan el que volen, les associacions volen tenir poder de decisió i en això cal treballar. També és important que les entitats socials tradicionals estiguin en contínua adaptació i comptin amb una regeneració democràcia interna que moltes no tenen.

I un altre gran repte per les institucions és el de pensar com canalitzar totes les plataformes informals que estan sorgint dia rere dia com ara la del 15M, Afectats per la hipoteca, Dret a decidir, ..com ho fem? La institució pública està acostumada a treballar amb el moviment associatiu tradicional, reglat i inscrit al registre d'associacions, però i aquestes noves plataformes? elles no vindran als òrgans de participació tradicionals i per tant, les institucions hem de fer l'esforç d'anar als seus espais i no esperar que vinguin ells sinó tindrem sempre una participació forçada, limitada i en alguns casos artificial.