Jordi Moner: ”La maduresa digital dels centres és fonamental per vetllar per un ús responsable i consensuat”

La incorporació de la tecnologia als centres educatius ha avançat de manera accelerada durant els darrers anys. Plataformes digitals, eines col·laboratives i aplicacions basades en intel·ligència artificial formen part del dia a dia de molts docents, que han d'afrontar nous reptes metodològics i ètics en la seva pràctica educativa.

En aquesta entrevista, Jordi Moner reflexiona sobre la necessitat de posar la pedagogia al centre de qualsevol procés de digitalització. També aborda qüestions com la competència digital docent, la protecció de dades, la bretxa digital o el desenvolupament del pensament crític, i comparteix recursos i recomanacions per integrar la tecnologia amb sentit educatiu.

Quin paper han de jugar les eines digitals en l’educació actual i quins criteris pedagògics haurien de guiar-ne l’ús?

Ens agradi o no, el nostre món és digital i difícilment es pot viure fora d’ell. Des del món educatiu s’ha de vetllar perquè els infants coneguin les eines, el seu ús, i els perills inherents. Aquestes eines són un mitjà que ens permet potenciar l’aprenentatge per mitjà de la personalització de l’aprenentatge, facilitant el treball cooperatiu, amplificant la creativitat i fomentant l’autonomia i responsabilitat.

Pedagògicament, l’ús d’aquestes eines s’ha de regir pel criteri de la intencionalitat, prioritzant l’objectiu de l’aprenentatge per sobre de l’eina. No es tracta de digitalitzar les activitats sinó de transformar-les i acabar usant l’eina adient a l’activitat. A més, l’aprenentatge ha de ser actiu, aconseguint que l’alumnat es converteixi en creador i productor de coneixement, i allunyant-nos del consum passiu de materials fets, però que no impliquen l’esforç cognitiu. Hi ha altres criteris pedagògics que s’ha de tenir en compte, com la inclusió (DUA), l’accessibilitat, el pensament crític i el criteri de l’equilibri i el benestar digital.

Com podem evitar que la tecnologia es converteixi en una finalitat en si mateixa i garantir que estigui al servei de l’aprenentatge?

En el moment de dissenyar les activitats és important preguntar-se quina millora aporta l’ús d’una determinada eina i com pot ajudar a l’alumnat. En aquest punt és important entendre que si l’eina digital és simplement un substitut de les eines existents potser no cal introduir-la. Això es va poder veure en la implementació del 1x1 on les editorials van digitalitzar els seus llibres i es va passar d’usar un llibre en paper a llegir-ne el contingut a través de la pantalla. Això no té sentit ni aporta cap millora.

És crucial fer el procés de pensar què volem obtenir i quines evidències ens permetran saber que s’ha assolit l’aprenentatge desitjat. A partir d’aquí hem de valorar si és millor usar una eina digital determinada o si amb qualsevol de les eines tradicionals l’aprenentatge és millor. El punt fonamental és la formació dels docents, i no la formació en l’ús de les eines, sinó la formació en pedagogia digital. Des del punt de vista del sistema, el centres han de tenir una cultura digital clara i han de consensuar una coherència d’ús segons cada etapa.

Quines competències digitals considera imprescindibles per als docents d’avui, tant en l’àmbit formal com en l’educació en el lleure?

La competència digital docent ha de ser una combinació entre la part tècnica, la social i l’ètica. El docent ha de ser competent en l’ús de les eines, però també ha de ser molt conscient en el que significa usar-les i quins riscos comporten. Es podria dir que ha demostrat una actitud crítica i una adaptabilitat en l’ús d’aquestes eines.

Des de Rosa Sensat, quins recursos, materials o formacions destacaria per ajudar els equips educatius a integrar la tecnologia amb sentit crític?

Des de Rosa sensat es realitzen acompanyaments als centres i cursos com l’Escola d’estiu on es poden trobar ajudes sobre aquest tema. Per exemple, en la 61a Escola d’Estiu hi ha el curs 'Recursos tecnològics i IA per a docents d’Educació Infantil, Primària i Secundària' impartit per Davinia Hernández-Leo, Catedràtica Serra Húnter e ICREA Academia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on dirigeix el grup de recerca en Tecnologies per a l’Educació (TIDE) i la unitat de recerca en Tecnologia, Societat i Interaccions (TESI), centra la seva activitat en l’anàlisi crítica i el desenvolupament de tecnologies digitals i d’IA aplicades a l’educació.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por Associació Mestres Rosa Sensat (@rosasensatassociacio)

Altres recursos a tenir en compte són els que publica el departament sobre la competència digital docent o sobre l’ús de la IA a l’aula. I sempre s’ha de tenir en compte els documents publicats per l’UNESCO sobre aquests temes.

Hi ha iniciatives del tercer sector que creu que estan fent una aportació especialment valuosa en l’acompanyament digital de docents i educadors/es?

Aquest punt em queda més lluny, però soc conscient que les entitats del tercer sector aporten una mirada sistèmica potenciant l’equitat, el codi obert i els valors. Així, hi ha l’aliança 'Educació demà' d'Equitat i la Fundació Vincles que treballen fent de pont entre l’escola i les famílies.

En el cas de la Fundació Pere Tarrés i Fundació Carles Salvador, d'Esplais Catalans i de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya crec que s’ha transformat els seus plans d'estudis, oferint càpsules formatives essencials per a monitors i monitores sobre benestar digital, ciberassetjament (cyberbullying) i gestió de pantalles en campaments i caus.

Com es pot garantir que les eines digitals siguin realment inclusives i accessibles per a tot l’alumnat, independentment de les seves capacitats o context socioeconòmic?

Aquí hi ha dues mirades diferents. En el cas de la inclusió cal tenir en compte el disseny universal de l’aprenentatge com a marc obligatori a l’hora de dissenyar i portar a terme les activitats.

Però també hi ha la mirada de combatre la bretxa digital potenciant el programari lliure i evitant l’ús d’eines de pagament que condicionin qui se les pot permetre i qui queda lluny del seu ús.

Quins errors o males pràctiques observa amb més freqüència en la incorporació de la tecnologia a les aules?

L’ús de les eines sense control dels docents és un problema important, ja que l’alumnat pot entrar en terrenys pantanosos sense que se sàpiga. A part, la manca de formació provoca, en alguns casos, que es posi en risc dades confidencials. En aquest punt cal destacar que encara es comparteixen imatges sense control, correus electrònics, etc.

La irrupció de la intel·ligència artificial està generant moltes expectatives. Com creu que els docents haurien d’abordar aquestes noves eines des d’una perspectiva educativa?

Com ja he dit, la formació és el punt fonamental per fer-ne un ús correcte lluny de riscos innecessaris. El desconeixement és l’origen dels problemes.

A part, la maduresa digital dels centres és fonamental per vetllar per un ús reposable i consensuat. Per exemple, cal discutir quines eines utilitzar i com fer-ho per fer determinades tasques. En el cas de l’avaluació, pots fer servir una IA? Si ho fas, abans de pujar un document, com s’ha d’anonimitzar...

Quines recomanacions faria als centres educatius per protegir la privacitat i les dades dels infants i adolescents quan fan servir plataformes digitals?

Aquest és un punt interessant. Actualment, la majoria dels centres usa Entorns Virtuals d'Aprenentatge (EVA) tipus Google Classroom i des de la consola es pot configurar quines accions es poden fer i quines no. Tot i això, cal ser conscient que no es poden posar les dades de l’alumnat en llocs no segurs i, per tant, utilitzar llocs on no calgui registre sempre és una bona idea. Com a recomanació a tenir en compte sempre és prioritzar l’ús de Moodle per davant de Classroom, però, ara per ara és una guerra perduda. 

En el cas dels drets d’imatge i de veu, cal regular amb fermesa el seu ús.  Així, l’autorització signada a principi de curs ha de ser molt específica. Un pare pot acceptar que el seu fill surti a la revista interna de l’escola, però negar-se al fet que aparegui en llocs públics del centre. I a part, com a docents hem de canviar el focus de les imatges, prioritzant l’activitat d’aprenentatge per sobre de les persones.

Com podem educar els alumnes perquè desenvolupin una mirada crítica davant la informació, els algoritmes i els continguts que consumeixen en línia?

Sempre ens movem en els mateixos paràmetres, i per tant aquí hem de tornar a parlar del disseny de les activitats. Aquestes han de fer veure com funcionen els algoritmes segons el perfil que fa una petició, han de posar en valor a l’individu com a moneda de canvi (si no pagues és que tu ets la moneda), han de potenciar l'encreuament de dades per determinar si una notícia és falsa o no...

A part, el treball sobre els biaixos també és important. Així el biax de gènere o de confirmació és important que es detectin fàcilment.

Quin equilibri considera adequat entre les activitats digitals i les experiències presencials, manipulatives i de relació humana dins del procés educatiu?

Això és difícil de dir, ja que depèn de l’etapa educativa, de la maduresa de l’alumnat i de l’àrea que s’està treballant. En el cas d’educació infantil, la part digital ha de ser nul·la o mínima i sempre amb un criteri pedagògic. A educació primària les activitats han de ser guiades i instrumentals, però el percentatge ha de ser baix. A educació secundària, el percentatge pot créixer, però s’ha d’evitar que la part digital sigui la predominant.

Tot o això, a un nivell més d’àrea cal tenir en compte que hi ha àrees que necessiten més d’aquestes activitats digitals. Si faig una activitat de robòtica amb plaques programables és probable que necessiti més d’eines digitals que no pas si estic redactant un text.

Si hagués de recomanar tres recursos digitals o bones pràctiques que qualsevol docent podria començar a aplicar demà mateix, quines serien i per què?

Un recurs digital per primària pot ser el Doodle3D Transform, que és una aplicació web que permet dissenyar un objecte de manera molt simple i obtenir els fitxers necessaris per imprimir-lo en 3d, ara que molts centres tenen recursos per fer activitats maker. Si hem de parlar d’un recurs, i en el camp de la IA, l’eina fonamental per la gestió de documents és el NotebookLM. 

A partir de documents pujats et fa l’anàlisi d’aquests i et genera eines d’ajuda com resums d’àudio, mapes conceptuals i moltes, sense interactuar amb fonts externes. S’ha de destacar que es tracta d’un recurs que els docents hi tenim accés des del nostre compte corporatiu.Una bona pràctica pot ser acostumar els alumnes a no valorar una informació per una sola web, mirant només el seu contingut, sinó a obrir tres pestanyes noves per buscar què diuen altres fonts sobre aquell autor o aquella afirmació.