Lluís Delmau: “Les infraestructures digitals bàsiques han d'estar al servei de la comunitat”
Comparteix
El vocal i cofundador de guifi.net defensa un model d'internet comunitari basat en la governança compartida, la sobirania digital i la consideració de les infraestructures digitals com un bé comú.
Internet s'ha convertit en una infraestructura imprescindible per a la vida quotidiana. Treballar, estudiar, accedir als serveis públics, comunicar-nos o participar en la societat depèn cada vegada més de la connectivitat. Tot i això, el debat sobre qui construeix, gestiona i decideix el funcionament d'aquestes infraestructures continua sent poc conegut per la majoria de la ciutadania.
Des de fa més de vint anys, guifi.net impulsa un model alternatiu basat en una infraestructura digital oberta, lliure i neutral, construïda col·laborativament per ciutadania, entitats, cooperatives, empreses i administracions. La fundació treballa perquè les xarxes de telecomunicacions, els centres de dades, els servidors i els serveis digitals es gestionin com un bé comú, amb una governança oberta i compartida.
Parlem amb Lluís Delmau, vocal i cofundador de guifi.net, sobre el concepte d'internet comunitari, els reptes de la sobirania digital, els riscos de la concentració tecnològica i les oportunitats que ofereixen les infraestructures digitals obertes per al tercer sector i per al conjunt de la societat.
Per a qui no conegui guifi.net, què és i quina és la vostra missió principal?
guifi.net és una infraestructura digital oberta, lliure i neutral construïda col·laborativament per ciutadania, entitats, cooperatives, empreses i administracions. Va néixer l'any 2004 a Osona per donar resposta a la manca de connectivitat en zones rurals, però avui és molt més que una xarxa de telecomunicacions: és un model de governança compartida de les infraestructures i serveis digitals.
La Fundació guifi.net té la missió de garantir que aquestes infraestructures —la xarxa de telecomunicacions, els centres de dades, els servidors i els serveis digitals— es gestionin com un bé comú. Això significa que qualsevol persona o organització pot contribuir a construir-les, utilitzar-les i participar en les decisions sobre el seu funcionament sota unes regles obertes, transparents i iguals per a tothom. El nostre objectiu no és substituir els operadors o els proveïdors de serveis, sinó assegurar que les infraestructures bàsiques sobre les quals es construeix la societat digital no depenguin exclusivament dels interessos d'uns pocs actors, sinó que estiguin al servei de la comunitat.
Sovint es parla d'internet com un servei o una infraestructura. Per què creieu que també s'hauria d'entendre com un bé comú?
Internet és una infraestructura essencial i l'accés a internet, reconegut per l'ONU com un dret humà, és un servei comparable a l'aigua, l'electricitat o la xarxa viària. Sense internet no podem exercir plenament drets fonamentals com l'educació, la salut, la participació democràtica, l'accés a la cultura o a molts serveis públics.
Quan parlem d'internet com un bé comú no ens referim només a aquest accés. Ens referim al fet que la infraestructura física —fibra, radioenllaços, centres de dades, servidors i els serveis digitals que s'hi allotgen— també pot ser gestionada col·lectivament. Un bé comú no és simplement un recurs compartit, sinó un recurs governat per una comunitat que estableix les regles per preservar-lo, ampliar-lo i garantir-ne l'accés equitatiu. Aquest és el model que defensa guifi.net: una infraestructura oberta, on cap actor en té el control exclusiu i on qualsevol nou participant contribueix a fer-la més robusta i útil per al conjunt.
Quin paper tenen les xarxes comunitàries en la construcció d'un model digital més democràtic, equitatiu i participatiu?
Les xarxes comunitàries introdueixen una idea fonamental: la ciutadania també pot ser protagonista en la construcció, la governança i la utilització de les infraestructures digitals. Aquest model democratitza la infraestructura perquè qualsevol actor —una persona, una entitat social, una cooperativa, una empresa o una administració— pot desplegar xarxa, aportar recursos, oferir serveis o participar en les decisions en igualtat de condicions.
La governança comunitària afavoreix la transparència, la corresponsabilitat i la sostenibilitat a mitjà i llarg termini. En lloc de concentrar el control, distribueix la capacitat de decidir i d'innovar. Aquest model és igualment aplicable a una gran ciutat, un barri, un edifici, un polígon industrial, un poble petit o un entorn rural. Les necessitats poden ser diferents, però els principis de governança i de gestió del bé comú són els mateixos. Les xarxes comunitàries contribueixen a una digitalització més resilient, més descentralitzada i més democràtica.
Quines mancances o riscos detecteu en l'actual model d'internet dominat per les grans plataformes tecnològiques?
En les darreres dècades veiem una concentració extraordinària del control sobre les infraestructures digitals. Hi ha un nombre molt reduït d'empreses que controla bona part dels centres de dades, dels serveis al núvol, de les plataformes digitals i, cada vegada més, també de les infraestructures físiques. Pel que fa a les empreses locals, generalment intenten reproduir aquest mateix model, mantenint el control de les infraestructures, la falta de transparència i l'absència de governança compartida, de manera que la relació continua sent la de client i proveïdor.
Aquesta concentració genera dependència tecnològica, redueix la competència i limita la capacitat de les comunitats i de les institucions per decidir sobre unes eines i serveis que s'han convertit en essencials. El risc no és només econòmic: també afecta el control de les dades, la privacitat i, fins i tot, la qualitat democràtica. Quan les infraestructures bàsiques depenen d'actors que no reten comptes davant la comunitat, disminueix la capacitat col·lectiva d'incidir en aspectes com la transparència, la interoperabilitat dels sistemes o la neutralitat de la xarxa.
Què enteneu per sobirania digital i drets digitals, i per què considereu que són conceptes importants per a la ciutadania?
La sobirania digital és la capacitat de les persones, les comunitats i les institucions per decidir sobre les infraestructures digitals de les quals depenen. No afecta només les dades personals o el programari, sinó també la capacitat de decidir on s'allotgen els serveis, on són les nostres dades, qui gestiona els centres de dades, qui controla les xarxes de comunicacions i sota quines normes funcionen aquestes infraestructures.
Els drets digitals són la projecció dels drets fonamentals en l'entorn digital: la privacitat, l'accés universal, la llibertat d'expressió, la neutralitat de la xarxa, la protecció de dades i la possibilitat de participar en la governança de les infraestructures que condicionen la nostra vida quotidiana. Sense una infraestructura oberta i governada democràticament, aquests drets són molt més difícils de garantir.
Com poden les entitats socials beneficiar-se de les xarxes comunitàries i de les alternatives tecnològiques obertes? Ens podríeu compartir algun exemple o experiència destacada?
Les entitats socials poden recuperar capacitat de decisió sobre les seves infraestructures i serveis digitals. No es tracta només d'utilitzar eines de programari lliure, sinó també de poder connectar seus, compartir infraestructura, allotjar serveis en centres de dades de proximitat, treballar en l'entorn local i formar part d'un ecosistema col·laboratiu que prioritza l'interès general.
Des de guifi.net hem desenvolupat aquest model tant en entorns rurals com en zones urbanes, connectant escoles, equipaments municipals, cooperatives, centres socials, empreses i administracions sobre una mateixa infraestructura oberta, i també mancomunant serveis. Això demostra que una infraestructura compartida permet desplegar serveis molt diversos —connectivitat, allotjament, telefonia, serveis digitals o computació distribuïda— mantenint una governança oberta i evitant dependències innecessàries.
Quins reptes troben actualment les entitats que volen apostar per eines o infraestructures digitals més obertes i comunitàries?
"El principal repte és que el model dominant està molt orientat al consum de serveis tancats"
És fàcil contractar una plataforma global, però és molt més difícil trobar informació, suport tècnic o espais per participar en la construcció d'infraestructures compartides. A més, cal reforçar la cultura de la governança comunitària. Gestionar un bé comú implica assumir responsabilitats compartides, establir mecanismes transparents de decisió i garantir la sostenibilitat econòmica del projecte. No és només una qüestió tecnològica; és, sobretot, una qüestió organitzativa i social.
Què poden fer les entitats socials per contribuir a una internet més oberta, democràtica i orientada al bé comú, fins i tot si disposen de pocs recursos?
El primer pas és incorporar criteris de bé comú en les seves decisions digitals. Això significa preguntar-se no només què costa una eina, sinó també qui controla la infraestructura, on resideixen les dades, si els sistemes són interoperables, si existeixen alternatives obertes i si és possible contribuir a comunitats que comparteixen coneixement i recursos.
No totes les entitats podran construir una infraestructura pròpia, potser pel seu volum o les seves capacitats, però sí que poden participar en ecosistemes oberts, escollir models compromesos amb aquests valors i col·laborar amb altres organitzacions per compartir recursos. Cada decisió i cada acció en aquest sentit contribueixen a construir un ecosistema digital més divers i menys dependent.
Quins reptes i oportunitats veieu per al futur de les infraestructures i comunitats digitals obertes a Catalunya?
Catalunya té una oportunitat per convertir-se en un referent europeu en infraestructures i serveis digitals oberts i compartits. Disposem d'una gran tradició de cooperativisme i associacionisme, tenim molt a prop la innovació tecnològica i gaudim d'uns nivells elevats de participació ciutadana. Tot plegat encaixa molt bé amb els models de governança dels béns comuns.
El repte és deixar de pensar únicament en la connectivitat i començar a considerar també com a infraestructures comunes els centres de dades, els serveis digitals distribuïts i les plataformes obertes que donen suport a la vida comunitària. Aquest model funciona tant a les grans ciutats com als municipis petits i les zones rurals, i les xarxes comunitàries han demostrat que poden reduir els desequilibris territorials i facilitar que qualsevol comunitat construeixi les seves pròpies infraestructures i serveis digitals sense esperar que ho faci un gran operador.
Per acabar, quin missatge donaríeu a les entitats del tercer sector que volen avançar cap a models tecnològics més ètics, participatius i alineats amb l'interès col·lectiu?
La tecnologia és avui una part essencial de la infraestructura social. Per això, les entitats del tercer sector tenen l'oportunitat d'aplicar al món digital els mateixos valors que ja defensen en molts altres àmbits: cooperació, participació, transparència, inclusió i sostenibilitat.
No es tracta només de canviar d'aplicacions, sinó de preguntar-nos qui governa les infraestructures sobre les quals funcionen. Quan la xarxa, els centres de dades, els servidors i els serveis es poden construir i governar com un bé comú, la societat guanya autonomia, resiliència i capacitat d'innovació. L'experiència de guifi.net demostra que aquest model és tècnicament viable, econòmicament sostenible i socialment transformador, i que és possible construir una internet governada per les comunitats, oberta a tothom i orientada al bé comú.
Afegeix un nou comentari