24/7, la salut mental del jovent i l’ús de les xarxes socials

Podem arribar a rebre milers d’inputs amb informació sense filtrar i que aconsegueixen tenir un gran impacte en les persones, especialment en la població jove, fins al punt de condicionar la seva vida a través de la creació d’imatges distorsionades d’una vida somiada. Viure a través de dues identitats, la real i la virtual, acaba generant comparacions continuades d’una realitat creada i adaptada per agradar i aconseguir “m’agrades” i seguidors que generen gratificacions immediates. 

Aquestes “recompenses” generen la necessitat d’adaptar la nostra vida quotidiana per tal de mantenir aquesta sensació de benestar, sovint mitjançant filtres i retocs que allunyen la nostra imatge de la realitat. L’exposició excessiva de la pròpia intimitat pot col·locar les persones en una situació de vulnerabilitat, especialment infants i adolescents, que encara no perceben amb claredat els riscos als quals s’exposen.

Quan l’autoestima trontolla

Les xarxes socials també exposen la cara més fosca de la interacció digital. Les pantalles poden emparar els haters  o el cyberbulling: actituds agressives, facilitant crítiques, insults o amenaces que, en un altre context, no es produirien. Aquest atac constant, combinat amb una autoestima fràgil, pot fer-nos més vulnerables i influenciables, donant importància a opinions alienes.

La manera com ens percebem a nosaltres mateixes impacta directament en les relacions i en la gestió del dia a dia. Això pot conduir a una paradoxa, i és que tot i la hiperconnexió que ofereixen les xarxes, moltes persones se senten profundament soles. Aquesta situació pot acabar degenerant fins al punt que hi ha joves que redueixen la seva xarxa social a les relacions online i que els hi costa relacionar-se si no hi ha una pantalla en mig.

L’aïllament, el costat ocult de la hiperconnexió

Segons dades de la Confederación Salud Mental España, 4 de cada 10 adolescents es connecten per no sentir-se soles, tot i que més del 20% afirmen haver-se sentit soles mentre utilitzaven les xarxes. A més, un informe del Ministeri d’Assumptes Econòmics revela que un 9% del jovent han reduït el temps presencial amb les amistats, substituint-lo per relacions digitals, una dada que reforça el que s’ha reflectit anteriorment.

Aquesta tendència cap a la immediatesa i la distància afecta les habilitats socials i la capacitat de concentració. És habitual fer diverses activitats alhora, com mirar una pel·lícula mentre es navega per TikTok o assistir a classe mentre es respon a missatges, dificultant la focalització i la persistència en les metes personals.

Davant la dificultat de concentració i la dispersió que mostren molts estudiants, diversos centres escolars han optat per restringir l’ús de mòbils i tauletes fora de les activitats educatives. És clau la implicació de les famílies, promovent un ús responsable i conscient de les xarxes socials des de la infància.

La necessària implicació de tots els agents comunitaris 

És fonamental que docents i familiars es mantinguin actualitzats i es formin en l’ús de les tecnologies per prevenir-ne els riscos i afavorir un desenvolupament saludable d’infants i joves. Tots els agents socials han de participar activament en l’acompanyament emocional i social, especialment en una etapa clau com és la construcció de la identitat i les habilitats socials. Cal fomentar espais segurs i reals on els joves puguin expressar-se lliurement, sense judicis ni invalidacions, i on es valorin les seves necessitats i interessos.

Per aconseguir-ho, és necessari implementar programes que proporcionin eines per reconèixer i gestionar les emocions. La intel·ligència emocional i la responsabilitat afectiva són una assignatura pendent per a tota la societat i desenvolupar-les és el primer pas per afrontar els reptes vitals sense caure en malestars emocionals o problemes de salut mental.