Opinió

Com treballar les normes de convivència a casa de manera positiva?

D’esquena, una nena aixecant el braç asseguda en una rotllana a terra amb altres infants.

Quan un infant comprèn per què existeix una norma, és més fàcil que la faci seva i l’incorpori com a part de la seva manera de relacionar-se amb els altres.

Sobre l'autor/a:

Les normes formen part de qualsevol espai de convivència. A casa, a l’escola o en una llar residencial, contribueixen a crear entorns segurs, respectuosos i previsibles per als infants i adolescents. Però tan important com establir unes normes és la manera
com les transmetem i les treballem.

Durant molt de temps, les normes s’han associat principalment a l’autoritat, l’obediència o la imposició de límits. Avui, però, sabem que són molt més efectives quan es treballen des de l’acompanyament, la coherència i la comprensió. La disciplina positiva posa el focus en ajudar els infants i adolescents a entendre el sentit dels límits i a desenvolupar progressivament la responsabilitat, la cooperació i l’autonomia.

L’exemple és una de les millors eines educatives

Els infants aprenen, en gran part, observant les persones adultes que tenen al seu voltant. Per això, les persones adultes es converteixen en referents essencials a l’hora de transmetre valors com el respecte, la responsabilitat, la cura dels espais comuns
o la capacitat de complir els compromisos.

En aquest sentit, el que fem sovint educa molt més que el que diem. Si volem que els infants i adolescents respectin les normes de convivència, també és important que vegin que els adults les respectem i les complim.

Normes clares, coherents i adaptades a cada edat

Perquè una norma sigui educativa, ha de ser clara i comprensible. També ha d’estar adaptada a l’edat i al moment evolutiu de cada infant o adolescent.

Uns límits estables proporcionen seguretat i ajuden a entendre què s’espera de cadascú. Alhora, és important reconèixer els esforços i els avenços, posant el focus en allò que s’està aprenent i no únicament en els errors.

La convivència no s’aprèn d’un dia per l’altre. És un procés que requereix temps, paciència i acompanyament.

La vida quotidiana, una oportunitat per educar

Les activitats del dia a dia ofereixen moltes oportunitats per treballar la responsabilitat, l’autonomia i el compromís amb el benestar col·lectiu.

Participar en les tasques de la llar, mantenir l’ordre després de jugar, tenir cura dels espais compartits o fer un ús responsable de les pantalles són accions quotidianes que permeten aprendre a conviure.

Des del CRAE La Salle, per exemple, treballem perquè infants i adolescents participin activament en la vida quotidiana de la llar, sempre tenint en compte la seva edat i les seves capacitats. Això pot incloure fer-se el llit, parar taula, escombrar o netejar
la pols en el cas dels infants més petits, i posar rentadores o preparar plats senzills en el cas dels adolescents.

També establim normes compartides, com ara evitar l’ús de pantalles durant els àpats, tant per part dels infants i adolescents com de les persones adultes. D’aquesta manera, les normes no es viuen únicament com una obligació, sinó com uns acords que contribueixen
al benestar i a la convivència de totes les persones que comparteixen un mateix espai.

Els conflictes també poden ser una oportunitat d’aprenentatge

Quan apareix un conflicte, la resposta educativa no ha de centrar-se únicament en el càstig. El conflicte pot ser una oportunitat perquè els infants i adolescents reflexionin sobre què ha passat, entenguin com s’han pogut sentir les altres persones i pensin
com poden reparar el dany causat.

Aquest procés ajuda a desenvolupar l’empatia, la responsabilitat personal i la capacitat de prendre decisions més conscients en el futur.

Acompanyar no vol dir deixar de posar límits. Al contrari: vol dir establir-los de manera clara i coherent, ajudant els infants i adolescents a comprendre'ls i a assumir progressivament la responsabilitat de les seves accions. 

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari