Arribar més enllà de la pantalla a través del cinema

El cinema és una experiència enigmàtica: veiem passar les imatges i ens identifiquem amb les històries sobre la pantalla, ens esglaiem amb emocions d'uns altres, somiem amb viure dins del que se'ns explica.

I és aquest poder que té la imatge per a posar-nos en la pell dels altres, el que fa del cinema una eina per a transformar la societat, per a educar-la. Les imatges com a maquinàries de comunicació, i de conscienciació.

Si alguna cosa pot fer el cinema és donar visibilitat a altres realitats. Hem d'utilitzar-lo, doncs -i és el que vam pensar nosaltres ara ja fa sis anys- per obrir els ulls de l’espectador a una realitat, en aquest cas, poc o mal coneguda: la de la diversitat funcional.

La cultura, i el cinema, són les eines més potents que tenim per a canviar les mentalitats, els valors, la mirada sobre la diversitat. I la inclusió d'aquesta diversitat acaba generant una transformació que és positiva per a tot el conjunt de la població.

Perquè, quin paper tenen avui en dia la cultura i l’art en la societat? Com es representa la diversitat en el discurs cultural homogeni, entelat de tabús i imatges preconcebudes?

En una societat, on prima la inmediatesa, és important abordar, de forma respectuosa i sense estereotips, algunes realitats del dia a dia que sovint queden al marge del discurs cultural dominant. Cultura i acció social s’entrellacen. La fita: la sensibilització a través del cinema i més enllà de les pantalles. Com podem «parlar de» l’altre, representar-lo sense despullar-nos de les nostres certeses, de la nostra realitat? La discapacitat és una realitat més, sense drames ni idealitzacions, que no deixen de ser formes d’amagar aquestes altres realitats, de disfressar-les. Visibilitzar altres realitats no és sinònim de donar-los veu ni de «parlar per» sinó d’obrir de bat a bat el calaix de sastre de la diversitat, per deixar-ne aflorar la seva polifonia i la seva heterogeneïtat.

I no es tracta només d'acostar les persones a pel·lícules que tractin de discapacitat, sinó també d'acostar les persones amb alguna discapacitat al cinema. Perquè el cinema ha enriquit les nostres vides. Els ha donat color, humor i emocions noves. I ningú hauria de perdre's això.