Construint refugis climàtics comunitaris des de l’urbanisme feminista

Vivim en ciutats que s’han planificat d’esquena a la naturalesa. Des de l’urbanisme capitalista i patriarcal s’han prioritzat certes activitats productives, de consum i depredadores de persones i territoris, ignorant la crisi de cures que translimita els temps i espais, especialment de les dones. Som les dones de baixos ingressos, migrades, racialitzades i indígenes que experimente, de manera desmesurada les conseqüències del canvi climàtic. Aquests grups som més vulnerabilitzats enfront als efectes del canvi climàtic perquè tenim menys accés a la terra, als recursos, menys suport institucional i una manca de representació i participació en la presa de decisions. 

Malgrat les conseqüències desproporcionades, no s’ha incorporat una perspectiva feminista interseccional en estratègies de mitigació del canvi climàtic que incorporin a les dones i població vulnerabilitzada com a agents de canvi. 

En els darrers anys, en algunes ciutats s’han començat a desenvolupar xarxes de refugis climàtics com una estratègia d’adaptació al canvi climàtic i principalment en moments d’episodis extrems de calor o fred. Moltes d’aquestes iniciatives han sigut impulsades per institucions públiques i ajuntaments, sense incloure iniciatives comunitàries que poden ser o ja són refugis climàtics. Per una banda, aquests refugis climàtics no tenen una visió comunitària, obviant les necessitats diverses de la comunitat. Per altra banda, s’ha incrementat espais verds i blaus sense considerar les conseqüències de la repartició desigual en els barris, contribuint a la gentrificació verda.

En resposta a aquest enfoc utilitarista i institucional, des de Col·lectiu Punt 6 en els darrers 5 anys hem acompanyat la creació de xarxes de refugis climàtics comunitaris i de cures  incorporant una perspectiva ecofeminista interseccional. 

Un refugi climàtic comunitari i de cures És qualsevol espai que generi confort tèrmic davant de les onades de calor o de fred, pluges i/o períodes extrems climàtics. Aquests espais poden ser infraestructures verdes, com ara parcs i jardins, centres climatitzats que brinden confort tèrmic en situacions de calor i fred extrems, i refugis d’emergència per a episodis de tempestes, inundacions i incendis forestals. Poden ser espais ja existents o poden ser espais creats nous, però en tots dos casos han de compatibilitzar la funció de refugi climàtic amb altres usos i funcions.

Per tal, d’integrar una perspectiva feminsita, els refugis climàtics han de ser espais accessibles dissenyats per cobrir les necessitats i els desitjos de les persones veïnes, que coneixen la seva comunitat i els seus habitants, així com per facilitar la connexió amb la natura i entre les persones i on no només es puguin refugiar de la calor, de les pluges o d’un altre esdeveniment climàtic, sinó també compartir atenció, celebrar reunions o activitats festives i relacionar-se amb la resta de la comunitat. Per això, han de ser espais verds, segurs, accessibles, comunitaris, feministes i on les veïnes no siguin només el subjecte passiu que els faci servir, sinó també els qui els dissenyin i els omplin de vida.

Els refugis climàtics tenen un potencial d’impacte positiu a nivell ecològic per mitigar i adaptar-se a l’impacte en les persones d’episodis climàtics severs i també social, com a espais d’organització comunitària. És essencial visibilitzar que també han de respondre a la gestió comunitària i col·lectiva de les cures. Els refugis climàtics han d’anar més enllà del component climàtic i avançar a ser un espai de cures i organització comunitària, lliure de violències masclistes, racistes, capacitistes I lgtbifòfiques. Per això, és essencial que els refugis climàtics s’entreteixeixen amb xarxa comunitària de cures.

A Barcelona, hem treballat al nostre barri, en la Construcció de la Trinxera Climàtica del Casc Antic, un projecte comunitari desenvolupat juntament amb Luciferases, la Caixa d’Eines i Feines i la Federació d’entitats de la Gestió Comunitària del Casal del barri Pou de la Figuera. Durant dos anys, hem tingut converses comunitàries sobre què és el canvi climàtic i com impacta al barri, hem identificat espais comunitaris que ja funcionen com a refugi climàtic, com l’hort del forat o la plaça del Pou de la Figuera, i hem ampliat la trinxera climàtica amb millores en alguns dels espais I visibilitzant la xarxa d’espais comunitaris i de cures que conformen la trinxera i incorporant la perspectiva feminista i de classe.

Per a més informació, www.trinxeraclimatica.org