Blaus, grocs i taronges, diferents voluntaris en defensa del bosc

Tot i que el foc és beneficiós per l’ecosistema, actualment, tal i com està configurat el nostre país, amb boscos abandonats i urbanitzacions enmig de massa forestal, un incendi forestal pot esdevenir una de les pitjors amenaces posant en risc vides i béns.

Marc Ferrer

@ferrer_marc

Bomber voluntari del Parc de Matadepera

Més articles de

Marc Ferrer

Al nostre país fa més de 150 anys que existeixen els bombers i fa més de 150 anys que es dediquen a l’extinció de focs forestals, entre d’altres tasques. Els primers cossos de bombers van néixer amb personal que tenia el seu propi ofici i el combinava amb la participació en tasques d'extinció i salvament quan eren requerits. Aquesta vinculació –que avui en diríem voluntària– era, en realitat, un treball remunerat, amb particulars retribucions, premis i gratificacions. Amb el pas dels anys, alguns d’aquests cossos es van professionalitzar, és a dir, els seus membres van esdevenir funcionaris, i van dedicar-se exclusivament a fer de bomber, amb parcs oberts les 24 hores. Tot i així, en moltes viles es va continuar amb la fórmula inicial del bomber eventual i voluntari.

Actualment a Catalunya, els bombers de la Generalitat estan formats per bombers funcionaris i bombers voluntaris, un model mixt similar a França, Alemanya o Estats Units, per exemple. Els voluntaris no tenen la consideració de funcionaris ni de personal laboral i es regeixen per un reglament, regulat pel Decret 8/2015, de 27 de gener. Els bombers voluntaris, igual que els funcionaris, estan enquadrats dins la Direcció General Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments del Departament d’Interior on la única diferència és que uns són funcionaris i d’altres voluntaris, amb un sistema d’accés i una vinculació dissemblant, però compartint la mateixa formació, equipament, material, vehicles, ordres, comandament, etc. Existeixen 77 parcs de bombers voluntaris i 73 parcs de bombers funcionaris i el nombre de bombers voluntaris que hi ha a Catalunya, és de 2.218, el 48% del nombre total de bombers. Capitals de comarca com El Pont de Suert, Vielha, Les Borges Blanques o Puigcerdà tenen només bombers voluntaris. I ciutats turístiques importants com Sitges, Tossa de Mar o Cadaqués, també només tenen bombers voluntaris. A la regió de Lleida els bombers voluntaris representen el 75% del nombre total.

Molts dels actuals cossos de bombers voluntaris es van crear a partir de la segona meitat del segle XX, i alguns d’ells resultat d’un gran incendi forestal que va afectar el seu terme, conseqüència, entre d’altres factors per l’abandonament dels boscos i l’emigració del camp a la ciutat. En d’altres llocs, però, es van crear associacions o grups d'extinció d'incendis que amb el pas dels anys, acabarien transformant-se en una Agrupació de Defensa Forestal (ADF).

Les ADF estan regulades mitjançant l’Ordre de 6 d’octubre de 1986 i estan sota l’organització del Servei de Prevenció d'Incendis Forestals del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Estan formades per propietaris rurals (que han de ser mínimament el 20% de l’agrupació) i per voluntaris, amb una activitat altruista i desinteressada i sense rebre cap tipus de retribució econòmica.

Les tasques principals que realitzen les ADF són elaborar programes de vigilància i prevenció d'incendis forestals, campanyes de divulgació de prevenció i lluita contra els focs forestals i suport a l’extinció. Durant l’extinció, les ADF estan sota les ordres dels bombers i la seva col·laboració és imprescindible tant per l’aportació de personal com de material.

A més a més, cal dir que una ADF és d’un gran valor ja que per una banda els seus membres tenen un exquisit coneixement del territori, vital per fer front a un foc forestal i per altra, realitzen sobretot a l’hivern tasques de prevenció, neteja, i conservació del bosc, camins, franges de seguretat, punts d’aigua, etc. A Catalunya existeixen 301 ADF, amb unes 6.000 persones que cobreixen a 675 municipis.

I paral·lelament als bombers voluntaris i les ADF, trobem una tercera instància a nivell de voluntariat, que són les Associacions de Voluntaris de Protecció Civil (AVPC), dins la Direcció General de Protecció Civil del Departament d’Interior. Les AVPC estan formades per persones que col·laboren de forma voluntària i altruista en tasques de protecció civil dins del seu municipi, igualment sense cap remuneració, i aquestes tasques també inclouen el suport en la prevenció, en la vigilància i en l’extinció d’incendis forestals. Aquestes associacions de voluntaris es regeixen per un reglament, regulat pel Decret 27/2001, de 23 de gener. Ara per ara hi ha registrades oficialment 102 Associacions de Voluntaris de Protecció Civil amb uns 1.230 membres acreditats.

Cal dir que el voluntariat de protecció civil i el voluntariat en matèria de prevenció, extinció d’incendis i salvaments, estan exclosos de Llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme, ja que tenen la seva normativa específica corresponent com hem vist.

Observem també que trobem unes 9.400 persones que de manera voluntària i altruista dediquen el seu temps lliure a ajudar a la seva gent, i també a col·laborar, a primera o segona línea, a l’estiu o a l’hivern, en la prevenció i extinció d’incendis forestals, juntament amb la resta de professionals de bombers, agents rurals o mossos. Aquest voluntariat representa pels seus coneixements i capital humà, un actiu molt important que mai s’hauria de perdre.