Cinc anys de la Llei 8/2021: avançar en drets exigeix transformar també les institucions i la societat

Aquest 3 de setembre fa cinc anys de l’entrada en vigor de la Llei 8/2021, de 2 de juny, que va reformar la legislació civil i processal per adaptar el sistema de suports a les persones amb discapacitat al model social i de drets humans de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat.

L’article 12 de la Convenció reconeix que les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions amb les altres persones i estableix que han de poder accedir als suports que necessitin per exercir-la.

La reforma de 2021 va suposar l’abandonament del sistema tradicional d’“incapacitació” o “modificació judicial de la capacitat”. El centre ja no és declarar una persona incapaç, sinó determinar quins suports necessita, en quins àmbits i amb quina intensitat, respectant la seva voluntat, desitjos i preferències.

A Catalunya, aquest canvi es va iniciar amb el Decret llei 19/2021 i es completarà amb la Llei 13/2026, que modifica el Codi civil de Catalunya en matèria de suports i entrarà en vigor el 4 de febrer de 2027.

Cinc anys després, les dades mostren avenços, però també dificultats. Segons la Memòria 2025 de la Fiscalia General de l’Estat, a finals de 2024 encara hi havia més de 50.000 revisions d’antigues mesures pendents d’iniciar. La Fiscalia també constata el pes que continuen tenint les fórmules representatives, una mostra que el canvi de model encara no s’ha completat.

Des de la Fundació Via-Guasp valorem positivament aquest canvi legislatiu. Però una reforma legal, per si sola, no és suficient. Cal transformar també les administracions, els serveis i la societat, perquè encara persisteixen procediments poc adaptats al nou marc i una cultura paternalista que tendeix a confondre necessitat de suport amb incapacitat per decidir.

Necessitar suport no significa deixar de prendre decisions ni deixar d’assumir responsabilitats. No podem anul·lar una persona per por.

Alhora, autonomia no pot significar desprotecció. La Convenció exigeix garantir totes dues coses: respectar la llibertat de la persona i, al mateix temps, prevenir situacions d’abús, explotació o influència indeguda. L’article 16, precisament, obliga els estats a protegir les persones amb discapacitat contra totes les formes d’explotació, violència i abús.
El repte dels pròxims anys és, per tant, convertir el canvi legal en un canvi real en els jutjats, les administracions, els serveis, les famílies i el conjunt de la societat.

Sobre la Fundació Via-Guasp

La Fundació Via-Guasp és una entitat de suport que atén, des de fa 22 anys, persones amb diagnòstic en salut mental. Les acompanya en l’exercici de la seva capacitat jurídica i desenvolupa altres serveis i projectes orientats a millorar la seva qualitat de vida. Així mateix, ofereix assessorament a persones, famílies i professionals sobre mesures de suport i recursos disponibles.