Les Nacions Unides i els seus estats membres reconeixen, mitjançant diferents instruments, la necessitat que les dones tinguin un paper significatiu en les negociacions sobre desarmament i en els programes de construcció de pau. L'Agenda sobre Dona, Pau i Seguretat de l'any 2000, així com l'adopció de l'Agenda 2030 sobre desenvolupament sostenible de l'any 2015 van donar un nou impuls perquè els objectius i perspectives de gènere s'incloguessin de manera més consistent i completa en les polítiques dels estats, en resolucions multilaterals i en acords internacionals.

Més lentament del que seria desitjable, el desarmament està començant a adreçar la perspectiva de gènere en diferents fòrums internacionals com la Primera Comissió de l'Assemblea General de Nacions Unides, on s'han aprovat resolucions sobre Dona, Desarmament, No-proliferació i Control d'Armes. Tot i això, encara és tot un repte que els processos de desarmament incorporin enfocaments amb sensibilitat de gènere en tot el seu recorregut, des de les polítiques als mecanismes que s'estableixin per avançar cap al desarmament passant per concretar les necessitats de seguretat, que també s'han de tractar amb un enfocament feminista. Històricament, l'home s'ha considerat l'únic actor rellevant tant en els conflictes armats com en les seves resolucions malgrat que les dones sempre han estat implicades en aquests conflictes ja sigui com a mediadores, combatents, polítiques o activistes, i com les que, de manera desproporcionada, en pateixen més les conseqüències. Per tant, les dones tenen el dret fonamental de participar en els processos de presa de decisions que les afecten, com els processos de desarmament, però a més a més, la inclusió de les dones és també un imperatiu estratègic perquè afegeixen un ventall més ample de perspectives i visions que poden conduir a acords bilaterals, multilaterals i a tractats de desarmament més inclusius i de major consens.

Pel que fa a la dimensió nuclear, la història ens revela que les dones han estat bàsicament absents en els fòrums diplomàtics multilaterals i bilaterals per aconseguir frenar i limitar la cursa d'aquestes armes de destrucció massiva o per promoure'n el desarmament. Les armes nuclears tenen gènere. En bona part la seva existència es basa i es perpetua degut a normes de gènere sobre el poder, la violència i la seguretat, i la seva abolició es veu dificultada per la manca de diversitat de gènere i d'altres formes de diversitat en els debats i negociacions sobre la política nuclear. Tret de comptades excepcions, encara ara no hi ha presència de dones entre els actors principals responsables dels textos sobre el Tractat Parcial de Prohibició de Proves Nuclears, el Tractat de No-Proliferació Nuclear, el Tractat de Míssils Anti-Balístics, el Tractat de Limitació d'Armes Estratègiques o el Tractat de Forces Nuclears d'Abast Intermedi. Si bé algunes dones van tenir un paper rellevant com a negociadores durant la guerra freda (les diplomàtiques de Suècia Alva Myrdal i Inga Thorsson), no va ser fins a finals dels anys 90 quan les narratives sobre diplomàcia nuclear van incloure les dones en posicions prominents. És el cas de l'ambaixadora Arundhati Ghose que va dirigir la delegació de l’Índia durant les negociacions pel Tractat Complet sobre les Proves Nuclears. O més recentment, alguns dels equips negociadors del pla d'acció conjunt i complet sobre el programa nuclear iranià també van comptar amb la participació de dones en posicions rellevants.

Des d'aquesta perspectiva històrica més àmplia, les negociacions que van portar a l'adopció del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN) formen part d'aquests avenços recents que han trencat el patró d'invisibilització de les dones en la diplomàcia sobre armament nuclear. A més a més, el preàmbul del tractat reconeix la importància d'una participació paritària, completa i efectiva de les dones i els homes per promoure la pau i la seguretat, així com el compromís específic de les dones pel desarmament nuclear. Aquest és el primer tractat sobre armament nuclear que inclou aquest tipus de reconeixement. La primera conferència d'estats part que va tenir lloc a Viena el juny de 2022 va ser l'espai on es van assentar les bases per poder fer efectives les provisions de gènere del tractat amb l'adopció d'un pla d'acció per part de tots els estats que han ratificat el TPAN. Aquest pla preveu integrar les consideracions de gènere en tot el procés d'implementació del tractat. Però cal anar més enllà i avançar cap a una agenda que tingui en compte uns enfocaments de gènere transformadors i interseccionals que són fonamentals per aconseguir l'abolició nuclear.