La Covid-19 ha irromput les nostres vides i ho està “infectant” tot. I sembla que, de nou, l’atenció a les problemàtiques que ens ha comportat la pandèmia, no ha estat prou atenta a les necessitats dels i de les adolescents.
Director del Servei Colònies de Vacances de la Fundació Pere Tarrés.
El pas des de la infància cap a la joventut i l’edat adulta, transita per una etapa que, sovint, s’acostuma a obviar.
L’adolescència és una etapa fantàstica, esclatant, complexa, plena de contradiccions, d’experiències i vivències que forgen el caràcter de les persones com cap altra.
Tot i això, sovint, quan abordem les necessitats dels menors, acostumem a referir-nos, genèricament, al concepte “infància”. I malauradament, fent-ho així, no sempre es té prou present aquesta etapa adolescent de trànsit, però que mereix, potser, una perspectiva diferenciada i, almenys, igual d’atenta.
La Covid-19 ha irromput les nostres vides i ho està “infectant” tot. També, com no pot ser d’altra manera, els drets dels infants. I sembla que, de nou, l’atenció a les problemàtiques que ens ha comportat la pandèmia, no ha estat prou atenta a les necessitats dels i de les adolescents.
Molts en són els exemples: recordarem com en les etapes del desconfinament del mes de maig, els infants menors de 14 anys van beneficiar-se d’unes mesures a les que els i les adolescents no van tenir accés. A l’estiu, l’adolescència (i també la joventut) passava a ser criminalitzada com la responsable de l’increment dels contagis (element que no ha quedat del tot demostrat). I ara, amb la nova onada, algunes de les mesures impacten, de manera especialment incisiva, a la vida dels i les adolescents (l’esport, el lleure, la restricció horària...).
L’any 2019 commemoràvem el 30è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants. Un any després, l’any 2020, commemorem aquest dia enmig de l’experiència d’haver de fer front a una pandèmia, situació a la que no ens trobàvem des de feia un centenar d’anys. És el primer cop que sotmetem a aquesta circumstància aquesta declaració universal. En l’anàlisi que permanentment fem i que haurem de fer sobre com hi està afectant la situació, no podem permetre’ns arribar a la conclusió que ens hem deixat d’atendre aquest col·lectiu: els i les adolescents.
Les entitats que ens dediquem a la infància i l’adolescència, hem estat, estem i hem de continuar estant enfocats a la garantia i exercici dels drets dels drets dels infants, però no podem obviar, en cap cas, una mirada especial i diferenciada a les necessitats d’aquests que, situats en el meravellós viatge de la infància cap a la joventut, pot semblar, que estan en terra de ningú.
No reclamem pas canviar les terminologies ni les referències. Però ens cal actuar amb determinació i eficàcia, pensant en tot el gran ventall que inclou el concepte “menors d’edat”.
I fem totes aquestes reflexions enmig d’uns dies i unes setmanes en què, com s’ha dit, les activitats d’educació en el lleure han quedat, de nou, suspeses. Els centres d’esplai i els agrupaments escolta han hagut de “confinar-se” altra vegada. Entenem el missatge i la situació: cal rebaixar la interacció presencial de les persones i donar prioritat a l’escola. Però també cal entendre que les activitats de lleure són segures, i sobretot, necessàries. I encara més, si pensem en els i les adolescents!
Afegeix un nou comentari