El barri del Poblenou, un laboratori sociològic

L'Aliança, el Centre Moral i l'Agrupació Excursionista Icària són les tres úniques entitats històriques del barri del Poblenou de Barcelona que han arribat a la tercera dècada del segle XXI. 

Abans de la Guerra Civil hi havia al Poblenou 24 associacions sense comptar les que depenien de partits i sindicats. De cooperatives, des de mitjans del segle XIX i fins al 1936 n'hi va haver més de seixanta i de corals, més de trenta. 

Però malgrat les desaparicions de la majoria d’entitats històriques, el moviment associatiu encara es ben viu al Poblenou gràcies a la creació d'ens nous que han pres el relleu i tenen com a objectiu cobrir les expectatives de la societat d'avui. L'Aliança i l'Ateneu Colón, quan es van crear al segle XIX, a més de les seves finalitats lúdiques, es plantejaven també cobrir d'altres necessitats més imprescindibles que l'Estat no contemplava i fins i tot prohibia com ara l'ensenyament, la sanitat, l'ajuda mútua, les biblioteques,...

Avui les tres entitats històriques esmentades conviuen amb grups més moderns com el Movi de la parròquia de Santa Maria del Taulat, l'agrupament escolta Rakxa, els nous moviments cooperatius, el casal de joves de Can Ricart, L'Escocesa, el casal de la CUP, l'Associació de Veïns... Tant el segle XIX com ara mateix, es pot dir que el Poblenou serviria de laboratori sociològic. A més ha tornat a revifar una coordinadora d'entitats de la que es pot establir un precedent en la segona dècada del segle XX. 

Però encara trobem un antecedent més llunyà. Trenta anys abans de la Gran Guerra, les entitats de Sant Martí de Provençals ja es van confabular per lluitar contra l'agregació del municipi a la gran Barcelona que es va executar el 1897. Aquest moviment contra l'agregació i contra els arbitris va durar fins a mitjans dels anys vint del segle XX i en la protesta van participar veïns, entitats i industrials. 

La coordinació de les entitats va sortir a llum l'any 1921. En el butlletí de L'Eco de l'Aliança ja es parla obertament d'aquesta organització i l'entitat n'assumeix la vicepresidència malgrat que aquest tipus d'activitat estava prohibida pels estatuts. Un dels fets que els va esperonar a protestar en aquells anys va ser contra els arbitris que gravaven les societats i cercles culturals i recreatius. Una altra de les peticions que va fer la coordinadora  va ser demanar que s'augmentés la seguretat als passos a nivell que hi havia al Poblenou. Aquesta va ser una reivindicació eterna del barri i no es va solucionar fins al 1992 quan es va eliminar la línia fèrria de la costa per tal de tirar endavant les obres dels Jocs Olímpics. També protestaven contra la pujada dels preus dels autobusos i van ser constants en demanar escoles públiques.

A partir de mitjans dels anys seixanta, el barri es van enfrontar de nou contra un projecte barceloní, el Pla de la Ribera, que pretenia enderrocar mig Poblenou des del carrer Enna (avui carrer Ramon Turró) fins a la línia de la costa. Un dels edificis que havia d'anar a terra era la seu de l'Aliança. Aquest pla va ser finalment arxivat, però vint anys després va ressuscitar i es va executar una versió menys especulativa per construir la Vila Olímpica dels Jocs de 1992.

Alhora que l'amenaça del Pla de la Ribera penjava sobre el barri, es van produir canvis sociològics que també van fer trontollar les entitats. La millora de la qualitat de vida, l'evolució dels costums i els conflictes generacionals van fer disminuir l'afluència dels socis. I també  va jugar en contra la competència per part dels centres cívics i casals de barri que l'Ajuntament de Barcelona va posar en marxar a partir de 1980.