El voluntariat que anem als Centres Penitenciaris, en diverses formes d’atenció i acompanyament partim de que tota persona necessita ser escoltada, reconeguda, valorada. Els interns sovint estan aïllats, sols, exclosos, i necessiten suport, caliu, afecte...

Creiem que és bo preocupar-se pels altres, i sobre tot pels més necessitats, per les víctimes dels sistemes injustos. Alguns voluntaris/es actuen per humanitat, ètica, humanisme, perquè es creu en els drets humans de tothom, i altres també, segons les seves tradicions religioses que inviten a estar al costat dels desvalguts i es creu que són la veu del Misteri de Vida i Amor profund.

És molt important la prevenció, el fer de pont, tenir un contacte humà per crear uns vincles per si després volen ser acompanyats per diferents gestions quan surten del Centre Penitenciari.

El voluntariat penitenciari intenta apropar el món dels Centres i dels interns amb la societat, i per tants sensibilitzar a aquesta sobre els ciutadans que estan presos i la seva situació. Som la veu de les comunitats i de la ciutadania dels nostres barris envers aquesta ciutadans/es que pel que sigui estan empresonats.

Coneixem persones a fons i amb una certa facilitat. Es produeix una comunicació humana, que ens fa sentir bé, i pensem que ells també s’hi senten bé. Ens fem una idea més exacte del patiment de moltes persones i famílies. Això ens dóna més elements de consciència sobre quin sistema social més injust i a vegades antihumà i absurd estem. En la conversa amb els interns, que molts tenen molta consciencia social, ens ajuda a conèixer millor la nostra societat i els seus “mals” i contradiccions.

Escoltar als interns en ofereix elements crítics i guies per la transformació social. Anem prenent consciència que els Centres Penitenciaris costen molts diners a la població, que no serveixen per la veritable reinserció (només en alguns casos) i que a la vegada són un negoci per moltes empreses.

Ens sap greu que molta gent no conegui bé aquest món i el critiqui sense saber o el refusi. Sovint diem o sentim dir: “s’ho mereixen”; “ho han de pagar”; “viuen com reis”.... Bé, un cop els visites, t’adones que són víctimes d’un sistema injust (atur, manca d’ estimació, manca de límits en la seva educació, toxicomanies, malalties,...). En general ells tenen consciència que han de “pagar” el que han fet però ni tant tard, ni a destemps, ni a vegades tants anys!!!

Ens fa pensar en nosaltres (ens fan de mirall) en el que fallem en el que ens costa també canviar actituds, esquemes, tics, les dificultats que tenim per canviar... També ens fa pensar també en el bo i sa que tots tenim i per tant en allò que ens pot ajudar per alliberar-nos, per canviar en bé. Ens fa ser més humans, comprensibles, tolerants, ens humanitza, ens dóna esperança.

No els podem ajudar massa, perquè han de complir la condemna, a vegades injusta, i patir unes disciplines que passen per sobre dels recursos d’inserció. Tenim una sensació sempre agre-dolça: ens sentim acompanyants ja que els fa sentir persones, que es poden esbravar, alliberar una mica..., però altra banda que no podem fer gran cosa sobre tot per treure’ls de tal empresonament.

Ens fa pensar que tots som d’alguna manera “presos” o del diner, o del poder, la imatge, la fama, ...

La existència de les presons, dels presos i de les seves condicions de vida, no han de quedar tancades oi oblidades entre els parets de la presó,. Cal un discerniment constant sobre aquest punt i lluitar contra les conseqüències i els causes de les situacions que nosaltres observem i que els interns viuen.

La existència dels presos és una interpel·lació a les nostres vies. Són un interrogant sobre la manera de viure de la nostra societat i sobre al manera de resoldre els conflictes que generen els persones que no sempre encaixen en el sistema que tenim muntat.