La incorporació de persones voluntàries en entitats és un moment delicat al qual, massa vegades, no hi dediquem prou atenció. Les entitats sempre estan saturades i busquen accelerar el procés d’incorporació del voluntariat; que puguin estar fent la tasca tan aviat com es pugui. Generalment, es donen algunes consignes tècniques i, pel que fa a la resta, ja s’anirà veient si és que cal.

Un cop superada la fase d’acollida, en la que s’haurà realitzat una selecció de les millors candidates per cobrir el lloc de voluntariat que es requereix, caldrà realitzar un mínim de quatre accions per a la incorporació.

La primera d’aquestes és l’acompliment dels requisits legals. Omplir el compromís de voluntariat, que regularà la relació i que n’estableix els límits, és fonamental. A la vegada, i en el cas del treball amb persones menors d’edat, el document negatiu dels delictes de naturalesa sexual és imprescindible. Malgrat que sembli evident, massa vegades es peca a causa de la pressa o la confiança i aquests documents queden pendents de “trobar un moment” que triga a arribar.

Seguidament, cal dedicar temps en explicar a la persona que s’incorpora on està arribant. La història de l’entitat o el servei. Possiblement, s’haurà contextualitzat breument en l’entrevista de selecció, però ara és el moment d’entrar en detall. Saber d’on venim ens ajudarà a saber on som, perquè es fan les coses d’una manera determinada i quin és l’esperit de fons de l’entitat. Les organitzacions que perden la memòria corren el risc de perdre’s en una prestació de serveis desconnectada dels motius i les causes que les van fer néixer.

En relació amb l’anterior, i com a tercer element, caldrà exposar i ajudar a entendre quina és la cultura organitzacional de l’entitat. No es tracta parlar de l’organigrama i els mecanismes de la presa de decisions – que també- sinó d’intentar transmetre allò que és complicat de plasmar en un paper, allò que fa diferent una organització de la resta i que forma part del seu ADN més profund. Evidentment, hi ha aspectes que convé viure’ls per entendre’ls, però una primera immersió guiada facilitarà aquesta vivència.

L’última de les accions imprescindibles en la incorporació de les persones voluntàries és afavorir la coneixença de la resta de persones que conformen l’entitat. Malgrat que no hagin de treballar conjuntament, és bo que les persones es coneguin i es reconeguin, fomenta el sentiment de pertinença alhora que evita la creació d’arxipèlags de projectes o grups que no s’interrelacionen entre ells.

Generalment, les persones voluntàries acaben a primera línia d’actuació de les nostres entitats. Són les que porten endavant el propòsit pel qual va ser creada l’organització. Així, en la incorporació ens hi juguem molt. No només per elles i per les associacions i fundacions on participen, sinó també per les persones que es beneficien de l’acció que porta a terme, en conjunt, tota l’entitat.