Com es renoven les juntes directives? Les entitats i el repte del relleu generacional.
Politòleg i conflictòleg. Director del postgrau de Resolució de Conflictes Públics (UdG) i professor de la UOC. Especialista en conflictes públics, polítics i de l'esport.
El passat dijous 24 de març, a la taula rodona amb el títol “Els reptes dels òrgans de govern a les organitzacions no lucratives” del 3r Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya, es va comentar que als Estats Units el relleu dels presidents, però també d’altres membres dels governs, d’aquestes organitzacions es fa per mitjà d’una convocatòria pública i d’un procés de selecció, com els que es fan en una empresa quan es vol contractar al millor professional o treballador.
Malgrat que el que es dóna allà tard o d’hora acaba passant aquí, de moment queda clar que aquesta no és en absolut la forma habitual de nomenar els presidents i els òrgans de govern en la forta tradició associativa i de voluntariat catalana, on la munió de persones que presideixen i formen part de les juntes d’aquestes entitats són escollides per la seva implicació personal amb la causa que defensen, per la voluntat demostrada de donar resposta a problemes i conflictes socials i pel temps dedicat a favor de l’entitat. Tanmateix, davant de l’important nombre de projectes, persones i serveis de les entitats del tercer sector, estic d’acord que ara cal un impuls decidit per a renovar els òrgans de govern d’aquestes entitats de forma gradual i amb condicions d’èxit.
El tercer sector social aglutina un conjunt d’entitats amb fórmules jurídiques diverses –associacions, fundacions, cooperatives i empreses d’inserció–, però preferentment associacions i fundacions, que tenen com a objectiu ajudar les persones i millorar les seves condicions de vida i oportunitats socials, donant resposta als reptes i conflictes de la societat en general.
D’entrada, els òrgans de govern en qualsevol organització són un tema primordial com espai de presa de decisions i pel rol de lideratge que desenvolupen, però també pel rol de representació, prestigi i incidència social. En el tercer sector es dóna la circumstància que les persones que ocupen aquestes posicions ho fan, en la gran majoria, de forma voluntària, sense rebre cap contraprestació econòmica a canvi, i amb la responsabilitat de prendre decisions de molt de pes i en molt casos fer el seguiment del desenvolupament de l’entitat, mentre que les persones que hi treballen s’encarreguen d’assolir els objectius immediats a partir dels projectes o els serveis de l’entitat.
Seguiu llegint al Diari de Girona.
Afegeix un nou comentari