European Mentoring Summit 2020: Un congrés d’aliances en temps de crisi

El passat mes d’octubre es va celebrar el 3r Congrés Europeu de Mentoria, un esdeveniment que té lloc a diferents ciutats d’Europa bianualment. El Congrés (European Mentoring Summit) és una activitat molt preuada des del sector, ja que és l’únic espai on un volum important de persones de territoris i perfils diversos poden trobar-se, compartir coneixement i fer noves connexions. Des de la Coordinadora de Mentoria Social, entitat amfitriona del congrés aquest any, hi hem dedicat grans esforços perquè enteníem que el fet de mantenir aquest contacte en un moment com l’actual era més necessari que mai. En l’actualitat, al sector social tenim molta feina, però també tenim més dificultats per a dur-la a terme. Així que trobar-nos i compartir resulta indispensable.  

Tanmateix, el nostre objectiu amb el Congrés anava molt més enllà. Volíem un espai on un dels pilars fos el networking, però també volíem un congrés amb impacte cap enfora, que ens permetés enviar un missatge clar i ferm a les institucions públiques.

I així va ser. 360 persones de 28 països diferents ens vam ajuntar per demostrar com de forta és la xarxa d’entitats i professionals que aposten per la mentoria arreu d’Europa i del món. El volum i qualitat de les experiències i investigacions presentades al llarg de la setmana del Congrés ens permeten dir que la mentoria gaudeix d’un bon estat de salut. I no només això, sinó que la mentoria es posiciona com una eina efectiva i contrastada científicament.

Tot i així, no es tractava únicament d’explicar a les administracions el que fem, sinó d’implicar-les i fer-les partícips del creixement, comprometent-les a seguir impulsant la mentoria de qualitat des de la política pública en múltiples nivells: europeu, estatal, regional i local.

Així doncs vam organitzar diferents espais en els quals vam convidar responsables polítics a donar-nos la seva opinió sobre el tema. Vam debatre sobre polítiques per a una societat inclusiva amb els diputats del Parlament Europeu Ilana Cicurel i Domènec Ruiz. Vam organitzar una taula rodona amb el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya Oriol Amorós, la directora de Polítiques Migratòries del Govern de Navarra Patricia Ruiz i Maite Peña, Diputada de Polítiques Socials a Guipuzkoa. I a l’acte de clausura, vam gaudir de les paraules de suport de l’eurodiputada Sylvie Guillaume.

Totes elles i ells estan compromesos amb l’educació i la inclusió social en els seus àmbits. El Congrés va deixar clar que des de l’acció social i des de la política podem fer avançar molt més els beneficis de la mentoria. Però això no s’ha construït d’un dia per l’altre.

Ja fa més de vint anys que es va iniciar el primer programa de mentoria a Catalunya, encapçalat per Punt de Referència. Ja fa més de 5 anys que les entitats que apostem per la mentoria com a eina per a la inclusió social ens organitzem en xarxa per generar un major impacte. Són moltes les persones voluntàries que es dediquen amb cos i ànima a acompanyar a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat a través de la mentoria, així com les professionals que fan possible que aquesta metodologia s’implementi seguint determinats criteris i estàndards que en garanteixen la qualitat.

La mentoria social, aplicada amb rigor professional –és dir, garantint processos de selecció, seguiment i avaluació testats–, ha demostrat tenir un impacte positiu en molts aspectes de la vida de les persones, tant de les mentores com de les mentorades. Des de l’acadèmia també treballem per a demostrar-ho, i cada vegada tenim més proves de l’eficàcia de la nostra feina. L’estudi APPlying Mentoring, recentment acabat (en l’actualitat s’estan difonent els resultats preliminars) ens demostra que l’impacte de la mentoria és especialment rellevant pel que fa a l’autoestima, les expectatives formatives i la resiliència. L’estudi ens diu que en els casos de treball amb adolescents migrants, és especialment rellevant la millora en l’ús de la llengua de la societat d’acollida, mentre que en el cas dels adults, la mentoria té un impacte important en la millora de l’experiència del procés d’establiment a la nova societat. 

Aquest impacte es veu també en el camí pel qual han apostat des de fa un temps les administracions. A casa nostra tenim els exemples del ja consolidat programa de mentoria del Programa Català de Refugi, així com una nova aposta per la mentoria social des del Pla de Millora d’Oportunitats Educatives que el Departament d’Educació tot just ha posat en marxa.

Així doncs, el Congrés ens ha ajudat a fer visible aquest creixement i a concretar, connectar i crear noves sinèrgies entre les entitats, universitats i els ens públics, que no és poc. En una època complicada com la present, les aliances són un element clau per avançar i fer que els beneficis de la mentoria social puguin arribar cada vegada més lluny.