Al sector no lucratiu de qualsevol àmbit: educació, social, cooperació..., se’ns hi ha instal·lat una malaltia: la retallada de finançament públic en activitats o serveis d’interès general.

Algunes ONL molt afectades per aquesta malaltia estan col·lapsant els serveis d’urgència; en aquest cas, alguns consultors, experts en captació de fons o fundraisers. Arriben molt esverades a la consulta i plantegen el seu autodiagnòstic: “Hem de captar fons privats”, “Hem d’aconseguir 5.000 nous socis aquest any” o “Necessitem que vàries empreses ens donin 200.000 €”.

I aquí és quan “el metge”, després d’una bateria de preguntes del tipus “Quina dependència té el vostre pressupost d’activitat de finançament públic?”, “Perquè ningu no s’hi ha dedicat fins ara a la captació de fons?” o “Perquè és tant poc notòria o coneguda la vostra organització si feu una feina que té impacte i és reconeguda?” arriba a elaborar el seu propi diagnòstic.

Aquests professionals de la medicina “especialitat fundraising” identifiquen clarament que en moltes d’aquestes organitzacions no hi ha hagut medicina preventiva durant massa anys, que en molts casos ja és massa tard i que només hi pot haver tractaments mèdics dràstics: desaparèixer, reduïr activitat, acomiadar personal o fusionar-se amb altres organitzacions.

No vull dir que no hi hagi solucions o que no es puguin revertir situacions complexes a nivell pressupostari, caiguda d’ingressos, fins i tot dèficits. Però els qui ens dediquem professionalment fa anys al fundraising, sabem que totes les malalties no les curarem nosaltres perquè la recerca de fons és una equació de diferents variables que sovint no es donen en aquestes organitzacions ja malaltes, a saber la notorietat de marca i reconeixement de la institució, visió estratègica, tipus de causa que defensa o promou l’ONL, model de governança i implicació i compromís dels òrgans de govern polític (juntes directives i patronats) de l’ONL en la captació de fons, bones propostes, catàleg de serveis, d’activitats, de projectes i bones presentacions, capacitat de lideratge i orientació a resultats dels directius de les ONL, agenda de contactes dels directius i capacitat d’inversió. Doncs, per captar fons privats cal poguer invertir.

La captació de fons privats no curarà totes les malalties. La gestió de la incertesa en els ingressos, en aquests moments demana, a més, múltiples respostes complementàries a la captació de fons privats: reduïr activitat, fer eficients els costos, demostrar impacte, revisar els models de governança, redefinir el pla estratègic, integrar-se amb altres ONL…

Avís per a navegants (això és a gestors, patrons, membres de juntes directives de les ONL): quan en el passat no heu fet els deures, no heu aplicat aquesta “medicina preventiva”, no pretengueu resultats a curt termini. El problema de moltes organitzacions no és la falta de recursos privats o la necessitat urgent de contractar un fundraiser, sinó d’enquistament, de falta d’innovació i de visió estratègica, de reconeixement de debilitats, de catàleg de serveis poc adequat i de models de governança.