La comunicació com a element motivador: 8 idees claus a partir de frases cèlebres

Habitualment, les entitats obliden que la comunicació és un dels elements claus de la motivació de les persones que hi col·laboren.

Eduardo Izquierdo

@eduardizquierdo

Músic i periodista. Redactor habitual de la revista Ruta 66 i col·laborador a les revistes Mondosonoro i EFE EME.

Més articles de

Eduardo Izquierdo

I és que si ens basem en les teories de Frederick Herzberg -considerat un dels mestres de l’estudi de la motivació- podem arribar a la conclusió que la comunicació és el que ell denominaria factor motivador o intrínsec, és a dir, la seva existència crea satisfacció però el contrari no provoca insatisfacció, sinó no-satisfacció.

Traslladat aquesta espècie d’embarbussament a l’àmbit de la comunicació, podríem entendre que davant d’una bona comunicació, els treballadors i voluntaris de les entitats es sentiran satisfets, mentre que si la comunicació no existeix o és inadequada quedaran no satisfets, amb les conseqüències organitzacionals que es pot despendre d’això.

Per aquest motiu, partint de frases conegudes o populars, hem establert un llistat de vuit elements clau que hauria de tenir tota comunicació que es realitzi a un equip de treball, tant a treballadors com a voluntaris, perquè sigui efectiva:

Les improvisacions són millor quan es preparen (W. Shakespeare).

La improvisació pot ser un bon recurs però mai la base d’una comunicació. Preparem, encara que sigui breument, el que volem dir i com ho direm.

S’ha de perdre la meitat del temps per utilitzar l’altra meitat (Anònim).

Controlar el temps d’allò que volem comunicar és essencial o aconseguirem que les persones que ens escolten perdin l’interès pel nostre missatge.

Les millors decisions no són fruit d’una reflexió cerebral sinó d’una emoció (Eduard Punset).

Hem de fugir de la neutralitat i buscar l’emoció de la nostra audiència. Els treballadors i, sobre tot els voluntaris, buscaran aquesta emoció en les nostres paraules.

El control del silenci és més difícil que el de la paraula (George Clemenceau).

Hem de controlar els nostres silencis perquè són un element clau de la comunicació. Amb ells aconseguirem tensió, misteri i, sobretot, atenció. El nostre discurs no pot ser únicament un conjunt de frases amuntegades: donem pausa.

L’home és intel·ligent perquè té mans (Anaxàgoras).

Sembla evident, però hem de dominar el nostre llenguatge gestual. Comuniquem no només amb les paraules sinó també amb els nostres gestos.

L’ànima que pot parlar amb els ulls, pot besar amb la mirada (Gustavo Adolfo Bécquer).

Utilitzem el que alguns experts anomenen mirada democràtica, sobretot, quan parlem per a grups: no podem concentrar la nostra comunicació en una o diverses persones perquè ens sembli que ens presten més atenció. Tothom es mereix sentir-se partícip del discurs.