La Guàrdia Civil decideix què és una festa tradicional a Catalunya

No és la primera vegada que la Guàrdia Civil prohibeix que grups de trabucaires puguin participar plenament en una festa popular, emparant-se en una legislació ambigua i que cal modificar profundament. El darrer fet s’ha donat amb motiu de la Festa Major de la Mare de Déu de la Gleva (Les Masies de Voltregà, Osona).

Les associacions de Miquelets de Catalunya i la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya han rebut una denegació d'exhibició de salves de pólvora disparades amb trabucs. Aquesta negativa s’ha produït després de demanar la pertinent autorització administrativa a la Delegació del Govern espanyol a Catalunya per a poder actuar en la commemoració dels fets de La Gleva de 1714.

La subdelegada del Govern espanyol a Barcelona, Montserrat Garcia Llovera, ha emès un comunicat d’on es desprèn que segons el reglament d'armes és la "subdelegada" qui ho autoritza, però es basa en l’informe d'un funcionari –un número de la benemèrita–, que decideix en base a l'article 107 del Reial Decret 137/1993 de 29 de gener. Aquest article aprova el reglament que permet la possibilitat d'utilització d'armes d'avantcàrrega en llocs públics en casos de festes tradicionals. El més greu és que l'article 107 no defineix què es considera festejo tradicional i què no. Per tant, la subdelegada del Govern espanyol es refia del criteri d'un Guàrdia Civil per decidir què és una festa tradicional a Catalunya i què no.

No es tracta pas d'un fet aïllat. El problema va començar el 10 de desembre, quan es va prohibir l’actuació de la Colla de Trabucaires de Castellar del Riu (Berguedà). La causa va ser l’informe del comandante de la Guàrdia Civil de la caserna de Sant Andreu de la Barca, el qual va manifestar amb fatxenderia que festes tradicionals catalanes com l’arribada del Patge i els Reis de l’Orient no son “festes tradicionals”.

Els grups de cultura tradicional, com els Miquelets i els Trabucaires, ja són de per sí una expressió cultural tradicional i se n’hauria de garantir l’autorització. A més, els actes de commemoració s’emmarquen entorn al Santuari de la Mare de Déu de La Gleva, on van ser assassinats a traïció 120 soldats austriacistes pels borbònics després d’haver-se rendit.