La importància de l’avaluació en el tercer sector

En els moments actuals en els que la crisi del COVID19 està tenint fortes repercussions econòmiques i socials sobre les persones i sobre les finances públiques, les entitats socials estan fent un esforç crucial de contenció i mitigació de les necessitats socials emergents i dels reptes que es deriven d’aquesta nova situació.

En aquest nou context, és crucial saber si els esforços que estan fent les entitats i organitzacions socials estan efectivament donant els seus fruits i per saber-ho, el paper de l’avaluació és clau.

L’avaluació és la forma que tenen les entitats de generar coneixement útil que permeti respondre a preguntes sobre el funcionament i els resultats de les intervencions que posen en marxa. Tant sols avaluant les entitats poden saber si un programa respon a les necessitats de les persones a qui s’adreça, si el model d’intervenció que proposa és plausible, si funciona com s’havia previst o si efectivament té efectes en aquells aspectes en els que pretén incidir; en definitiva, només avaluant poden generar coneixement a partir del qual millorar les seves intervencions.

Tanmateix, i tal i com evidencia l’informe diagnòstic sobre l’estat de l’avaluació al tercer sector social, elaborat per Ivàlua en col·laboració amb la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, està força generalitzada una concepció de l’avaluació com a rendiment de comptes o com a estratègia de monitoratge. El seguiment d’indicadors és fonamental per a conèixer de quina manera es despleguen les intervencions, però no n’hi ha prou amb recollir dades sobre el funcionament d’un programa per entendre si aquest realment “funciona”. És necessari donar una empenta a les entitats per a que vagin més enllà de descriure allò que fan, i comencin a preguntar-se pels canvis que generen. I encara més enllà, per a que s’atreveixin a recollir i dimensionar aquest canvis, a mesurar el seu impacte.

A dia d’avui, el 40% de les entitats consideren que tenen interioritzada una cultura del monitoratge però no pas de l’avaluació. En gran mesura això es deu a la manca de recursos humans, però sobretot econòmics, que dificulten a les entitats disposar de personal especialitzat, amb la possibilitat de dedicar temps i mitjans a l’avaluació. Tot i així, el 74% de les entitats afirmen haver intensificat la realització d’avaluacions en els darrers dos anys i el 90% tenen la intenció de fer-ho en els dos anys que vindran.

Aquestes dades demostren que cada vegada més les entitats socials entenen la importància de  l’avaluació com a eina de millora de les seves intervencions. Però és necessari, i en cara més en l’actual context, donar-los suport. Per això la col·laboració entre la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i Ivàlua té avui més sentit que mai. Fa tres anys que compartim la missió de promoure la cultura de l’avaluació entre les entitats del tercer sector social i sens dubte ha estat un camí fructífer. Tanmateix, no podem deixar de reconèixer que encara falta molta feina per fer, però l’avaluació és un camí llarg que es fa caminant.