L’informe Foessa (Fundació vinculada a Càritas espanyola) de l’any 2018 sobre l’exclusió social a Espanya afirmava que la pobresa s’havia cronificat per a un grup de població important, ja que, tot i la recuperació econòmica, aquest grup no gaudia de les oportunitats per millorar la seva situació. Ha passat algun temps i aquesta circumstància es consolida.

A més, l’informe destacava una disminució en l’acció solidària de la ciutadania i una major limitació del suport que famílies i entorn social podien donar a les persones més vulnerables. Aquesta circumstància s’explicava pel fet que una bona part de la població havia perdut l’estabilitat econòmica i social de què gaudia abans de la crisi. La recuperació econòmica va servir perquè moltes persones, principalment treballadores, recuperessin el seu estatus laboral i econòmic però de forma feble, inestable i sense garanties de futur. L’arribada de la pandèmia de la Covid-19 ha posat de manifest aquesta situació.

L’acció d’entitats del tercer sector social ja advertien d’aquesta realitat i la pandèmia no ha fet més que intensificar-la. Entitats com Càritas hem hagut de triplicar el nostre suport econòmic a les famílies que han acudit a les nostres instal·lacions. Tanmateix, hem detectat una major vulnerabilitat en les famílies usuàries dels nostres serveis i un retorn d’altres famílies que havien deixat de necessitar de la nostra acció. Aquest darrer és un indicador de la major vulnerabilitat econòmica i social de les famílies que ja formaven part de l’exclusió social i de les que s’integren sense expectatives de millora.

Ens preocupa que això vagi a més. La nostra actuació diària i el panorama que dibuixen els efectes de la pandèmia no són gens esperançadors i creiem que la borsa de pobresa i exclusió social de persones i famílies anirà en augment.

Fa uns anys, arran de la crisi del 2008, va sorgir el concepte de la nova pobresa, en referència a aquelles famílies que abans vivien en una situació econòmica normalitzada i que amb la crisi havien perdut el suport econòmic necessari per garantir-se una mínima supervivència de forma autònoma. De nou, podem utilitzar aquest concepte, però com quelcom ja conegut i amb major repercussió, integrant a un nombre més elevat de persones i amb un augment de les circumstàncies que la causen. Ens referim a persones del nostre entorn més proper, com poder ser familiars, amics, veïns, etc...

Malgrat tot, nosaltres tenim el convenciment que quan la població més vulnerable ha necessitat suport i solidaritat per part de la ciutadania, aquesta ha respost. En els darrers mesos ho hem constatat. Per aquest motiu, vull llençar un missatge d’esperança perquè entre totes i tots ens farem responsables i donarem el suport i escalf que necessiten tantes i tantes persones i famílies del nostre entorn. Cal motivar a la ciutadania i així ho farem.