La pau no és l’absència de guerra, conflicte o destrucció. La pau és un concepte integral, que situa el desenvolupament humà en primer terme i al qual per arribar cal assegurar abans les garanties vitals de totes les persones.

La pobresa i la misèria poden no ser les causes, per elles mateixes, de molts dels conflictes armats moderns, però són el substrat perfecte on es desenvolupen les patologies socials (la cultura de la violència, el racisme i la xenofòbia, el menyspreu a la vida…), que els alimenten i els faciliten. Segons Nacions Unides, 736 milions de persones viuen actualment en situació de pobresa extrema (una de cada deu) i aproximadament 1.300 milions es troben en el que s’anomena estat de ‘pobresa multidimensional’.

Vivim en un context internacional complex, advers i canviant. En transició d’un moment històric marcat per l’unilateralisme dels Estats Units cap a un altre en què nous actors com Xina, Rússia i altres potències regionals a diferents parts del món s’encarreguen de recordar-nos que serà únicament des de l’assumpció del multilateralisme on podrem trobar sortides als principals reptes.

A tot el planeta, milers de milions de persones segueixen vivint en la pobresa i privades d’una vida digna, i segueixen en augment les desigualtats, tant a l’interior dels països com entre uns i altres. Hi ha enormes disparitats pel que fa a les oportunitats, la riquesa i el poder; i la desigualtat entre gèneres segueix sent un desafiament fonamental. També és summament preocupant la desocupació, en particular entre els més joves.

Els riscos mundials per a la salut, l’augment de la freqüència i la intensitat dels desastres naturals, l’escalada dels conflictes, l’extremisme violent, el terrorisme i les consegüents crisis humanitàries i desplaçaments forçats de la població amenacen amb anul·lar molts dels avenços en matèria de desenvolupament assolits durant els darrers decennis.

L’esgotament dels recursos naturals i els efectes negatius de la degradació del medi ambient, incloses la desertificació, la sequera, la degeneració de les terres, l’escassetat d’aigua dolça i la pèrdua de biodiversitat, augmenten i exacerben les dificultats a què s’enfronta la humanitat en aquests moments. El canvi climàtic és un dels majors reptes de la nostra època i els seus efectes adversos menyscaben la capacitat de tots els països per assolir el desenvolupament sostenible.

Davant d’aquest escenari complex i múltiple, la col·laboració de tots els actors implicats (governs i institucions, organitzacions de la societat civil, teixit empresarial, xarxa educativa i acadèmica, mitjans de comunicació, ciutadans i ciutadanes...) és indispensable per avançar amb passes fermes vers la construcció d’un món més igualitari, on els drets fonamentals de les persones puguin ser plenament garantits.

Efemèrides com el Dia Internacional de la Pau, que se celebra cada 21 de setembre, ens serveixen com a recordatori d’aquesta responsabilitat compartida. De tota la feina que hi ha encara per fer, però també de part del camí que ja hem recorregut amb l’esforç de tots.

La pau és una aspiració irrenunciable que s’ha d’encarar, doncs, des d’una mirada política i social àmplia i des de l’anàlisi de les causes que conformen la desigualtat i la injustícia. Detectant i treballant conjuntament en oportunitats per a la construcció de pau, però sobretot posant el focus en tots aquells factors que desencadenen la pobresa i els abusos i impedeixen la consolidació de societats bastides en la justícia global.