La digitalització i la hiperconnectivitat de la vida: global i universal?

Al 1992, Al Gore introduïa el concepte d''Information Superhighway' per referir-se a un escenari futurible en el que la societat es trobaria digitalment hiperconnectada. Si bé és cert que la digitalització és també un privilegi i hi ha zones del món que en queden excloses, a dia d'avui, aquest escenari futurible és ja una realitat.
Es tracta, doncs, d'un procés de canvi social i cultural induït per les tecnologies que es manifesta en tots els àmbits: economia, política, educació, ocupació, sanitat,
benestar social, cultura, oci, etc. La conseqüència de quedar-ne al marge comporta uns desequilibris tecnològics que deriva en una forma d’exclusió social.

Tal com exposa Emili Prado en el seu article 'La bretxa digital o el perill d'exclusió de la Societat de la Informació', la implantació de les TIC té i tindrà efectes multiplicadors sobre la realitat de partida. Seguint la lògica del mercat, les zones que gaudeixen de major riquesa i desenvolupament seran receptors "naturals" de la innovació, el que generarà millores de la seva posició relativa, mentre que les zones de menor riquesa i desenvolupament en veuran empitjorar la seva. És el que ha començat a anomenar-se digital divide, bretxa digital o fractura digital, que té una doble plasmació: una, d'ordre geopolític, augmenta la distància entre països enriquits i països empobrits en l'àmbit planetari, o entre regions més o menys desenvolupades en el si dels estats. Una altra, d'ordre social, augmenta la distància entre capes socials, en l'àmbit planetari o a l'interior de cada estat o regió.

Pel que fa a la bretxa digital geopolítica, i si prenem els països de la Unió Europea com a comparativa, Espanya es troba a la cua tant en el nombre de línies telefòniques i d'ordinadors per càpita com, i sobretot, en el nombre d'internautes. Aquesta divergència es dona també entre les diferents comunitats autònomes.

La bretxa digital té edat i estatus social

La bretxa digital no afecta a tothom de la mateixa manera, hi ha factors determinants. L’edat és un dels factors que condiciona tant l’accés com l’ús que es fa de la xarxa i de les TIC; també el nivell formatiu i la situació laboral influeixen tant en els usos com en la tipologia de dispositius que s’utilitzen; i la renda condiciona la possibilitat de teletreballar i els recursos i habilitats per seguir l’educació en línia, entre d’altres.

Reduir la bretxa digital amb un abordatge multifactorial

Les TIC ofereixen noves eines que podrien permetre a una societat concreta canviar la seva posició relativa aplicant polítiques actives, des de l'acció de la seva Administració, que repercuteixin sobre el conjunt d'elements que configuren la Societat de la Informació (infraestructures, usuaris, continguts i entorn). Els factors determinants sobre els quals ha d'incidir una estratègia amb l'objectiu d'evitar la bretxa digital han de prendre en compte múltiples factors que s'articulen entorn de tres categories: infraestructures, assequibilitat i capacitació.

Per infraestructures entenem els terminals d'accés i tots els seus components i perifèrics, l'extensió i qualitat de la cobertura de les xarxes i del parc de terminals.

L'assequibilitat fa referència al preu d'accés als serveis de qualitat i a les infraestructures necessàries per participar activament en la Societat de la Informació sense discriminació de la qualitat per raó del lloc de residència o dels recurs econòmics.

Per últim, la capacitació contempla tant la formació de professionals competents en les tecnologies de la informació i la comunicació, com l'alfabetització digital dels ciutadans i ciutadanes amb vista a facilitar la seva incorporació competent, com a subjectes actius de la Societat de la Informació.

La bretxa de connexió va a la baixa

Pel que fa a les infraestructures i l'assequibilitat, la bretxa de connexió al nostre territori va a la baixa. Segons un informe sobre la bretxa digital a Barcelona realitzat per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Bit, el 91’9% de la població de Barcelona està connectada a internet. Això mostra que en els darrers anys, la bretxa de connexió s’ha reduït notablement. L’informe també indica que els usos que més han crescut han sigut els cursos de formació, que s’han triplicat (del 13,5 al 48%), les cites o consultes mèdiques, que s’han doblat (del 35 al 70%), la realització de tràmits amb l’administració (del 42 al 75%),) i la compra-venda de béns o serveis (del 53 al 76%).

Pel que respecta al 8’1% de llars que no disposen d’internet, el gran gruix es concentra en llars amb persones de més de 74 anys.

Major connectivitat, garantia d’inclusió social?

Com hem dit anteriorment, la inclusió digital depèn de tres factors: infraestructures, assequibilitat i capacitació. Si bé és cert, que hi ha hagut millores en les infraestructures i mecanismes per garantir-ne l'assequibilitat, una assignatura encara pendent és l'alfabetització digital de la ciutadania.

Tal com indica l'anterior informe, "dos terços de les persones que no tenen connexió, no la tenen perquè no saben utilitzar Internet (31,8%) o no l’utilitzen (32,5%), i només un 12,2% afirma que no en pot assumir el cost. És a dir, només un 1% de les persones enquestades no tenen connexió per problemes econòmics.". Per tant, tenir accés a internet o disposar d'un ordinador, no garanteix la inclusió digital. Cal conèixer quines potencialitats ens pot oferir la digitalització per tal de beneficiar-nos d'aquesta.

A més, fruit de la pandèmia, tant l'educació com els tràmits amb l'administració representen dues de les tres activitats que més s'han virtualitzat. Aquestes són essencials per a la plena integració i per tant, no tenir els coneixements digitals per poder-les desenvolupar no només genera exclusió digital, sinó també, exclusió social.

L'edat i la situació econòmica són els principals factors d'exclusió digital: la població major de 70 anys i les famílies amb rendes baixes són les que més pateixen les conseqüències d'una digitalització que els deixa al marge, bé sigui per manca de recursos o per manca de coneixements.

Fruit d'aquesta necessitat social de garantir la inclusió digital com a condició sine qua non per garantir la inclusió social, va néixer el 1999 la Xarxa Òmnia, un programa de la Generalitat de Catalunya que lluita per reduir la pobresa digital de la ciutadania garantint l’accés universal a les tecnologies de la informació i la comunicació.

Òmnia, tot és possible, tothom hi té cabuda

El programa Òmnia, és un programa universal d’intervenció social que, amb l’ús de les eines TIC, pretén millorar i afavorir, tant individualment com col·lectivament, la inclusió i la vinculació de les persones a la comunitat.

Els punts Òmnia contribueixen a reduir la bretxa digital amb propostes d’acció comunitària al voltant de les TIC

Hi ha 112 punts i estan repartits per tot Catalunya. Els punts Òmnia són espais comunitaris oberts a la ciutadania des d’on garantir l’accés universal a les TIC, promoure l’alfabetització digital i fomentar la socialització de la tecnologia. Aquests estan interconnectats sota un mateix paraigua, la Xarxa Òmnia, un programa d'acció comunitària de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.

Tots aquests espais compten amb el suport d'un o una professional que dinamitza l'espai i assessora a les persones usuàries del Punt amb tot allò que necessitin. El paper de la persona dinamitzadora és essencial per tal d'aconseguir que cada Punt Òmnia esdevingui un espai d’acolliment, d’informació, d’aprenentatge, de socialització i de participació en la comunitat.

Són espais de lliure accés oberts al veïnat que disposen d'ordinadors i d'altres dispositius tecnològics on la ciutadania els pot utilitzar de forma individual o bé participant d'activitats comunitàries organitzades pel Punt Òmnia.

Els punts Òmnia treballen amb tota la ciutadania, però sobretot amb col·lectius en situació de vulnerabilitat: persones d'edat avançada o famílies amb rendes baixes són grups diana si tenim en compte l'agreujament que suposa l'exclusió digital que pateixen per manca de recursos o de coneixements.

Des de la Xarxa Òmnia hi ha una aposta clara per fomentar la utilització d'eines i programari de codi lliure, doncs prioritzar l'ús d'eines no privatives és també una forma imprescindible de garantir la inclusió digital.

Els Punts Òmnia, al servei del veïnat

Cada punt Òmnia respon a les necessitats socials del lloc on es situa i adapta la seva programació a les demandes del seu entorn. En tots ells les persones participants poden trobar ordinadors des dels quals, amb el suport de la persona dinamitzadora, realitzar qualsevol tipus de tramit telemàtic (sol·licitar un subsidi, concertar una cita mèdica o realitzar una matricula, entre d'altres), així com demanar suport amb necessitats laborals (elaborar un CV o cercar feina, en són alguns exemples).

A banda d'aquests serveis d'atenció individual, els punts Òmnia ofereixen també una programació trimestral d'activitats en funció de les inquietuds i demandes del seu veïnat. La gran majoria organitza activitats d'ofimàtica bàsica per a iniciar-se amb l'ús de les TIC (aprendre a fer servir eines d'escriptura o de càlcul), també activitats per a familiaritzar-se amb l'entorn digital (eines d'enviament de correus o eines per fer videotrucades) o recursos més avançats per aprofundir en la utilització d'una eina específica (edició de vídeos, retoc d'imatges o ús de xarxes socials, entre d'altres).

A banda d'aquestes activitats més generalistes, cada punt Òmnia personalitza la seva programació donant resposta als interessos dels i les participants. El Punt Òmnia Casal Cívic Barcelona - Verdum de Nou Barris, organitza moltes activitats de robòtica i innovació digital per a joves, el Punt Òmnia La Devesa de Ripoll, en canvi, aposta per utilitzar l'art com a forma de diàleg intercomunitari. Altres punts Òmnia com el Punt Òmnia Fundació Akwaba els agrada combinar TIC i natura, o fer servir les TIC com a vehicle per fomentar la creativitat com el Punt Òmnia gòTIC de Tàrrega.

Els punts Òmnia, garants d'inclusió social

Els números parlen per si sols. Al llarg d'aquests 21 anys de trajectòria la Xarxa Òmnia només ha fet que créixer: d'una banda, ampliant notablement el nombre de punts Òmnia distribuïts pel territori i d'altra banda, incrementant el nombre de participants a les activitats que s'hi organitzen. La gran tasca d'acció comunitària que fan ha esdevingut clau per aconseguir una comunitat més inclusiva, digital i social. L'èxit del programa es deu en gran mesura a la motivació, professionalitat i capacitació de les persones dinamitzadores, les quals es formen contínuament en matèria de d'intervenció comunitària i eines TIC. També, ha esdevingut clau la interco-operació entre aquestes professionals i la resta d'agents del territori, establint vincles, participant dels plans comunitaris i generant propostes 360º que posin les persones al centre. Per últim, formar part d'una gran xarxa, com és la Xarxa Òmnia, fomenta l'intercanvi de coneixement i la transferència de recursos entre iguals tot garantint l'eficiència i sostenibilitat del programa.

Tens un punt Òmnia a prop que t'està esperant!

Si necessites suport amb algun tràmit o vols aprofundir en l'ús de les TIC, i sobretot, si tens ganes de formar part d'una comunitat inclusiva, cerca el teu Punt Òmnia i endinsa't en aquest món on tot és possible i tothom hi té cabuda!