L’abandonament escolar prematur: un desafiament a afrontar

L’abandonament escolar prematur (AEP) és un dels problemes més preocupants i complexos del nostre sistema educatiu. Com a educadora social i docent he tingut l’oportunitat de viure de prop els factors que poden desencadenar aquest fenomen i he constatat que no es tracta d’un fet aïllat. Al contrari, és una realitat multidimensional, influïda per causes socials, econòmiques i psicològiques que sovint es retroalimenten.

L’AEP afecta especialment joves de famílies vulnerables o de contextos amb risc d’exclusió social. La precarietat econòmica, en molts casos, els fa percebre la formació com un repte inassolible, forçant la seva entrada al mercat laboral en condicions sovint precàries i temporals. Aquesta situació es veu en molt casos agreujada per una manca d’autoestima que els afecta profundament en la percepció de les seves capacitats. Expressions com “jo no puc”, “això no és per a mi” o “jo no puc arribar a ser...” reflecteixen una realitat preocupant que cal abordar amb urgència.

Per combatre aquesta dinàmica, és fonamental un acompanyament integral que atengui no només les necessitats econòmiques, sinó també les emocionals. Els i les joves necessiten suport psicològic i emocional per trencar barreres autoimposades i adquirir la confiança necessària per continuar amb el seu itinerari formatiu i vital. Paral·lelament, el paper de les famílies és essencial. Quan el suport familiar és insuficient o inexistent, sovint esdevé un factor determinant en la decisió d’abandonar els estudis.

Un col·lectiu especialment vulnerable és el de l’alumnat d’origen migrant, que sovint ha d’enfrontar-se a barreres idiomàtiques, culturals i socials que dificulten la seva integració i adaptació al sistema educatiu. Aquest alumnat requereix un esforç addicional d’acollida, suport i inclusió per garantir que trobin el seu lloc a l’escola i evitar que es vegin abocats a treballs precaris per respondre a les necessitats immediates de supervivència.

El sistema educatiu té un paper decisiu en la prevenció de l’AEP. Encara avui dia, moltes escoles no disposen de recursos adequats per atendre la diversitat i les necessitats específiques de les persones estudiants. Aquestes mancances poden generar desmotivació i sentiment d’exclusió. És imprescindible que l’escola esdevingui un espai inclusiu, que valori les potencialitats de cada estudiant i els hi ofereixi una educació significativa i motivadora.

Per revertir aquesta situació, calen accions coordinades i fermes a diversos nivells. És urgent analitzar les causes de l’AEP i implementar polítiques socials que redueixin les desigualtats, així com reformar el sistema educatiu perquè s’adapti a les noves realitats. També és imprescindible promoure una consciència social que prioritzi l’educació com a pilar fonamental per al futur de qualsevol societat.

Acompanyar els i les joves en el seu camí formatiu no és només una responsabilitat de les institucions, sinó un deure col·lectiu. Amb voluntat i compromís podem acompanyar-los i vetllar pel seu benestar, tot garantint una formació i inserció laboral de qualitat.