L’avaluació, el pragmatisme i el Tercer Sector al Regne Unit

Navegant per Internet és fàcil trobar recursos i organitzacions angleses de referència en quant a l’avaluació d’entitats. 

L’avaluació no és fiscalització, és seguiment
Que l’administració pública vulgui fiscalitzar les entitats no està bé. Però que l’administració faci un seguiment exhaustiu de com les entitats gestionen recursos públics hauria de ser obligatori. Lamentablement, en el Tercer Sector català és fàcil trobar gent que a la que es parla de monitorització pública es posen les mans al cap i acusen la proposta de fiscalitzadora. A Anglaterra les entitats tenen molt assumit que quan els seus projectes són finançats per fons públics, l’administració ha de fer el seguiment dels processos, resultats i impacte del programa.

Per cert, les memòries que sovint s’encarreguen aquí per part de l’administració no són de gaire utilitat, sobretot si per a l’únic que serveixen és per decorar prestatgeries. Les dades que l’administració recull haurien de tenir un doble objectiu: rendir comptes i millorar de manera continua la gestió i estratègia del programa o servei. 

L’avaluació com a millora contínua: Plan, Do, Check, Act (PDCA)
Un altre dels elements que sorprenen de les entitats angleses és que els esforços en l’anomenada cadena PDCA (Planificar, Implementar, Avaluar, Actuar) estan més distribuïts que aquí, i m’explico! Sovint aquí dirigim molts esforços a diagnosticar i bastir un pla que a nivell teòric és irrefutable. Però després ens oblidem del “com” implementar el pla i del “com” avaluar-lo. A Anglaterra els plans tendeixen a ser menys ambiciosos i amb menys base teòrica, però en canvi es pensa més en la implementació i en la posterior avaluació. Aquesta distribució més homogènia en la Cadena PDCA permet entrar en un cercle de millora continua, en què cada cop que avaluem podem “actuar” per començar el cercle una altra vegada havent replanificat.

Estudis “evidence based”, en creixement
És força sabut que el món anglosaxó es diferencia sobretot pel seu pragmatisme, enfront una cultura continental molt més teòrica. Segurament és aquesta diferència la que permet aquesta distribució de forces en la cadena PDCA (amb una planificació menys teòrica i menys ambiciosa). En aquest context, durant l’última dècada els estudis “evidence based” estan en ple creixement. Aquests estudis busquen evidències en base a metodologies basades en la pràctica, sobretot en base a assajos aleatoris controlats, fugint d’un tipus de recerca més teòrica. Aquests tipus d’estudis estan ajudant a moltes entitats i decisors polítics a l’hora de dissenyar i impulsar nous projectes socials. El creixement d’aquests estudis se circumscriu a una cultura anglosaxona que fuig dels debats teòrics més purs i es focalitza en el pragmatisme i l’efectivitat d’allò que fem.

Molt per aprendre, però no oblidem la nostra base!
En definitiva, la cultura del pragmatisme, de l’efectivitat i de l’avaluació és molt present en el Tercer Sector anglès. Això els evita grans debats teòrics alhora que els permet aprendre constantment de la pràctica. Ara bé, no tot són flors i violes. El gran handicap que té aquesta cultura és que sovint l’excés de pragmatisme impossibilita mirar a llarg termini. El debat de grans idees de vegades també és molt important, malgrat a mig termini no ens reporti un benefici directe. I aquest és un punt en què nosaltres tenim un avantatge comparatiu. Agafem les bones pràctiques de l’exemple anglès però mantenim el nostre punt fort!

Consulta els posts publicats fins ara de "Cròniques del tercer Sector al Regne Unit"