Multilateralitat i diàleg vs militarisme i guerra: cruïlla de camins

En els últims anys s'ha anat accentuant un escenari internacional multipolar en el qual impera l'ús de la força al servei d'interessos d'actors de poder, amb la invasió d'Ucraïna com a exemple. En aquest escenari es presenta com una opció aparentment inevitable l’increment de les despeses militars i la carrera armamentística, fora de tot qüestionament, agenda que s'està normalitzant en l'opinió pública catalana, espanyola i internacional. Tot i que molts som conscients que la militarització de les relacions internacionals no evita les guerres sinó que les promou o les sosté -amb les conseqüències vinculades d’increment de la violència, vulneracions de drets humans, agreujament de les crisis humanitàries i afectacions mediambientals- tal com es posa de manifest una i altra vegada en l'arena internacional, Occident està apostant amb força per això, en benefici del complex militar industrial que fa un exitós lobby en aquesta direcció. Això s’ha posat de manifest amb el constant increment de les despeses militars mundials, que va continuar augmentant per novè any consecutiu el 2023, arribant a un total de gairebé 2,5 bilions de dòlars. L'augment del 6,8% el 2023 va ser l'augment interanual més pronunciat des del 2009 i va empènyer la despesa mundial al nivell més alt que s’hagi registrat mai, empès pels EUA, la Xina, l'Índia, Rússia i països d'Orient Mitjà, entre d'altres.  

Tendències de l'evolució de la conflictivitat internacional: un món més violent?

Quines són les principals tendències i característiques d'aquest increment de la violència política i la conflictivitat actual? El 2023 es van comptabilitzar 36 contextos de conflicte, la xifra més alta des del 2014, segon l’informe Alerta 2024. La gran majoria de casos van continuar concentrant-se a Àfrica (18) i Àsia i el Pacífic (nou), seguides per l'Orient Mitjà (sis), Europa (dos) i Amèrica (un). L’Orient Mitjà és la regió a nivell mundial que ha experimentat l’escalada més greu de la violència com a conseqüència de l’atac per part de Hamas i la resposta per part d’Israel a Gaza i Cisjordània, qualificada de genocidi. Alguns d’aquests contextos de guerra així com moltes de les situacions de crisi sociopolítica que s’esementen a l’informe es van veure agreujades per les repercussions globals de la invasió russa a Ucraïna, tal i com s’observa per la intervenció d’Africa Corps -anteriorment grup Wagner- al Sahel Occidental i al nord d’Àfrica. 

Els conflictes armats d'alta intensitat, aquells que causen més de 1.000 víctimes mortals, a més de greus impactes en la població, massius desplaçaments forçats i severes conseqüències al territori, van representar més de la meitat (52%) del total, la majoria d'ells situats a l'Àfrica –les regions anglòfones del Camerun; les regions de Tigré i Oromiya a Etiòpia; les insurgències de tall gihadista a Malí, al nord de Moçambic, a les regions del Llac Txad (per l'acció de Boko Haram i les seves escissions), i de Sahel Occidental; en els conflictes armats que pateix l'est de la República Democràtica del Congo, agreujats per la tensió amb Rwanda; al-Shabaab a Somàlia; la guerra que afecta la regió sudanesa de Darfur i la guerra al Sudan del Sud– i l’Orient Mitjà –l’Iraq, Síria i el Iemen, destacant la guerra a Gaza i Cisjordània, així com la seva expansió al Líban– a més de Myanmar i la guerra entre Rússia i Ucraïna. 

Camins de diàleg i pau cap a una vida digna

Tota aquesta espiral de violència i inestabilitat invisibilitza tots els esforços de construcció de la pau que tenen lloc en l'actualitat al món, tant a nivell comunitari i de caire local com els esforços diplomàtics a l’arena internacional. És imprescindible posar el focus en les diferents fórmules de diàleg i negociació destinades a revertir les dinàmiques de violència i a canalitzar els conflictes per vies polítiques, potenciant i promovent els esforços polítics, diplomàtics i socials destinats a transformar els conflictes i les seves causes de fons mitjançant mètodes pacífics. 

Els camins per a intentar superar l’espiral de violència a la majoria de situacions de guerra i inestabilitat mundial sempre acaben passant, inevitablement, per més democràcia i respecte pels drets humans, diàleg i diplomàcia a múltiples nivells -local, nacional, internacional- i la creació de xarxes d’actors i complicitats a molts nivells per a apropar i construir ponts de diàleg entre les parts enfrontades. És imprescindible la reconstrucció d’espais multilaterals de cooperació política i seguretat compartida que ens permetin limitar les amenaces i pors mútues i sobretot, que ens permetin reduir la despesa militar global -que només provoca més guerres i violència- per destinar-la al que més es necessita, com és poder gaudir d’una vida digna i lliure de violències, que és el que, en definitiva, desitja tota la humanitat.