No oblidem que si alliberem l’estrès, riurem més, connectarem més amb els altres, gaudirem més del que passa al nostre entorn i serem més capaços de treure el millor de nosaltres mateixos.
Psicòleg general sanitari a la Fundació Hospital de Mataró. Realitzo terapia individual i de parella abordant tot tipus de dificultats emocionals desde una perpectiva integradora.
Necessito descansar!! No puc més!! No tinc temps per mi!! Frases que tots hem escoltat en boca d’un altre o ens les hem dit a nosaltres mateixos. Missatges que hem de prendre més seriosament perquè són senyals d’auxili que ens donem quan sentim que no podem més.
Acostumats a no escoltar-nos, a no parar i observar com ens sentim, què necessitem, què ens demana el nostre cos, tirem cap endavant empesos pel tirà interior que ens diu que ho hem de fer millor, que hem d’arribar a tot, que no puc equivocar-me, que necesito tenir-ho tot controlat... així fins a oblidar què volem realment i com volem fer les coses.
L’estrès sostingut comporta, abans o després, un estat d’esgotament de les capacitats d’adaptació de la persona, el qual és un problema de salut important en l’actualitat que desencadena conseqüències emocionals, físiques, cognitives i conductuals.
L’estrès podríem entendre’l com una relació directa entre les càrregues i la resistència de la persona. No tots tolerem el mateix nivell d’estrès, el que fa de vital importància conèixer les pròpies limitacions.
Tots aquells que treballem en àmbits socials, sanitaris, educatius, culturals, mediambientals… tenim un compromís i responsabilitat en el desenvolupament social. Un compromís que hem de tenir també amb la nostra salut física i mental, per tal de poder donar el millor de nosaltres.
Treballar amb persones en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió social pot comportar una dificultat per separar la part personal de la laboral, un excés d’implicació personal per voler donar el millor de nosaltres podria acabar sent una font d’estrès i ansietat. És important saber marcar una barrera sana entre l'empatia i ajut a l’altre d’una banda i mantenir cura del nostre estat emocional.
Què podem fer? Doncs no oblidem donar-nos espais per gaudir d’aquella activitat (sigui esport o qualsevol hobby) que ens apassiona, passar temps amb les amistats per xerrar i riure, parar una estona cada dia a veure què passa dins nostre… I com a recomanació especial buscar informació sobre diferents tècniques de meditació i els magnífics beneficis de la seva pràctica de manera quotidiana.
No oblidem que si alliberem l’estrès, riurem més, connectarem més amb els altres, gaudirem més del que passa al nostre entorn i serem més capaços de treure el millor de nosaltres mateixos.
A què esperem per començar?
Afegeix un nou comentari