Perquè es necessari defensar els animals!

En les darreres dècades la sensibilitat pels animals i l’activisme per la seva defensa ha crescut fins a destacar com a un moviment social. Clàssics de la filosofia i el reconegut naturalista Charles Darwin ja van anticipar el deure humà de fer extensiu el seu “cercle compassiu” cap a totes les criatures capaces de patir. La pressió del moviment animalista associatiu i ciutadà ha possibilitat canvis que s’han reflectit en l’ordenament jurídic reconeixent-los com éssers sensibles, legislant lleis específiques que intenten regular i afavorir un tracte més humanitari.

Tot i això, milions d’animals continuen patint un tracte abusiu, cruel i injustificat per part dels humans a conseqüència de les activitats lúdiques, experimentals o de producció industrial. Encara, en l’actualitat són permesos els espectacles violents de maltractament animal, com els correbous que, a més de provocar patiment, deformen la percepció dels infants.

Amb els animals compartim emocions, sentiments, patiments i necessitats. Hem exercit d’espècie dominant controladora de la Natura trencant els vincles comuns que ens uneixen, per transformant-nos en una espècie fallida, abusiva i desafiant de les lleis naturals.

Tots els éssers vius formem part d’una mateixa unitat i els desafiaments contra natura tenen respostes negatives que tard o d’hora es manifesten. A tall d’exemple: la desaparició de la ramaderia extensiva que, amb el seu procés natural de pasturatge, netejava els matolls i la vegetació del sotabosc, ha fet incrementar els incendis forestals.

Actualment, iniciatives ecologistes amb el suport de les administracions, intenten impulsar projectes de neteja dels boscos retornant ovelles, cabres i altres animals al medi natural. La ramaderia industrial intensiva a més de les greus afectacions pels animals, té considerables conseqüències negatives mediambientals i per a la pròpia salut humana, com ara la contaminació de les aigües i de l’aire, causats pels nitrats, l’amoníac i les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Els humans només som una petita peça dins del complex engranatge que configura la Natura, encara que amb la nostra capacitat cerebral hem estat capaços de desenvolupar una tecnologia molt sovint incompatible amb l’equilibri dels ecosistemes i la biologia dels animals, convertint-nos en la peça més destructiva del Planeta.

En contrast, la resta d’espècies amb les seves capacitats innates i l’ampli ventall de sentits i habilitats del que estan dotats, tenen un protagonisme insubstituïble mantenint l’equilibri dels ecosistemes i la biodiversitat, significant-se com uns veritables constructors de la Natura de la qual depèn la nostra pròpia supervivència.

Amb una perspectiva global, el moviment animalista i ecologista ha desenvolupat una activitat coincident en la defensa de l’espai natural i del conjunt d’espècies. L’ADDA, entitat degana en la defensa dels animals, va ser fundada l’any 1976 amb pocs recursos, certa incomprensió i una tasca molt difícil per l’absència de legislació existent en aquells anys. Els objectius clars i la decidida i constant tasca de les persones que l’han dirigit i participat, va fer possible aconseguir importants avanços històrics. El concepte associatiu, l’altruisme i el treball voluntari han estat claus per impulsar i consolidar un moviment, com aquest, tan necessari.