Predicar amb l’exemple

Ja fa dies que dono voltes sobre l’encàrrec dels bons amics de Xarxanet d’escriure un article sobre les persones i els agents que formen part de les entitats, quins rols desenvolupen, quines relacions s’hi estableixen, la seva importància per a tirar endavant els projectes... Mai està de més remarcar el gran volum de persones que d’una manera o altra estan implicades en l’ampli món de les organitzacions no lucratives i la importància de plantejar estratègicament la seva implicació i vinculació.

Però, amb la recent mobilització del 8M encara present, el sentit d’aquest article no pretén tractar i lloar el paper de les persones en les entitats, ja que per tothom és coneguda la seva importància, sinó aprofundir en alguns dels aspectes pel que fa a les seves relacions. I és que aquestes, tot i donar-se en el si d’entitats que defensen i treballen majoritàriament per la justícia i transformació social i que s’envolten de valors i principis ètics, no estan exemptes de situacions i comportaments personals reprovables, contraris totalment als fonaments de les pròpies entitats.

D’una manera o altra, cap de nosaltres ens salvem de tenir prejudicis o utilitzar en algun grau els estereotips, així que, malgrat ens movem en entorns que teòricament haurien de ser més “segurs” i “amables”, les entitats no lucratives no viuen en un núvol màgic exempt de possibles situacions d’abusos de poder, assetjament laboral, masclisme, discriminacions per raça o origen, identitat de gènere o orientació sexual, edat, usos de la llengua, identitat religiosa... i la immensa resta de discriminacions que es donen en la nostra societat.

És per això que, com a organitzacions amb vocació de transformació social, tenim el deure de treballar perquè no existeixi discriminació institucional, col·lectiva o individual en el si dels espais relacionals interns (grups de treball, juntes directives, espais informals, entorns laborals...) ni en les accions que es duen a terme cap en fora.

Diverses són les eines de les quals podem disposar per tal de prevenir aquestes situacions o per a actuar en cas que es detectin: plans d’igualtat, reglaments de règim intern, codis ètics, adopció de tècniques participatives per garantir la veu de tothom en els espais de participació, protocols per a la gestió de conflictes, creació ce comissions específiques de treball, desenvolupament de formacions de sensibilització o canals “segurs” de denúncia, en són alguns exemples.  

Però cal ser realment valents, prevenir, prevenir i prevenir, però també, si s’ha donat algun cas, sigui del grau que sigui (subtil o violent), es fa necessari com a organització afrontar-se a la realitat encara que aquesta representi un veritable sotrac per l’entitat (més ho és per la persona afectada), assumir responsabilitats, procurar reparar el mal fet, i treballar perquè mai més es tornin a donar. En el fons, del que es tracta, és de tenir cura de les persones implicades en l’organització, tenint present que aquestes són l’eix en el qual pivota tot el nostre món.

Aquest concepte, el de cures, s’ha treballat per part de moltes organitzacions per tal de replantejar el funcionament intern de les entitats (vegeu l’exemple de la Guia d’autodiagnosi per a organitzacions - Perspectiva feminista i ètica de la cura de La Fede.cat), però encara queda molta feina a fer. Si no posem en valor les persones que s’impliquen en l’entitat com a voluntàries, treballadores, sòcies o usuàries creant un veritable entorn de transformació i justícia en les nostres/seves relacions de portes endins, la feina a fer portes enfora quedarà estroncada.

Cal obrir el debat intern, preparar l’estructura i l’organització, els processos, els canals, els mecanismes, els espais, els llenguatges, tot allò que facilita o condiciona les relacions que es donen a dins i al voltant de l’entitat. Com apunta el Codi Ètic de les Associacions de Barcelona: “les associacions hauríem de ser les primeres agents a exemplificar la societat que volem”. I és que transformar el nostre entorn i la societat passa també per a transformar-nos nosaltres com a persones i com a organitzacions.