Quatre reflexions i un desig per millorar la incidència de les entitats socials

Fer incidència és un desig expressat per totes aquelles entitats que fan acció i treball social. Sovint, però, aquest desig arriba tard, se li destinen molt pocs recursos i acaba convertint-se en la darrera prioritat de l’organització i per tant, es fa, però de forma precària i realment ineficient. Ara bé, l’únic recurs realment imprescindible per a fer incidència el tenen totes les organitzacions que toquen terreny: el contacte directe amb persones amb drets vulnerats, l’experiència directa de les falles del nostre estat del benestar, i el coneixement (ni que sigui per allò d’estar deixant-s’hi la pell cada dia) del que caldria activar i canviar perquè les coses fossin una mica millors.

L’experiència d’haver estat durant set anys director d’una entitat que té la incidència social com una de les seves primeres prioritats estratègiques – el Centre d’estudis Cristianisme i Justícia – i haver estat coordinador i portaveu de la Plataforma per una fiscalitat justa, així com membre de la junta de LaFede.cat, m’inspira a fer quatre reflexions i un desig final respecte a allò que les entitats poden tenir en compte de cara a activar-se en clau d’incidència:

Detecteu allò que resulta ser un espai concret i acotat d’incidència. La incidència no pot ser generalista, ha d’abordar qüestions el més concretes possibles que responguin a realitats conegudes i amb les que treballeu. Busqueu, i segur que trobareu, un cas concret que obri un nou espai d’incidència fins ara no explorat i que, vinculat a una proposta legislativa concreta o de millora en la gestió de l’administració, pot ser l’inici d’un canvi en la vida de molta gent. Com més concret sigui més èxit pot arribar a tenir.

Perseguiu als polítics, per això estan. L’experiència em diu que els parlamentaris dels diferents grups polítics o membres de les diferents sectorials dels partits estan realment disposats a seure, xerrar, escoltar... Perseguiu-los amb les vostres demandes i veureu com a poc a poc allò que demaneu es va fent central en el debat polític. Busqueu entre els polítics menys mediàtics, de base, sovint són els que més feina estan disposats a fer, si persevereu fins i tot algun d’ells arriba a tenir càrrecs de govern i responsabilitat directa, la vostra capacitat d’influència llavors serà molt gran: recollireu, en un futur, els fruits d’un treball fet amb temps i cura.

Denuncieu als mitjans.... Però doteu-vos d’un relat! Els casos concrets, amb testimonis, són molt atractius als mitjans, però per no caure en un cert “groguisme” ni ser utilitzats per aquests, cal que els vostres testimonis vagin acompanyats d’un relat d’allò que denuncieu i allò que voleu transformar. Els mitjans tenen el perill del curterminisme, i semblarà que ràpidament s’obliden del vostre cas, però si aconseguiu un primer contacte no dubteu que si la vostra causa torna a ser mediàtica, us vindran a buscar. Manteniu la comunicació constant amb ells. A vegades amb periodistes ben propers i sensibles amb els vostres temes, via whatsapp és ben fàcil fer-ho. Sovint tot és més informal del que realment creieu.

Incidiu en xarxa, aprofiteu les entitats de segon nivell. Certament, falten energies i per això les entitats de segon nivell són un bon espai on fer xarxa i treballar aquella incidència que no podeu fer com a entitat. Té el perill que el segon nivell dilueixi o es centri en reivindicacions molt corporativistes, però la capacitat d’incidència no se suma, sinó que es multiplica. Participeu-hi, demaneu a les xarxes de segon nivell que col·laborin en la incidència que voleu fer i proposeu aliances amb elles buscant d’aportar allò que sabeu fer millor.

I el desig... No defalliu tot i que sovint res canviï! La incidència és a molt llarg termini. Inclús a vegades no produeix mai els canvis desitjats. Les transformacions de fons són lentes, o a vegades inesperades i fora de tot control. La incidència sovint és difícil de mantenir, difícil de finançar, i té altes dosis de voluntarisme. Tot i això, no podem quedar-nos només en el treball directe, cal fer un pas endarrere i mirar si la nostra feina pot ser la llavor d’un canvi més profund. Potser no aconseguireu allò que desitgeu, però ben segur que tancareu el cercle que dona un sentit i una energia definitiva a la feina d’acció social que tan bé feu.