La persona voluntària, moguda per una consciència que la fa sensible a les injustícies, i per la decisió d’arremangar-se a transformar l’entorn, és qui habitualment s’adreça a l’entitat per col·laborar-hi.
Directora de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS).
Costa de dir res, que sigui nou, sobre VOLUNTARIAT. Però m’agradaria mirar de rescatar-lo d’algun estereotip que circula entre nosaltres, les entitats del tercer sector. Vull contribuir a situar les coses a lloc i subratllar-ne els trets més diferenciadors. Per això, en primer lloc, començo dient què no és el voluntariat:
- No és un recurs humà més, que només fa la funció de complementar la de l’assalariat i descarregar-lo de les anomenades tasques sense valor afegit.
- No és una oferta al servei de la demanda de les organitzacions que formem el sector. Encara menys, evidentment, al servei de les necessitats detectades per l’administració pública.
- No és una força d’intervenció assistencial que, moguda per certa bona voluntat organitzada, es dedica a fer beneficència ciutadana.
Aquests trets, encara molt estesos en l’opinió sobre el voluntariat, no aportarien cap bona notícia a l’associacionisme i el tercer sector. Diguem doncs, en segon lloc allò que sí que és:
- El voluntariat és objector de consciència i practicant d’una insubmissió tossuda davant molts interessos. Això, les entitats que vulguem comptar amb voluntariat, ho haurem de tenir sempre present.
- El voluntariat és actor de canvis, també de nosaltres mateixes, les entitats, amb les nostres rutines i acomodaments.
- El voluntariat, a l’entorn de persones i col·lectius emprenedors, ha empès i consolidat iniciatives de tota mena, de forma jurídica diversa, vinculades al segell del no-lucratiu.
La persona voluntària, moguda per una consciència que la fa sensible a les injustícies, i per la decisió d’arremangar-se a transformar l’entorn, és qui habitualment s’adreça a l’entitat per col·laborar-hi. És un perfil de persona no gaire donat a fer proclames ni mobilitzacions, sinó a treballar de manera constant i compromesa. Per això, de vegades, contrasta amb el de la persona activista, que tradicionalment ha aportat més discurs i proposta al sector. Però a mida que intervé en la situació que atén (és a dir: hi respon) es capacita i s’apodera, i s’agermana amb tots els actors socials que actuen amb coneixement i perspectiva en la xarxa. Aquest em sembla el signe més nítid de la seva adultesa, avui. El seu regal més valuós.
L’enhorabona a tots els qui heu fet possible arribar fins aquí!
Afegeix un nou comentari