Turisme solidari, turisme comunitari, turisme responsable, turisme just, turisme contra la pobresa, viatges de solidaritat, brigades solidàries, voluntariat i camps de treball.
Són alguns dels termes que podríem englobar dintre del turisme solidari, segons l'article Turismo Solidario. Una perspectiva desde la Unión Europea que tot i ser publicat al 2007 encara es conserva vigent en molts aspectes.
Aquest ja no tant nou format de vacances, que navega entre el turisme i la cooperació sembla que ha arribat per quedar-se i presenta punts positius i qüestions a plantejar-nos com a agents de canvi social que intentarem desgranar breument.
La demanda de viatges cada vegada més exclusius, juntament amb la voluntat de crear noves formes de dinamització econòmica a zones empobrides, entre altres raons, ha permès desenvolupar un model de viatges en el que els turistes s'endinsen a petites comunitats locals a les que s'integren formant part del dia a dia, realitzant tasques de suport o simplement compartint les activitats diàries de famílies o col·lectius.
Aquest turisme permet que ambdues realitats convisquin, al menys de forma parcial, intercanviant idees i aprenentatge, tant des de les persones que visiten a la comunitat com a les persones que reben als turistes. Aquest model de turisme, a diferència del turisme de masses, permet una interacció directa amb les persones que formen part de la comunitat, respectant l'entorn en un alt grau i generant ingressos directes per a les comunitats.
Per altra banda aquests nous models de turisme tenen uns costos elevats, cosa que limita el seu accés a una part de la població amb un nivell adquisitiu mig-alt. La interacció que es dona entre les cultures emissora i receptora poden generar la creació de relacions de dependència econòmica al llarg del temps, i amb elles el canvi de l'activitat econòmica principal, fent del turisme la font principal d'ingressos de les comunitats. Aquest fet pot generar una pèrdua dels valors i les activitats tradicionals; fent de la comunitat receptora, com passa en els casos de turisme convencional, una escenificació del que el turista espera trobar.-hi
El turisme solidari, pot aportar per tant, noves possibilitats d'activació econòmica per les comunitats empobrides, tot i que seria difícil emmarcar-lo en una cooperació integral, atès que no hi hauria un anàlisi profund de les causes que generen les desigualtats a les que es vol fer front.
Podríem dir que els intercanvis entre les cultures són en si mateixos positius I que a la vegada poden generar canvis tant en el país de destí com en el país d'origen de les persones que hi participen, però la despesa realitzada pot generar també qüestionaments sobre fins a quin punt cal una inversió tan gran, o si és el format més idoni.
Hi ha molts tipus d'organitzacions i formats, moltes d'elles ofereixen experiències enriquidores per les persones que hi participen, caldria plantejar-nos però, si l'experiència ajuda o no a crear un món més just, i revisar les motivacions que ens porten a fer el viatge. Una bona reflexió i formació prèvia son la millor manera d'endinsar-nos en una experiència com aquesta.
La demanda de viatges cada vegada més exclusius, juntament amb la voluntat de crear noves formes de dinamització econòmica a zones empobrides, entre altres raons, ha permès desenvolupar un model de viatges en el que els turistes s'endinsen a petites comunitats locals a les que s'integren formant part del dia a dia, realitzant tasques de suport o simplement compartint les activitats diàries de famílies o col·lectius.
Aquest turisme permet que ambdues realitats convisquin, al menys de forma parcial, intercanviant idees i aprenentatge, tant des de les persones que visiten a la comunitat com a les persones que reben als turistes. Aquest model de turisme, a diferència del turisme de masses, permet una interacció directa amb les persones que formen part de la comunitat, respectant l'entorn en un alt grau i generant ingressos directes per a les comunitats.
Per altra banda aquests nous models de turisme tenen uns costos elevats, cosa que limita el seu accés a una part de la població amb un nivell adquisitiu mig-alt. La interacció que es dona entre les cultures emissora i receptora poden generar la creació de relacions de dependència econòmica al llarg del temps, i amb elles el canvi de l'activitat econòmica principal, fent del turisme la font principal d'ingressos de les comunitats. Aquest fet pot generar una pèrdua dels valors i les activitats tradicionals; fent de la comunitat receptora, com passa en els casos de turisme convencional, una escenificació del que el turista espera trobar.-hi
El turisme solidari, pot aportar per tant, noves possibilitats d'activació econòmica per les comunitats empobrides, tot i que seria difícil emmarcar-lo en una cooperació integral, atès que no hi hauria un anàlisi profund de les causes que generen les desigualtats a les que es vol fer front.
Podríem dir que els intercanvis entre les cultures són en si mateixos positius I que a la vegada poden generar canvis tant en el país de destí com en el país d'origen de les persones que hi participen, però la despesa realitzada pot generar també qüestionaments sobre fins a quin punt cal una inversió tan gran, o si és el format més idoni.
Hi ha molts tipus d'organitzacions i formats, moltes d'elles ofereixen experiències enriquidores per les persones que hi participen, caldria plantejar-nos però, si l'experiència ajuda o no a crear un món més just, i revisar les motivacions que ens porten a fer el viatge. Una bona reflexió i formació prèvia son la millor manera d'endinsar-nos en una experiència com aquesta.
Afegeix un nou comentari