Ja la tornem a tenir aquí i ens arriba més radiant que mai. Enguany recuperarem un Sant Jordi com els d’’antes’. Parades a dojo, roses i llibres per arreu. Llargues cues per captar una signatura de la teva autora o autor predilecte... i fins i tot, si la cosa no es torça amb alguna nova variant, ho farem sense mascareta!

El 23 d’abril és un dels dies més bonics de l’any a casa nostra. Davant d’una població, que en teoria no llegeix, tothom s’aboca al carrer a donar feina al llibreter o llibretera que troba pel passeig i les floristeries ben enramades també aprofiten l’avinentesa per enrossir-ho tot d’un vermell intens.

És una jornada de festa, d’amor i que enguany la celebrarem en dissabte! Cosa que no passa gaire sovint i que cal aprofitar per gaudir-ne al màxim.

Sant Jordi, però, també és un dia per a la solidaritat. Moltes entitats surten aquest dia al carrer per donar-se a conèixer i aprofiten l’ocasió per tirar endavant alguna campanya que els permeti recaptar algun recurs més per a seguir desenvolupant la seva tasca. I jo hi estic molt a favor. De jove jo també m’havia situat amb els meus companys de l’esplai amb una guitarra al mig de la Rambla de Barcelona. Allà cantàvem i fèiem tota mena de performances per donar suport a les entitats que treballaven amb les persones refugiades de la guerra de Bòsnia o d’altres anys també havíem ajudat i donat suport a diferents campanyes de SETEM.

No és oportunisme, no ens equivoquem, la diada de Sant Jordi és el dia de l’amor. De la rosa i del llibre, però també de l’altruisme. Del pensar en l’altre, no tan sols per obsequiar-lo amb els tradicionals presents, sinó per regalar-li una mica del nostre cor. La gent surt al carrer i les entitats també! Així que si el dissabte assenyalat sortiu a voltar i trobeu alguna entitat, escolteu-la, pareu-hi atenció i segurament descobrireu una gran tasca que desinteressadament, dia rere dia, fa d’aquest món on vivim, un lloc una mica millor.