Les poblacions de fauna salvatge de Catalunya han patit una davallada mitjana del 24% els darrers 20 anys. Així ho demostra l’última actualització del Living Planet Index (LPI) per a Catalunya, realitzada el 2022 per l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. Una tendència que es repeteix a tot el món, on observem una degradació general sense precedents dels hàbitats, ecosistemes i processos ecològics que sustenten el nostre sistema econòmic i social.

Quines conseqüències té perdre fauna i malmetre ecosistemes? Doncs que perdem les peces que fan funcionar la vida i posem en perill la nostra pròpia salut, supervivència i benestar. Sense una natura sana, perdem serveis bàsics i gratuïts imprescindibles, com la pol·linització, amb la que obtenim fruits, cereals o xocolata, la fixació de carboni, que ens mitiga el canvi climàtic l’esmorteïment d’inundacions, la purificació de l’aire i de l’aigua, la prevenció d’incendis forestals, entre molts d’altres. Deixar perdre la natura surt molt més car que conservar-la.

Per altra banda, l’acord pres durant la COP27 del 2022 per 190 països, entre ells Espanya, marca el compromís de protegir un 30% dels ecosistemes terrestres i aquàtics, així com a restaurar el 30% dels ecosistemes que ja estan degradats abans del 2030, i ens interpel·la a prendre mesures valentes.

Tal i com apunta l’informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya del 2020, la causa de fons d’aquesta pèrdua de biodiversitat és "un model socioeconòmic que intensifica l’obtenció de recursos en determinades àrees i n’abandona d’altres que havien estat utilitzades de manera més sostenible". Un clar exemple és la situació de sequera existent al territori català. La sequera també ha evidenciat una manca de previsió d’escenaris de deficiència hídrica i una mala planificació i gestió d’aquest recurs.

A més, l’informe situa els canvis en els usos del sòl com la principal causa directa de pèrdua de biodiversitat. Així, l’agricultura intensiva en determinats llocs, però també l’abandonament de pastures i de pràctiques agrícoles més ancestrals ha modelat un paisatge més homogeni poc amable per la biodiversitat. En aquest sentit, hi ha hàbitats molt pressionats, molt afectats per les pertorbacions humanes, que ja estan perdent les seves pròpies dinàmiques naturals, en són exemples els ecosistemes aquàtics, els agraris i els boscos madurs.

Davant l’escenari actual, Catalunya té un gran repte per endavant: reconstruir una economia que avanci cap a la transició ecosocial. I en aquest repte, més que mai cal posar en valor el paper de les entitats de conservació de la natura i els centres de recerca, un gran actiu per a la nostra societat, que duen a terme tasques per al manteniment i la millora de l’estat de conservació d’espècies, hàbitats i processos ecològics clau. Però també una tasca imprescindible de sensibilització, educació ambiental, custòdia del territori i dinamització de la ciutadania i el teixit social.

En l’àmbit polític i legislatiu, la XCN identifiquem 4 pilars bàsics per avançar cap aquesta transició ecosocial, i per deixar enrere els dèficits crònics en matèria de conservació del medi natural i la seva biodiversitat a Catalunya.

La mesura més imprescindible i prioritària és la creació d’una vicepresidència o un departament exclusiu de medi ambient i sostenibilitat, o transició ecològica, que garanteixi la transversalitat de les polítiques ambientals.

Per altra banda, amb l’Agència de la Natura, garantim l’àmbit estructural, que juntament amb l’àmbit executiu, que ha de permetre el desplegament efectiu de l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, l’àmbit legislatiu, amb l’impuls de la nova llei de patrimoni natural i biodiversitat, i l’àmbit econòmic, amb l’execució del Fons de Patrimoni Natural, són els 4 àmbits essencials per abordar de manera efectiva els reptes actuals.

En definitiva, la situació actual exigeix una resposta immediata i contundent. És vital que les polítiques públiques i les iniciatives ciutadanes convergeixin per protegir i restaurar els ecosistemes de Catalunya. La conservació de la biodiversitat no és només una qüestió ambiental, sinó també una garantia per al benestar de les persones. Cal que tots prenguem consciència de la nostra responsabilitat i actuem amb determinació per assegurar que les generacions futures heretin un entorn natural saludable i vibrant. La natura no pot esperar més.