Vivim temps d’excepcionalitat. Dies de paraules prohibides, de rapers exiliats, de judicis a la democràcia. L’època de regressió que vam iniciar amb l’aprovació de la llei mordassa, encara no derogada, ja ha cristal·litzat. Els drets que ahir ens semblaven inqüestionables ara és dilueixen. Les llibertats sobre les que construíem la nostra vida diària, avui fonamenten querelles i sancions contra activistes i artistes. I el que en un primer moment va semblar una preocupant davallada temporal s'ha anat consolidant fins arribar a la sala segona del Tribunal Suprem. Fins a portar a la presó a líders polítics i al president d’una entitat cultural amb més de 68 anys d’història, Òmnium Cultural.

I és en temps com els que ens toca viure que la societat civil organitzada adquireix un rol imprescindible. Perquè el tercer sector és l’eina necessària que canalitza la preocupació ciutadana, imagina futurs millors i treballa per vertebrar-los. I és precisament això el que ha estat perillant aquests últims anys i ara ens juguem Tribunal Suprem. La valentia d’atrevir-nos a somiar un demà diferent i la voluntat de construir-lo sense por a ser perseguits per fer-ho.

Suposo que és per això que els últims 19 mesos d’intensa repressió la nostra entitat ha rebut el suport incondicional de tantes i tantes entitats del tercer sector amb qui hem lliurat tantes lluites compartides. Perquè malgrat tots els malgrats possibles, som el país divers que es cohesiona davant la injustícia. Com ho va fer amb la crisi davant la guerra d’Irak. El país de grans consensos on els verbs prohibir i perseguir no conjuguen amb l’ample ventall de construccions que permet la nostra llengua.

I si d’una cosa estem segurs a Òmnium és que res d’això seria possible sense la feina silent i constant que totes i cadascuna de les entitats del tercer sector ha fet per vertebrar cada carrer, cada barri i cada ciutat del nostre país. Sense vosaltres, ni l’onada de solidaritat rebuda ni les grans majories contràries a la repressió, aquest 80% que aposta per al via dels drets civils i el diàleg, haguessin estat possibles.

Per tot això, pel vostre suport i per la tasca de tots aquests anys, gràcies. En nom dels 170.000 socis i sòcies d’Òmnium Cultural i del seu president, en Jordi Cuixart, gràcies de tot cor.