Ubicada en el districte barceloní d’Horta-Guinardó, trobem a la Fundació Els Tres Turons, una entitat sense afany de lucre que treballa per a la inclusió social de les persones amb trastorns mentals a través de projectes comunitaris.

Nascuda com a resposta a l’observació d’una necessitat existent l’any 1985, la seva essència fa que no es limitin a ser una entitat prestadora de serveis sinó que dediquin bona part dels seus esforços al treball amb el territori i a establir sinergies amb la comunitat i altres entitats per poder detectar conjuntament les necessitats del barri i buscar-hi solucions.

Amb aquest objectiu, l’entitat té en marxa un seguit de projectes comunitaris d’àmbits tan diversos com la jardineria, la perruqueria i estètica, audiovisuals, etc.

Projecte audiovisual ‘Sant Genís en temps de pandèmia’

Una d’aquestes propostes és el projecte audiovisual ‘Sant Genís en temps de pandèmia’, engegat conjuntament amb el Casal de gent gran de Sant Genís dels Agudells.

Sobre l’origen de la iniciativa, en Joan Gubern, de la Fundació Els Tres Turons, explica que sorgeix arran del contacte amb el Casal d’Avis Sant Genís, amb el qual han estat fent col·laboracions des de fa dos anys, per tal de fomentar l’intercanvi intergeneracional i respondre a la necessitat de companyia de la gent gran.

En Joan explica que durant la pandèmia, “ens plantejàvem com donar continuïtat a aquesta col·laboració i va sortir l’opció de poder fer aquest treball sobre històries de vida al barri” on el jovent s’encarrega d’elaborar un reportatge audiovisual per conèixer com la gent gran s’ha sentit, com ha viscut la pandèmia i poder compartir les experiències.

Sobre els objectius del projecte, la Tere Cabello, dinamitzadora del Casal de la gent gran de Sant Genís dels Agudells, afirma que “es buscava que la gent pogués sortir de casa i que hi hagués aquesta connexió entre les persones grans i els joves. Sobretot, establir relacions, crear comunitat i fer barri i no deixar que la pandèmia ens deixes a casa”.

El treball comunitari, una eina per recuperar el sentit de pertinença

Tal com explica en Joan, aquesta experiència comunitària permet al jovent que hi participa dur a terme una activitat que “no només serveix per treballar les seves competències i la seva recuperació sinó que els permet jugar el paper de persona experta, en aquest cas en temes audiovisuals, i això els genera molta satisfacció i empoderament”.

La seva companya a la Fundació Els Tres Turons, la Marta García, afegeix que aquesta tasca comunitària també permet al jovent sentir-se partícip del barri i fomentar el seu sentiment de pertinença al territori: “La gent gran és la que té la memòria del territori. Les seves històries de vida passen pel barri i als joves els hi manca aquesta connexió. Per tant, a través de les històries que analitzen amb les persones grans, es produeix l’oportunitat de recuperar el sentit de pertinença amb el territori”.

L’intercanvi intergeneracional, beneficiós per ambdues parts

Sobre els beneficis que aporta a les dues parts aquesta connexió entre gent gran i jovent ens en parla la Tere Cabello: “els joves poden aprendre moltes coses de les persones grans, de com ho han fet, de com han viscut, de quin esforç suposa la lluita a la vida i les persones joves poden aportar moltíssim a aquestes persones grans, sobretot amb problemàtiques actuals com la bretxa digital”.

En aquesta línia també es pronuncia la Carme Corral, usuària del Casal de la gent gran Sant Genís: “Els joves ens donen molta vitalitat, ens donen moltes coses i nosaltres els hi donem l’experiència, la visió de les coses des de diferents punts de vista”, explica la Carme, que afegeix que participar en aquest projecte i relacionar-se amb el jovent ha estat “com un oasi ja que era de les primeres vegades que sortia durant la pandèmia”.

L’Elton és un dels joves participants del projecte. Assegura que la seva experiència està sent molt gratificant perquè “m’agrada aprendre coses i aquesta és una de les moltes vivències que puc experimentar gràcies a la Fundació Els Tres Turons”. Sobre el projecte, l’Elton diu que normalment “jo no soc de parlar amb gent gran, però aquesta vegada he tingut el plaer de poder xerrar amb gent que té més edat que jo, ha viscut més i ha experimentat moltes coses i m’ha agradat que m’expliquin com han estat les seves vides i com han viscut la pandèmia”.

El projecte ha ofert a l’Elton una primera pressa de contacte amb l’àmbit periodístic i li ha permès, a través d’una càmera, apropar-se a les vivències i a la vida del barri i sentir-se partícip de la comunitat que l’envolta. Una comunitat, que és més forta, quan tots els seus agents treballen plegats.