El programa Immigrants Emprenedors, de VAE, ofereix assessoraments i formació a nouvinguts perquè puguin obrir un negoci. En definitiva, l’entitat vetlla per convertir l’experiència acumulada pels seus socis/es en un actiu social.

Jaume Marsal és el coordinador del projecte, que aquest any ha pogut donar un impuls gràcies a un ajut de l'Obra Social la Caixa. Abans, havia ocupat càrrecs de direcció en diverses organitzacions i durant temporades llargues va estar treballant a l’Amèrica Llatina. El 2004 es va jubilar i va impulsar el naixement de VAE. De fet és un dels socis fundadors i durant uns anys va ser-ne el president.

VAE compta amb una quarantena de persones sòcies que venen de diferents àmbits empresarials. Comptant tots els programes que ofereixen, atenen unes 500 persones cada any. Des del 2005 que es va constituir com a entitat, han donat suport a prop de 3.000 persones.

Què és el que impulsa el naixement del projecte Immigrants emprendedors?

Durant l’any 2005-2006 hi va haver una onada forta d’immigració a l’Estat espanyol. Durant els primers anys de l’associació, el 30% dels projectes de VAE es destinava a l’assessoria i formació de gent migrant. Després, amb la gran crisi, vam trobar-nos amb un atur descomunal i, a partir del 2013 vam començar a detectar casos de persones que tornaven al seu país d’origen en veure que no havien pogut resoldre la seva situació a Espanya. Sobretot eren bolivians i equatorians. L’assessorament a estrangers/es va començar el 2006 i la formació la vam iniciar el 2013.

Quantes persones s’han beneficiat del programa?

Des que va començar, ja fa 13 anys, han passat pel servei d’assessoria unes 800 persones, i pel de formació, entre 500 i 600. Ara mateix hi ha una trentena de persones en assessorament i unes 200 en programes de formació.

Quin perfil tenen?

Un 75% de les persones que participen són d’Amèrica Llatina. La majoria són homes d’entre 30 i 45 anys. En formació, però, hi ha una proporció més equitativa entre homes i dones. Ara hem rebut moltes consultes de persones que venen de Veneçuela. D’aquest país tenim homes més grans, de 50 i 60 anys, que venen desesperats i es troben en una situació de difícil integració.

Quin és el percentatge d’èxit? Tothom aconsegueix posar en marxa un negoci a través del seu programa?

Només una cinquena part. Dels 30 que acompanyem ara, segurament cinc o sis acabaran muntant un negoci que funcioni. Són persones en una situació molt difícil i, a més, de vegades els falta informació, experiència i esperit d’emprenedoria. Per exemple, hi havia una persona que feia de cuidador a Catalunya i que ens va venir perquè volia obrir una fruiteria. No tenia ni la formació ni la informació suficient del sector.

Què fan en aquests casos?

Si durant la primera reunió de diagnòstic veiem que la idea de negoci no té sentit o és inviable, els recomanem que facin algunes formacions i els derivem a d’altres institucions i entitats. En el cas d’aquest cuidador, li vam suggerir que fes un curs de formació mèdica. Hi ha moltes entitats que ofereixen cursos d’ocupació.

Només una cinquena part de les persones participants al projecte aconsegueixen fer funcionar el negoci. No és una dada molt satisfactòria, no?

La situació psicològica d’aquestes persones és molt complicada. Per exemple, vam ajudar un home del Senegal que, després de fer una formació amb la Fundació Ared ja estava preparat per tornar al seu país i obrir una fleca. Quan tenia ja el bitllet d’avió no es va veure amb cor de tornar. Al seu país no li donaven ajudes per muntar el forn. Només li donaven un petit ajut per fer de taxista. Amb el bitllet comprat va decidir quedar-se aquí, perquè no es veia capaç de tornar a casa sense “haver triomfat” a Europa.

Treballen amb un equip de psicòlegs/es?

Treballem amb assistents/es socials. Els derivem al conjunt d’institucions d’acollida que tenim a Catalunya.

Amb quines altres entitats es coordinen?

Tenim molts vincles. Treballem amb Servei Solidari, Catnova, la Fundació Cepaim... També ens coordinem amb consolats de països d’Amèrica Llatina com Colòmbia, Equador, la República Dominicana i el Perú. Tenen una base de dades que ens serveis i ens deixen les seves instal·lacions per fer formacions. Amb els consolats africans no tenim tant contacte. No tenen ni pressupost ni tradició de fer això. A més, estem parlant, moltes vegades, de gent que ha vingut sense papers i per tant no tenen relació amb el consolat.

Com a voluntari, què li aporta formar part d’aquest projecte?

Participar en les sessions d’assessorament i veure com evolucionen les idees fins que es porten a terme em donen una sensació de satisfacció molt important. Estic jubilat però em sento actiu i amb la ment oberta. Em dona una sensació de continuïtat, penso que faig una tasca útil i això és molt engrescador. El voluntariat ens treu el millor de nosaltres i ens fa un favor.

A més, no són assessoraments estàndards.

Amb altres projectes els assessoraments s’han de fer amb el cap fred, però amb Immigrants emprenedors és impossible no involucrar-se. Estàs aconsellant persones en una situació de vulnerabilitat molt delicada. La relació amb aquestes persones acaba sent personal. Hi ha persones voluntàries que continuen parlant per Skype quan el negoci al seu país ja fa temps que està en marxa.

Quines idees s’estan treballant en l’edició d’aquest any?

Una de les idees és d’una parella d’Amèrica del Sud que vol muntar un forn ecològic. Hi ha uns de Colòmbia que volen obrir una botiga fotogràfica, i tenim un ucraïnès que vol impulsar un negoci d’ebenista. També hi ha un de Mèxic que és dissenyador gràfic i vol muntar una empresa d’edició digital a Barcelona.