Què proposeu des de Jocs al Segon?

Sobretot intentem fer la vida més fàcil a les persones a través de les eines del joc. Moltes vegades, no necessàriament fem jocs curts o jocs per ensenyar coses,... Els hi donem una volta per crear una experiència motivadora, sempre posant el focus en l’usuari i no en nosaltres mateixos.

Preteneu que usuaris i usuàries se sentin part activa del joc...

Exacte! Vindríem a ser com una agència de comunicació, enlloc d’explicar coses perquè la gent compri, expliquem coses perquè la gent ho visqui, perquè puguin treure conclusions. Coses que els faci pensar, que puguin treure conclusions, que d’aquestes conclusions se’n pugui treure aprenentatges, i que aquests aprenentatges perdurin la resta de la vida. Perquè el joc no deixa de ser una altra manera de pensar...

Com va sorgir la idea d’utilitzar el joc com a eina de treball?

No va ser buscada, el joc de fet forma part de la història de la humanitat com a eina d’aprenentatge. No podem imaginar-nos pobles primitius, des de la nostra perspectiva, que no fessin entrenament utilitzant eines de joc. Però sobretot hi ha una element molt interessant, les relacions entre les persones, en un món on hi ha gent separada en llocs diversos treballant pel mateix però sense veure’s, hem de crear un sentiment de pertinença. En el fons, jugant s’aprèn millor i les coses queden més arrelades.

Quin paper pot tenir el joc en la millora de la gestió de les entitats?

Si et digués un paper que pot tenir, faria una llista infinita...

Doncs un resum...

Imaginem la vida d’una entitat, comunica, es relaciona, incorpora gent nova... No es tracta de dir quin paper hi ha, sinó quina necessitat tens i el joc, en el nostre cas, és la resposta. I és que hi ha un element interessant, intentar treure’ns la mirada del joc com una cosa infantil, de nens. El joc va de comunicació. La pregunta és quin és el joc, i per això estem nosaltres...

Donant respostes.

I evidenciant que gràcies al joc tenim la ment més oberta, som capaços de trobar sortides on molt probablement no arribaríem mai sense el joc. Davant de qualsevol repte, el joc fa que sigui molt més fàcil superar-lo.

Segons la vostra experiència, quines característiques ha de tenir un bon joc?

En diré tres. Primer és que ha de ser immersiu, escoltar molt bé el públic a qui et dirigeixes per crear aquella experiència adequada perquè li resulti interessant. També que sigui coherent, equilibrat i creïble, esdevenint un autèntic repte per a les persones que hi participin. I l’última i fonamental, és que ha de ser divertit, ens ho hem de passar bé.

Com a societat, s’està perdent la cultura del joc? Què en penseu?

No s’està perdent perquè cada vegada hi ha més persones que estan disposades a preservar la cultura del joc. Sobre la cultura negativa al voltant del joc, quants ‘nen no juguis i estudia’ heu rebut a casa? Què vol dir que si estic jugant per aprendre una cosa, no estic estudiant?

Una anècdota, El meu nebot dibuixa de luxe i per estudiar fa dibuixos, una vegada estava estudiant la prehistòria, i es feia dibuixos de prehistòria, i li han dit moltes vegades, deixar de fer dibuixos i estudia... Igual amb el tema del joc, cada vegada hi ha més gent conscient que la cultura del joc te conseqüències positives.

Quines connotacions positives té en les societats?

Una societat amb cultura de joc, està més preparada. La societat et planteja reptes i s’han de resoldre. Les societats més creatives poden resoldre millor aquests problemes. Al cap i a la fi, viure en una societat és acceptar les regles del joc i per tant et toca jugar.

Per acabar, ens pots explicar alguna anècdota viscuda jugant amb les entitats?

500 persones i un gran joc on es tractava de construir una ciutat. Cadascú tenia materials però no els mateixos. Per tant, la primera tasca era veure què tenia cadascú i com podien ajudar-se per aconseguir el repte de construir la ciutat.

Ens vam trobar de cop, amb el gran caos: gent que no compartia, que els altres s’espavilessin, i va haver baralles i mals rotllos, però això també forma part del joc. Quan tu poses un mirall al davant, descobrim coses interessants que permeten reflexionar. Els treus de fora la zona de confort i quan han de treure el seu instint de supervivència, surt la puresa, surt allò que realment som i portem a dins. Vam treure conclusions, vam riure però també vam treure informació molt potent per detectar punts dèbils i punts forts i línies de treball.