Un dels grans reptes amb els quals es troba el jovent amb diversitat funcional és l’adquisició de l’autonomia necessària per poder escollir, en un futur, on i amb qui volen viure. Per tal d’ajudar a aquestes persones a dotar-se d’aquestes habilitats, la Universitat de Vic (Uvic), amb la col·laboració de la Fundació la Caixa, té en marxa el programa UVic Convivència.

La iniciativa, adreçada a persones amb diversitat funcional, té com a objectiu ajudar-los a adquirir hàbits de la llar i a responsabilitzar-se de les seves decisions perquè un dia puguin decidir, amb total llibertat, on i amb qui volen viure. Així mateix, el programa pretén millorar el desenvolupament de les habilitats socials, la millora de l’autoestima i la qualitat de vida d’aquestes persones.

La implicació de l’alumnat universitari, peça clau de l’engranatge

El programa té una durada d’un curs escolar i és possible gràcies a la força del voluntariat universitari. L’equip de persones que dona suport a la persona amb diversitat funcional són els mateixos estudiants amb qui conviuran, però també alumnat voluntari de graus vinculats a les àrees de les Ciències de la Salut i de l’Educació de la UVic.

Sota la tutela de persones expertes del Servei d’Atenció a l’Estudiant amb Diversitat Funcional de la UVic-UCC (SAEDIF), l’estudiant voluntari gaudeix d’una experiència enriquidora que li permet conèixer, comprendre i respectar persones amb capacitats diverses a la vegada que ajuda a la integració, el respecte i l’acceptació de la persona amb diversitat funcional a la societat.

Convivència enriquidora

El Roger Artigas és estudiant de la UVic i un dels joves que participa del programa de convivència de la universitat. Conviu amb l’Eloi, una persona amb síndrome de Down.

El Roger és el primer any que fa de voluntari: “vaig decidir implicar-me perquè fa un parell d'anys vaig ser el veí de l'Eloi i allà ens vam conèixer. Aquest any em va explicar que faltava gent per dur a terme el programa i vaig decidir apuntar-m’hi”.

El voluntariat consisteix a acompanyar l’Eloi a fer la compra de la setmana vigilant les dates de caducitat i que no compri més del compte, acompanyar en el procés de selecció dels aliments, tenir cura d'aquests per tal que no es facin malbé i ajudar en l'ordre dels armaris i a què estiguin nets i polits.

D’altra banda, el Roger explica que també se l’acompanya “en el procés d'elaboració d'un àpat per tal que conegui noves receptes i millori la seva autonomia en receptes de cuina variades i saludables”. A més, el Roger i l’Eloi també troben moments per “sortir a prendre alguna cosa plegats” i trencar amb les activitats rutinàries.

Trencant estereotips

L’estudiant de la UVic assegura que “aportar el meu gra de sorra amb tasques que realment no són complicades per a mi i poden millorar aspectes de la vida de l’Eloi, m’ha ajudat a adquirir habilitats i competències i a conèixer una realitat que està plena d’estereotips i estigmes”

A més, com a futur educador que serà, el Roger creu que “no està malament descobrir àmbits en els quals pots tenir l’oportunitat de treballar-hi”.

Però de totes les experiències viscudes, el Roger té clar que el millor moment és quan “perceps que l’Eloi ha millorat molt en aspectes que s’havia proposat” i que per tant, el treball que fan plegats obté els seus fruits.