“Catalunya ha estat sempre terra d'inclusió, però no podem oblidar que en molts moments també hem estat rebuts en altres terres”. Així comença el manifest de “Casa nostra, casa vostra”, una campanya liderada per diversos actors i organitzacions de la societat civil i del sector cultural català que vol posar sobre la taula el debat migratori que viu la Mediterrània.

L’objectiu principal de la campanya és que les institucions catalanes prenguin la iniciativa per a acollir persones refugiades. Es vol fer una crida a les administracions, si bé és cert que bona part de les accions van dirigides a sensibilitzar a la població. “Esperem convertir Catalunya en terra d’acollida. Per aconseguir-ho, caldrà una resposta clara i contundent de la ciutadania que afavoreixi el canvi d'actitud de les institucions en relació a la crisi del refugi que viu Europa”, diu Lara Costafreda, il·lustradora i una de les persones que ha encapçalat la campanya.

Una denúncia que sorgeix de l'experiència del voluntariat

La llavor de la iniciativa es va sembrar als camps de refugiats de la frontera de Grècia amb Macedònia. Allà, un grup de persones independents vinculades al món de la comunicació van coincidir el passat dia 9 de maig, dia d’Europa, mentre feien projectes professionals o de voluntariat. Un d’ells era Rubén Wagensberg, professor de secundària i professional de la comunicació: “A la tornada, vam veure clar que havíem de denunciar el que havíem vist i que havíem de fer alguna cosa per canviar la situació”.

La campanya ha tirat endavant gràcies a la implicació de més de 300 persones i ha comptat amb el suport d'entitats i empreses. "Moltíssima gent ha volgut donar suport a la campanya a través de la seva professió. És a dir, a través de les seves aptituds i habilitats. Això ha permès que la campanya creixi ràpidament", explica la Lara Costafreda.

De la crisi migratòria a la crisi del refugi

Des de “Casa nostra, casa vostra” es vol posar la mirada en la crisi del refugi que es pateix a la Mediterrània. Es denuncien les polítiques de la Unió Europea que, en tancar les fronteres, han fet desaparèixer les vies segures d’entrada i han afavorit l'entrada irregular de persones, el negoci de les màfies i la mort de fins a 4.000 persones ofegades al mar en el que va de 2016.

Així mateix, es critica l’incompliment de l’Estat Espanyol del seu compromís, signat l’any 2015, d’acollir en dos anys 17.337 persones, de les quals ha acollit a menys d’un 5%. Alhora, s’assenyala que “amb l’excusa del bloqueig de l’Estat espanyol”, des de les administracions catalanes encara no hi ha hagut cap resposta.

L’objectiu: sensibilitzar per a fer pressió a les institucions

Tal i com explica Lara Costafreda, es vol arribar a un conjunt molt ampli de la ciutadania, especialment a aquella que no està sensibilitzada. “Intentarem explicar les causes que porten a una persona a marxar de manera forçada del seu país. I quines són les conseqüències que pateixen en no acollir-les als nostres països. Desmentirem mites i resoldrem preguntes”.

Per a fer-ho, no només es duran a terme conferències i tallers dirigides a escoles, instituts i centres cívics, sinó que també s’emetrà a TV3 una docusèrie titulada “Vides aturades”, protagonitzada per cinc persones del camp de refugiats de Vasilika (Grècia). Amb la sèrie es vol trencar l’anonimat amb el que se sol presentar la problemàtica als mitjans.

També s’organitzaran dos grans esdeveniments per fer visible la campanya: un concert al Palau Sant Jordi el proper dia 11 de febrer i una gran concentració ciutadana per al 18 de febrer com a tancament de campanya.

Com es pot col·laborar amb la campanya?

• Signant el manifest de la campanya des de la pàgina web.
• Fent-se ressò de la campanya a través de les xarxes socials, amb els hashtags #CasaNostraCasaVostra i #VolemAcollir.
• Participant en la setmana de mobilitzacions del 10 al 17 de desembre.
• Organitzant una activitat en el marc de la campanya.
• Fent una donació econòmica o comprant marxandatge de la campanya.
• Participant en el concert al Palau Sant Jordi el dia 11 de febrer o en la mobilització ciutadana del 18 de febrer.