Aquest manual de comunicació ètica i transformadora és el resultat d’anys tant fent com rebent tallers en moviments socials i entitats de l’economia social i solidària. Més d’una dècada d’aprenentatges individuals i col·lectius, que la cooperativa de comunicació L'Enxarxada vol compartir per continuar enriquint de valors la societat on vivim. En aquest manual, no pretenen asseure càtedra, la seva intenció és elaborar una guia on plantejar unes bases a tenir en compte per potenciar la comunicació com a eix vertebrador d’una entitat social.

El llibre és el punt de partida d’EnxarxadESS, una escola de comunicació des de la qual pretenen facilitar recursos i formacions per promoure un tipus de comunicació centrada en les persones. Una iniciativa impulsada pel programa Projectes Singulars, impulsat pel Departament d’Empresa i Treball, destinada tant a les persones que es dediquen a la comunicació a les seves entitats, com a les que necessiten orientació per iniciar-se. Defensant la comunicació com a bé públic, al servei de les persones, respectant la dignitat humana sense fomentar estereotips, sense alimentar aquest discurs de l’odi irracional que ens envolta.

En aquest manual no trobaràs respostes absolutes, si metodologies i preguntes clau que ens hem de fer per emprendre l’aventura de comunicar-nos, tant a l’interior com de cara a l’exterior de la nostra entitat. EnxarxadESS és un projecte ambiciós, destinat sobretot a aquelles entitats que no tenen els recursos económics per contractar professionals de la comunicació ni el coneixements per dur a terme l'aventura de comunicar la seva activitat, valors i missió, al temps que ofereix recomanacions, eines, acompanyaments personalitzats, així com tallers i xerrades divulgatives, conjuntament a la creació d'espais d ereflexió per sortir refoçades.

El manual de comunicació ètica comença remarcant la importància de la comunicació i la seva integració al nostre dia a dia, com a eix vertebrador d’una organització tenint en compte diverses qüestions i acceptant el repte d’una estratègia comunicativa constant. Els moviments socials i les entitats de l’economia social i solidària, assumeixen aquest repte fa temps. Formen part de la ciutadania sense por del canvi, del món organitzat convocat a transformar realitats i ho assumim amb responsabilitat sense amagar les dificultats que comporta el procés. La comunicació que fem servir és el factor que explica i construeix la nostra identitat en un context social que està alterant la nostra manera de relacionar-nos. A l’època de la sobreinformació, el compromís dels moviments socials ha demostrat que sense pressupost ni recursos es pot comunicar de manera eficaç allò que volen transmetre, per contrainformar i posar en dubte el corrent predominant.

El sobreesforç que aquest compromís comporta, de vegades provoca que la comunicació sigui l’última feina a tenir en compte, sobretot a l’hora de configurar les partides pressupostàries necessàries per a això (siguin econòmiques o recursos humans que assumeixin la feina més enllà de les seves tasques habituals), en lloc de tractar-la com una part transversal de l’activitat diària.

Per a poder ser autèntics protagonistes de canvi, no n’hi ha prou amb fer, cal visibilitzar i transmetre. Cal implementar la cultura comunicativa en les entitats. Podem existir sense que ningú ens vegi? Necessitem canals informatius propis per a comunicar-nos constantment: una pàgina web, xarxes socials, publicacions en paper, esdeveniments… La comunicació funciona com un procés constant que requereix una càrrega considerable de treball. Si només la usem com a eina ocasional mai aconseguirem la dimensió necessària per a la seva eficàcia.

És molt comú trobar-se amb entitats que no segueixen una estrategia comunicativa concreta, sovint a causa de la falta de criteris explícits per a poder desenvolupar-la. Els processos comunicatius de les entitats socials solen dependre del voluntarisme i l’excès de tasques acaba generant falta de planificació, una comunicació discontínua i fins i tot, absent. En el món del comerç de proximitat i de les persones emprenedores, el problema és el mateix, sense recursos i sense temps, la part comunicativa que ajuda a fer-los créixer en personalitat i beneficis es deixa com a última opció o per a moments puntuals.

Això provoca un sentiment de frustració i de falsa creença sobre la ineficàcia de la comunicació. Un pas important és assumir que la comunicació no és un producte sinó una part essencial del nostre ésser. Per a comunicar correctament és necessari que totes les persones implicades en l’organització assumeixin una certa cultura comunicativa. Això no vol dir que tothom hagi de tenir coneixements sobre això, però sí que cal saber valorar i veure la necessitat d’incloure la perspectiva comunicativa en els processos de treball.

Per a poder estendre aquesta cultura comunicativa, és important assegurar-nos que en els diferents projectes o activitats participi alguna persona que aporti una mirada comunicativa. La nostra comunicació batega constantment i hem d’entendre la seva funció vital, podem preveure i gestionar els recursos comunicatius necessaris per a aconseguir els objectius, que en cada cas, ens hem proposat.

En funció a aquestes reflexios, les autores del Manual de comunicació ètica i impulsores d'EnxarxadESS, en vuit capítols donen una serie de pautes i reflexions per implementar la democratització de la comunicació interna, la potencialitat de la comunicació externa, promoure eïnes lliures per fugir del capitalisme digital, trencar alguns mites assentats sobre el món digital i sobretot l'explotació de la Filosofía JEDI (Justicia, Equitat, Diversitat, Igualtat) com a base d'una comunicació ètica, amb els Drets Humans com a pilar, evitat les discriminacions i els estereotips tant arrealdes en el imaginari col·lectiu.