Maria Coll: “Mentre el diari explica què passa, nosaltres ens preguntem quins valors hi ha darrere de cada notícia.”

La primera revista Valors es va publicar el desembre del 2003. “Aleshores, no hi ha havia un debat tan extens sobre els valors”, ens explica la Maria. Amb el número 152 a punt de sortir i quan els valors de la societat semblen està més en entredit que mai, per a ella “és més interessant analitzar els valors positius que es poden extreu d’aquesta situació” que no pas “lamentar temps que ja van quedar enrere”.

Com se us acudeix crear un mitjà que parli sobre valors?

En aquell moment, la reflexió sobre els valors estava molt enclaustrada a l’àmbit acadèmic i les publicacions sobre el tema estaven molt orientades a especialistes. No hi havia al mercat cap publicació d’ètica i reflexió sobre valors de caire divulgatiu. Així doncs, completament des del voluntariat, vam decidir crear Valors, una publicació que té la intenció de ser un espai de reflexió i una plataforma de debat de temes d’actualitat des del punt de vista dels valors.

Podríem dir que Valors analitza amb profunditat tot allò que ocorre...

Exacte! Mentre el diari explica què passa, nosaltres ens preguntem quin valor o valors hi ha darrere de cada notícia.

A més de la revista, també teniu programa de ràdio setmanal, feu continguts audiovisuals i organitzeu diversos actes...

Sí. Sense perdre la filosofia original, els darrers anys el projecte ha crescut i ara, també apostem per la reflexió entorn dels valors a través del programa ‘Valors a l’alça’ de La Xarxa, el portal de noticies Valors.org i l’organització d’actes.

Això evidencia com els valors és un tema que realment importa a la ciutadania? 

Els valors no es poden veure ni tocar, però hi són i si no hi són els trobem a faltar perquè ens agrada envoltar-nos de persones amb valors, formar part d’organitzacions amb valors i viure a comunitats amb valors. Els valors inspiren els nostres pensaments, accions i desitjos. A més, els valors poden ser elements de trobada entre persones de diferent cultures, religions i orígens. Sens dubte, els valors són un element clau en la vida de les persones i per això ens interessen.

En aquest context, consideres que els valors de la societat varien amb el pas dels anys?

Sí, és evident. Igual que l’escala de valors d’una persona pot variar al llarg de la seva vida, també és possible en el cas d’una societat. El context històric, econòmic, social o, fins i tot, científico-tecnològic, pot influir en els valors d’un grup. Una comunitat que visqui en un context repressiu o aïllada potenciarà uns valors diferents que una altra.

Amb tot, hi ha valors que es perpetuen en el temps?

I tant. Encara que la nostra escala de valors pot sofrir alteracions, també cal dir que hi ha valors quasi sempre presents, àmpliament compartits com la família, la llibertat, l’amistat, la justícia... La llista és molt llarga!

Sovint, s’acostuma a parlar massa a la lleugera del terme ‘valor’?

De vegades pensem erròniament que estem davant d’un valor nou i solament és una moda – per exemple, aquests darrers anys ha reviscola’t el terme històric fraternitat-, o davant d’un valor que senzillament evoluciona. Per exemple, ara ja no parlem d’ecologia, sinó de sostenibilitat.

En aquests moments, estem immersos en una “crisi de valors” com s’està afirmant des de diversos àmbits?

Personalment no crec en la crisi de valors i estic molt en contra de frases rotundes com “ara no hi ha valors”. Encara que sigui cert que la crisi econòmica i les noves tecnologies han generat grans diferències entre les escales de valors d’una banda i l’altra de l’anomenada fractura generacional...

I aquesta “fractura generacional”, en què es manifesta?

L’any 2009 ja vam dedicar un número de la revista als valors de la “societat líquida”, terme usat per Bauman. Ara, les noves generacions no són fermes de per vida amb els seus valors, com tampoc ho són amb la feina, les creences o la parella. Això, però, no vol dir que no en tinguin. La persona necessita seguretat, temps i unes estructures socials sobre les quals construir la seva particular escala de valors i convertir-los en acció personal.

Des de l’associació, què podeu oferir a aquelles entitats que vulguin implementar un programa d’educació en valors?

Ara publicarem el número 152 de la revista. I aquest setembre hem iniciat la sisena temporada del programa de ràdio. Tots aquests materials estan disponibles i classificats a través d’un diccionari a la pàgina web Valors.org. Sabem d’entitats i escoles que els utilitzen de forma habitual.

L’any 2015 vau formar part del projecte “Mataró, ciutat de valors”, en què consisteix?

Es tracta d’una iniciativa pensada per potenciar la reflexió dels valors a una localitat. Una proposta útil per a moltes altres ciutats. Com hem fet sempre, apostem pel treball en xarxa i per col·laborar en qualsevol iniciativa que aposti per la reflexió entorn dels valors.

Per acabar, quin paper hi juga el nucli familiar a l’hora d’educar en valors?

Té un paper important, però no exclusiu. L’educació en valors és més o menys concèntrica, especialment durant la infància. El primer nivell és personal. L’educació en valors comença en el jo i demana reflexió, discerniment, autoconeixement, etc. La segona esfera és la família. Els pares ens transmeten uns valors, que després, quan siguem capaços d’escoltar-nos i de confrontar-los a partir de les nostres pròpies vivències, podrem qüestionar o no. I, seguidament, vénen altres esferes.

Quines serien?

Per exemple, l’escola i la societat. Encara que sovint focalitzem l’educació en valors exclusivament a l’àmbit familiar o escolar, aquesta hauria de ser tranversal. Una campanya contra la violència de gènere, una campanya de seguretat vial o de reciclatge de residus, també són educació en valors. I no s’ha d’oblidar que aquest tipus d’educació perdura tota la vida.