La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és un indicatiu del compromís que una empresa té amb la societat en la qual desenvolupa la seva activitat econòmica. En aquest sentit, moltes entitats tenen projectes d’RSC en els quals conviden a les empreses a participar en la seva tasca a través de la realització d’accions com a voluntariat corporatiu, aportacions econòmiques, o demès.

La Fundació Arrels col·labora amb algunes empreses en el seu treball per pal·liar el sensellarisme a Catalunya. Marta Pulgar, cap de l’equip de Comunicació i Incidència de l’entitat, explica en aquesta entrevista perquè la forma d’RSC que abandera pot ser agafada com a exemple.

Com comença Arrels la col·laboració amb les empreses?

En un principi la nostra relació amb les empreses era merament econòmica. Pensàvem que la col·laboració depenia de l’equip de finançament, que també és qui s’ocupa de les subvencions públiques. Això tenia a veure amb la manera com concebíem les entitats corporatives i les seves possibilitats amb nosaltres: eren una font de finançament. El 2014, els ingressos provinents d’empreses suposaven un 1,23% del pressupost total (34.493€ dels 3.129.578,54€).

En aquella època aquesta col·laboració era reactiva: quan intentàvem acostar-nos per fer propostes de valor concretes a empreses determinades no sabíem com fer-ho o no els hi interessàvem, perquè eren reticents a lligar la seva imatge a una causa tan poc “estètica” com és el sensellarisme. Les empreses ens oferien recollides de mantes, de roba o altres donacions en espècie que suposaven massa gestió en relació amb el benefici obtingut.

Establir la col·laboració era difícil?

Sí. Com a punt de partida, l’ABC de la RSC diu que és molt important planificar i establir objectius per adreçar-se a les empreses. També és interessant fer un mapatge de corporacions clau en relació amb els objectius que busquem, construir relacions amb elles i oferir-los propostes molt concretes definint alhora contraprestacions per a l’empresa.

Utilitzar un llenguatge clar i entenedor i crear un apartat específic al web corporatiu, fer un dossier, fer un vídeo que apropi la nostra causa i connecti directament amb les possibles motivacions de l’empresa, tot això és molt recomanable, així com ho és no desanimar-se amb les negatives. Perquè la realitat és que res d’això ens ha funcionat a nosaltres. El canvi de mirada radical ha estat el que ens ha donat un retorn incalculable de les empreses.

Ara la relació és diferent?

Clar, veient això, la nostra forma d’establir contactes amb les empreses ha canviat molt al llarg dels anys. El 2017 vam decidir repensar aquest aspecte, redefinint les dinàmiques per donar un nou enfocament a la nostra feina amb les empreses passant de considerar-les una font de finançament a un canal de comunicació.

I com feu l’apropament?

Intentem fer-ho sense la pretensió de convèncer, centrant-nos en arribar a les persones treballadores i no a les estructures on treballen, amb l’objectiu de construir relacions no només filantròpiques sinó de continuïtat, de benefici mutu, de confiança a llarg termini.

Un exemple és Forns Enrich, una empresa que vam conèixer de la mà d’una persona voluntària i amb la qual hem construït col·laboració molt estable que ha anat evolucionant. Al principi ens donaven excedents de producció, després van passar a fer donatius, més endavant vam passar a organitzar alguna campanya junts, i finalment ens van cedir un pis que pot allotjar una persona que ha viscut al carrer.

Aleshores, amb questa finalitat, quina forma prenen les col·laboracions?

Un punt clau del nostre enfocament té a veure amb donar importància a la relació amb les persones. Les empreses, al cap i a la fi, estan conformades per persones. Així, ens adrecem a elles i les motivem com motivaríem qualsevol altre públic: sent clars, directes, amb una crida a l’acció concreta, utilitzant un llenguatge senzill i recursos creatius que cridin l’atenció, parlant-los en primera persona.

Una altra columna dels nostres projectes amb empreses és posar en relleu el nostre objectiu #ningúdormintalcarrer, sense ressaltar qui som. Per a nosaltres és important centrar el discurs en el projecte, sensibilitzant sobre la realitat de les persones sense llar amb testimonis i fomentant la col·laboració de les persones (i no tant de les empreses) en activitats com xerrades, voluntariats corporatius i 'teambuildings' liderats per persones que han viscut al carrer.

Què aporta el voluntariat corporatiu i la Responsabilitat Social Corporativa a Arrels?

El mateix que el voluntariat no corporatiu. És una peça clau a Arrels. Les persones voluntàries ens donen un cop de mà en tasques concretes. Tanmateix, el que busquem amb aquests voluntariats és sensibilitzar-los: trencar una barrera, seure les persones voluntàries al mateix espai que persones que han viscut al carrer perquè perdin la por a apropar-se, que facin vincle i mai més es tornin a quedar indiferents quan trobin una persona que viu al carrer.

I diríeu que esteu assolint aquest objectiu?

Les empreses són sobretot un canal. Actualment, els ingressos que suposen els projectes de RSC arriben a un 6% del pressupost total de l’entitat, uns 318.807 € de 5.313.454€. Aquest resultat l’hem aconseguit perquè a través de les empreses hem establert contacte amb moltes persones, i aquestes persones, al seu torn, han creat també un vincle amb Arrels.

Això es va evidenciar en plena pandèmia, quan les persones treballadores que havien fet voluntariats corporatius van demanar a les seves empreses que els donatius extraordinaris que convocaven per la Covid fossin per Arrels. Allò que realment importa és que aquestes persones estaven implicades i preocupades per les persones que viuen al carrer i que havien de passar aquella època tan dura del confinament sense una llar.