La cooperativa Yoga Alegre va sorgir al març del 2021 com un projecte de resiliència davant la pandèmia. Miguel Rendón Macossay, soci i usuari, ens n'explica el procés i els objectius.

Què és i com neix Yoga Alegre?

Neix com a relleu cooperatiu de l'Associació Yoga Con Gracia. El local va tancar amb la pandèmia i el projecte va continuar online, però estudiants i mestres ens vam organitzar per fer una cooperativa integral. Vam escollir el model cooperatiu perquè ens sembla el més democràtic. Totes les persones que hi participen col·laboren i ens dona flexibilitat.

Com funciona?

Hi ha sòcies treballadores, sòcies col·laboradores, que volen llogar l'espai o aportar, i sòcies usuàries. Totes poden participar en el consell rector i l'assemblea general, tot i que, a efectes pràctics, les col·laboradores i treballadores portem la gestió de la cooperativa. Es demana una aportació social de 10 euros. Tenim reunions cada setmana i ens organitzem per comissions els horaris, l'economia, la producció i la comunicació.

Teniu botiga.

De moment venem màrfegues, blocs, encens i accessoris. Comprem a escala i fem un preu accessible amb marge per benefici de la cooperativa. Es tenen en consideració l'impacte ecològic dels materials i el treball digne de les treballadores.

És molt precari el món del ioga?

Sí, i volem reivindicar millors condicions, a més d'oferir un servei proper i fer comunitat. Per això també es proposen esdeveniments culturals per trobar-nos.

Quina rebuda ha tingut?

Vam començar al març amb poca gent, aforament limitat i moltes restriccions. Al principi els sous no sortien i vam haver d'aguantar, però poc a poc ha anat tornant la gent i venint gent nova. Molta ve atreta pel model cooperatiu tot i que a vegades els costa d'entendre.

Què implica?

És com un centre de ioga normal, només que en comptes de ser propietat privada és comú i tots en som propietaris, i fem una governança i una gestió democràtica. Per a molta gent ha sigut la manera de conèixer l'economia solidària, que dins del ioga no és comú. El ioga té un contingut social, tot i que molts centres tenen una visió més individualista.

Quins elements socials té?

El text principal del karma yoga, el Bhagavad Gita, parla de la filantropia, les autocures i l'ajuda mútua. La base del ioga és l'ètica, una ètica social, amb una perspectiva de relació de l'individu amb l'entorn com a camí de creixement espiritual. Sense aquesta base no es pot avançar. L'activisme social es tracta com una via de desenvolupament espiritual més important que la devoció i l'oració.

I, a més, millora la nostra salut.

No només la física, també l'emocional, és un mitjà per treballar l'autocontrol mental, i això té moltes aplicacions en la vida diària. La indústria l'ha promogut com una activitat antiestrès propera al fitness, nosaltres el promovem com a generador de consciència, sobretot de consciència social.

Per això us fa sentit relacionar-lo amb l'economia solidària?

Estimem el ioga. Ens semblava molt adient organitzar-nos de manera cooperativa i solidària amb la filosofia iòguica. Hi ha moltes contradiccions al món del ioga. Hi ha gent que el practica i que són individualistes i depredadors en tots els sentits. La majoria dels centres són empreses lucratives, i per a nosaltres no ser-ho és iòguic. Era natural que l'economia social i solidària i el ioga coincidissin. I ens agrada el missatge que qualsevol activitat pot ser cooperativitzada.

Creieu que és surrealista que el capitalisme provoqui l'estrès i després generi negocis de relaxació?

És la gran ironia. Hem integrat el ioga com un pal·liatiu d'aquests mals que el mateix estil de vida provoca, com el mindfulness i el coaching. L'estil de vida ens juga en contra també del model cooperatiu, hem descobert que és molt difícil reunir-nos en assemblea un cop al mes. Hem de resistir a l'estil de vida que no ens permet fer comunitat, conviure i trobar-nos. Una assemblea és un gest de resistència i de lluita davant d'un estil de vida capitalista.