'Atrapades entre dues realitats': un taller per entendre la migració

El taller 'Atrapades entre dues realitats' és una proposta de La Nave Va que acosta al públic l'emigració forçosa i parla del dret a l'asil, inspirant-se en el còmic "Asylum" que Javier Isusi va fer per al CEAR. La narrativa gira al voltant de quatre personatges de diferents períodes temporals i orígens (Uganda, Nigèria, Congo i Espanya), que tenen en comú l'haver estat obligats a abandonar el seu país. Els protagonistes van mostrant petits fragments de les seves vides i el seu viatge incert cap a un futur suposadament millor.

La proposta està adreçada a joves a partir dels 16 anys i per a adults, i ja ha passat per diversos centres, com el FEDAC de Sant Narcís de Girona, i en els propers mesos ho farà a l'Institut Vallvera de Salt, i altres de Balaguer, Barcelona, Formentera i Bilbao. És un projecte impulsat amb Girona Acull, compta amb el suport de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIPI 

L'experiència teatral i participativa promou la reflexió sobre l'emigració. Quines són les causes que empenyen una persona a emigrar? Quines dificultats haurà d'afrontar? Com funcionen les fronteres? Són totes físiques? En quins moments històrics els espanyols, catalans i europeus van haver de demanar asil? 'Atrapades entre dues realitats' vol donar resposta a totes aquestes preguntes i generar empatia cap a les persones migrants i desmuntar els prejudicis més arrelats sobre les persones migrants. 

Les quatre fases

En els tallers, els personatges, com a qualsevol procés migratori, passen per diferents etapes: comiat, esperança, immobilitat i acollida. Elisabeth Aznar, una de les integrants de La Nave Va, exposa les claus i l'esperit de cadascuna d'aquestes fases, que tenen l'objectiu de compartir l'experiència migratòria a les persones assistents amb la major fidelitat possible. 

Sobre l'etapa del comiat, Aznar explica  "Fem una escena teatral sense paraules, i per parelles, en què una de les persones marxa i l'altra es queda. I amb tres accions de moviment, escenifiquem un comiat. A partir d'aquí, les participants posen en comú els comiats que hi ha hagut, tot el que ha anat passant." 

Després del comiat comença el viatge, en el qual es fa una dinamització sensorial en què es tapa els ulls a les persones assistents i se les bombardeja amb diversos estímuls: "Intentem fer-los entrar en un estat d'incertesa, de trobar obstacles inesperats...i un cop feta aquesta experiència sensorial els encerclem a tots amb una corda i és quan plantegem aquest moment de sentir-se atrapats, de no saber si tirar endavant o tornar enrere. Volem transmetre aquest bloqueig en veure tot el que ja hem viscut i no saber què ens espera".

En la fase d'immobilitat es fa situar al públic en un termòmetre imaginari on han de decidir, posant-se en la pell dels personatges migrants teatralitzats, on se situarien: en un punt de retorn perquè no es veuen amb cor de superar els obstacles i han perdut tota esperança de sortir-se'n, o en, per contra, cap endavant, perquè es té la força de l'esperança i la confiança en el futur. 

Finalment arriba la fase d'acollida, on "confrontem dues formes de pensar: la de la persona que acull i la de persona acollida, la por davant l'esperança, així com els missatges de rebuig davant els missatges positius de l'acollida. Feta aquesta confrontació, treballem aquestes veus oposades, i en funció de la força de cadascuna d'aquestes veus, avancen més o menys, i a partir d'aquí es pot valorar quan de lluny o a prop estan aquestes dues posicions.", explica Aznar.

La conclusió és un diàleg

El taller de La Nave Va es tanca amb una reflexió conjunta. L'última es va fer a l'institut Montilivi de Girona, davant l'alumnat d'Integració Social. Una de les alumnes va posar de manifest l'afrontament de prejudicis: "crec que si aquesta dinàmica es fa amb un grup de persones que tinguin una visió negativa dels migrants, els pot arribar a tocar molt i fins i tot poden arribar a empatitzar amb la situació del migrant". En aquesta línia, un altre participant va apuntar a la necessitat de treballar la inclusió i la interculturalitat a la societat.

A la sessió esmentada, una de les participants, d'origen migrant, va participar al debat amb la seva pròpia experiència: "Quan vaig venir cap aquí, el més difícil va ser separar-me del meu pare i la meva mare. En alguna assignatura hem estudiat el dol migratori i crec que no hi ajuda el fet de no permetre'ns estar tristos. Això pot derivar en molts transtorns mentals, angoixes... Per l'afany de tirar endavant i no permetre'ns estar tristos... Això surt a la dinàmica".