Com va sorgir Caravana Obrim Fronteres Catalunya i sota quin propòsit?

La Caravana Obrim Fronteres Catalunya neix fonamentalment de la impotència de veure tanta injustícia davant de la tragèdia humana de la migració forçada i en el nostre cas de la vulneració sistemàtica de Drets Humans que en fem des de la UE. Creiem que cal millorar les relacions desiguals que es donen en aquest món.

A partir de les imatges dels vaixells desbordats, de les persones ofegant-se i morint de múltiples formes, la situació dels mal nomenats campaments de refugiats... un grup de persones vam decidir actuar i fer denúncia política itinerant tot viatjant als punts calents de les fronteres europees. Hi havia alguna cosa que ens va fer activar, ens semblava massa hipòcrita criticar des de la comoditat de sentir-nos a casa.

Com us organitzeu i quines activitats dueu a terme?

L’organització té dues vessants diferenciades; per una banda es basa en un sistema assembleari articulat a partir de cada territori, aquests prenen les decisions i porten les conclusions a la coordinació estatal que alhora està formada per representants de cada territori. Aquests estan avalats per les organitzacions que en formen part (a l’Estat Espanyol hi ha més de 80 col·lectius que ens donen suport, a Catalunya som prop de 20 organitzacions)

Les activitats concretes de la caravana són d’acció directa i d’incidència política, des de rodes de premsa, fins a denúncies, passant per manifestacions, performances, difusió per xarxes socials, suport a entitats i persones...

Durant el mes de juliol ha tingut lloc la caravana solidària Itàlia 2018. En què consistia?

Hem anat a Itàlia per varis motius, en primer lloc la ruta del Mediterrani central és una important i perillosa via d'entrada per a les persones que es desplacen. Aquest país (Itàlia) està jugant, a més, un paper clau en el disseny d'acords d'externalització de fronteres amb Líbia i d'altres països on els Drets Humans són violats de forma sistemàtica. Així mateix, el nou govern italià s'ha convertit en referent de les polítiques antiimmigració que augmenten el racisme i la xenofòbia a les societats europees i que suposen un perillós ascens de moviments i forces polítiques d'extrema dreta, les declaracions de Salvini i la seva política de ports tancats n’és un exemple.

Allà, entre altres coses, hem denunciat els acords de retorn i readmissió amb tercers països que no respecten els Drets Humans. Cap persona no pot ser enviada a un país on corri el risc de patir tortura, persecució o veure la seva vida amenaçada, i cal dir-ho alt i clar. L'externalització de fronteres i els acords de retorn i readmissió no només beneficien a governs corruptes sinó que també beneficien a màfies vinculades amb les elits polítiques d'aquests mateixos països o que hi actuen amb connivència.

Quines ensenyances us ha aportat aquesta experiència?

Parlar d’ensenyança és força agosarat... prefereixo parlar d’experiències...

La caravana és una experiència de creixement personal global. La caravana t’ajuda a veure que no estàs sola i alhora et diu que necessitem ser més. La caravana és una experiència global de solidaritat.

Riace, a Itàlia, seria un bon exemple de ciutat d'acollida?

Aplaudim la iniciativa de Riace d'oferir un habitatge digne a les persones que arriben al poble i la seva política d'ocupar habitatges buits, contraposant-se a un model d'especulació immobiliària amb fins turístics o econòmics. Considerem que es tracta d'un exemple interessant que es pot replicar en altres municipis. Calen però mesures perquè les persones que habitin aquestes ciutats puguin ser autònomes i autosuficients, tot fomentant la cooperació entre totes. Cal empoderar les persones migrants i no només assistir-les.

Quines accions caldrien per implementar aquest model a Catalunya?

Proposem crear una xarxa de solidaritat, tot aprofitant els espais existents, on els col·lectius i persones migrants i solidàries puguin participar en la presa de decisions per assolir els reptes descrits. Volem que totes les persones siguin tingudes en compte com a subjectes polítics de ple dret, amb l'accés universal al padró, programes per fomentar l'ocupació i el cooperativisme, sensibilització i foment de la interculturalitat en igualtat de condicions i la lluita contra la islamofòbia, el racisme, la xenofòbia i altres formes de discriminació i d'explotació laboral i social.

Creieu que la població està prou conscienciada sobre la realitat que es viu al mar Mediterrani?

Aquesta pregunta és prou complexa i ens fa plantejar el model de societat en el qual vivim i ens relacionem. La gent no és conscient del poder que té. Comprem els discursos islamòfobs, classistes i sexistes sense més, per tant em costa parlar de presa de consciència. Zygmunt Bauman parla de la modernitat líquida per referir-se a la futilitat de tot plegat, per exemple, veiem a una dona i a un nen morts en una barca abandonada a la costa Líbia i en 30 segons hem desconnectat, hem oblidat el fet i el més important és que no hem sentit res, aquest fet tan tràgic no ha passat pel nostre còrtex. No ens hem preguntat el perquè i el com. Com és possible això?

La classe política té una gran responsabilitat en tot plegat, posen el focus en el rèdit de vots a obtenir i s’obliden de la humanitat, del que ens fa persones. No tenen escrúpols en atiar el discurs de l’odi, en ser clarament oportunistes, racistes, masclistes... no existeix ni tan sols el pudor d’expressar segons què en públic.

Què pot fer la ciutadania per fer front a aquesta problemàtica?

És imprescindible que ens adonem què fan amb nosaltres, cal que no comprem el discurs de la por, de l’alteritat negativa... Estem assistint, de nou, a la construcció d’ideologies neofeixistes que sols volen dividir a les classes populars perquè no reaccionin. Allò personal és polític i hi ha moltes persones que resten mortes sota les plàcides aigües mediterrànies coma conseqüència de determinades polítiques.

La clau està a pensar en el futur, en pensar en el món que deixarem a les nostres filles. Parlant en termes neoliberals la migració podria salvar Europa de la fallida econòmica esdevinguda de l’envelliment de la població. Parlant en termes antimilitaristes, qui vol un món en guerra? Si parlem apel·lant a l'emoció pensem què passaria si fóssim nosaltres i els nostres fills els que hem de creuar a l’altra riba.

Quina ha estat l’anècdota més emotiva viscuda durant el temps que porteu a Caravana Obrim Fronteres Catalunya?

Infinites, però jo em quedo amb com ens van rebre les companyes activistes de Melilla, emocionades... dient “no estem soles, gràcies per venir”.