Ubicat en un espai del Centre d’Acolliment La Sopa, a tocar de l’emblemàtica catedral de Girona, hi trobem l’entitat Traçant Camins, formada per un grup de persones voluntàries que l’any 2012 decideixen crear el Club, un espai destinat a acompanyar i donar escalf a les persones sense llar del municipi.

El club obre les portes quatre dies a la setmana en horari de tarda, de 16.00 a 19.00 hores, i ofereix a les persones que viuen al carrer l’oportunitat d’estar acompanyades i, a la vegada, fer amistats i crear vincles amb les persones voluntàries de l’entitat. Les persones que hi acudeixen poden jugar a ping-pong, a jocs de taula, pintar mandales o fer un cafè, entre altres activitats.

Així mateix, l’entitat ofereix, també de manera altruista, suport fora del Club, com ara, acompanyament per anar a renovar el DNI o per acudir a l’hospital.

En una trobada amb la Teresa Castanys, presidenta de l’entitat, la Carme Carreras, secretària, i el Josep Fages, tresorer, ens expliquen que l’objectiu principal de la seva tasca és lluitar contra la soledat i la invisibilitat que pateixen les persones que viuen al carrer i, a la vegada, reforçar la seva capacitació personal i social. Segons la presidenta, “a Girona, les persones sense llar tenen les necessitats alimentàries cobertes, però nosaltres arribem allà on no arriben els serveis assistencials i oferim aquell acompanyament i companyia que no tenen”.

Voluntariat intergeneracional

La totalitat de persones que integren Traçant Camins són persones voluntàries. La gran majoria és gent gran, jubilada i que no vénen de l'àmbit social, però l’entitat també disposa, gràcies a un conveni amb la UdG, amb jovent voluntari. Com explica la Teresa, “tenir a gent jove que entra i surt del Club amb les seves guitarres i amb la seva alegria, no té preu” i assegura que “la barreja de voluntariat sènior i juvenil ha estat molt enriquidora”.

A l’espera de poder tornar a obrir

El març del 2020, la pandèmia provocada per la Covid-19 va obligar a tancar les portes d’un club que, ara com ara, segueix tancat amb pany i forrellat. Però la Teresa, la Carme i el Josep estan convençuts que ben aviat, quan els hi preguntin per la seva tasca, deixaran de parlar en passat per tornar a conjugar en present i les portes del Club tornaran a estar obertes de bat a bat per a aquelles persones que necessitin creuar-les.