4 passos per crear un bon storytelling
Comparteix
Aquesta tècnica no es podrà fer servir en totes les comunicacions, però sí que podrà mostrar un bon resultat en casos concrets.
L’storytelling és l'art de transmetre relats plens d'emocions per mitjà de les paraules o les imatges. Avui dia, amb les noves tecnologies, aquesta pràctica ha adquirit una nova dimensió i, qui més qui menys, comença a utilitzar aquesta tècnica comunicativa per parlar de les seves campanyes de sensibilització, fer una crida de voluntariat o explicar la tasca que du a terme l’organització. L’storytelling ha fet un pas més en la humanització dels relats per transmetre coneixements i valors de marca i ha esdevingut una bona forma per cridar l’atenció dels públics.
En aquest recurs es mostren 4 passos bàsics i senzills perquè les entitats que encara no ho han fet tinguin coneixement d’aquesta tècnica per a les seves comunicacions. No es podrà fer servir sempre, però sí que en casos concrets poden mostrar un bon resultat. Les característiques principals d’un bon storytelling són la capacitat de connexió amb el públic i que aquest es faci la història seva. Que el relat sigui natural, humà i proper, que transmeti emoció positiva i que aporti valor diferencial.
La història de l’entitat
No té la mateixa significació explicar els inicis de l’entitat com un tràmit o com un text que ha d’aparèixer a la web de l’organització perquè toca, juntament amb la missió, la visió i els valors, que contar-ho des de la vivència de les persones que van posar-la en marxa i els motius que van portar a fer-ho. Respondre les següents qüestions en forma d’història ajuda a oferir una cara més humana de l’entitat i de tot allò que ofereix o du a terme.
- Quin era el context social en aquells moments?
- Va haver-hi algun fet especial que va accelerar la posada en marxa de l’organització?
- Fou un treball de dies o en poques setmanes ja funcionava?
- Es van trobar amb moltes pedres en el camí abans de poder tirar endavant la seva tasca?
L’entitat i la seva filosofia
En una societat en què cada cop hi ha una oferta més àmplia de serveis i de tota gamma de productes similars, tant en característiques com en preus, allò que acaba marcant la diferència són els valors i la filosofia de l’organització. Mostrar-la és vital perquè el públic objectiu s’hi identifiqui i la triï. En aquesta línia, l’storytelling ha de servir per donar una volta de rosca a les comunicacions i mirar d’explicar els relats des d’una altra perspectiva de com s’havia fet sempre. Innovar, en aquest sentit, no significa perdre l’essència.
Exemple: Quan es posa en marxa una campanya de sensibilització contra la utilització de plàstics d’un sol ús, una bona idea podria ser mostrar que a l’entitat, totes les persones que en formen part, porten botella de vidre per a l’aigua.
La filosofia del públic
En una societat en què cada cop hi ha una oferta més àmplia de serveis i de tota gamma de productes similars, tant en característiques com en preus, allò que acaba marcant la diferència són els valors i la filosofia de l’organització. Mostrar-la és vital perquè el públic objectiu s’hi identifiqui i la triï. En aquesta línia, l’storytelling ha de servir per donar una volta de rosca a les comunicacions i mirar d’explicar els relats des d’una altra perspectiva de com s’havia fet sempre. Innovar, en aquest sentit, no significa perdre l’essència.
Exemple: Quan es posa en marxa una campanya de sensibilització contra la utilització de plàstics d’un sol ús, una bona idea podria ser mostrar que a l’entitat, totes les persones que en formen part, porten botella de vidre per a l’aigua.
El públic porta a l’èxit (o al fracàs)
Igual que tot allò que no es comunica no existeix, darrere de cada èxit hi ha una història de superació. Relatar-la amb emotivitat i senzillesa ajudarà a l’organització a connectar amb el públic i, sobretot, a mostrar la cara més humana de la tasca que du a terme. És important que es pugui posar cara a les accions, que el públic relacioni l’entitat i les persones, i que la seva manera de fer i d’actuar adquireixin unes característiques pròpies i genuïnes de l’organització.
Exemple: Parlar de la remodelació d’un habitatge dut a terme per l'entitat a través de la família que viurà en ella, del seu ideal de casa i de com va ser el procés de reconstrucció, pot ser una bona idea.
