5 aspectes a tenir en compte en el tracte amb persones amb discapacitat visual

13/05/2020

F Pere Tarrés

Autor/a:

Joan Rosinach

El tracte amb una persona amb discapacitat visual no ha de ser diferent del que es té amb qualsevol altra. Font: Clement

Només cal seguir une pautes bàsiques per aconseguir una relació i comunicació relaxada amb persones amb ceguesa o discapacitat visual. Font: Roland

5 aspectes a tenir en compte en el tracte amb persones amb discapacitat visual

13/05/2020

F Pere Tarrés

Resum:

Algunes petites recomanacions són suficients perquè una persona no invident es pugui sentir còmoda a l’hora de procedir amb el col·lectiu que pateix aquesta patologia.

El tracte amb una persona amb discapacitat visual no ha de ser diferent del que es té amb qualsevol altra. Hi ha una sèrie de senzilles estratègies de comunicació i relació que permeten un contacte adient amb les persones amb discapacitat visual i que, amb un mínim esforç, aconsegueixen millorar de forma molt notable la seva qualitat de vida. Algunes petites recomanacions han de ser suficients perquè una persona no invident es pugui sentir còmoda a l’hora de procedir amb el col·lectiu que pateix aquesta patologia.

En aquest recurs, basat en diverses recomanacions d’entitats expertes en la temàtica com la Fundació ONCE i l’Associació Discapacitat Visual Catalunya: B1+B2+B3, es proposen alguns consells senzills i unes pautes bàsiques per aconseguir una relació i comunicació relaxada amb persones amb ceguesa o discapacitat visual. Es tracta d’un recopilatori que també pot servir per a altres relacions socials i que tenen en compte tant les tècniques i ajudes més tradicionals com aquelles que es poden trobar en les aplicacions tecnològiques.

ÍNDEX

Actitud de respecte

Comunicació

Interacció social

Seguretat i organització de l'entorn

Expressió escrita

Actitud de respecte

Encara que entri en el sentit comú de qualsevol relació entre persones, una bona manera de mostrar l’actitud de respecte a una persona amb discapacitat visual és preguntant abans d’oferir ajudar. Sovint es pot caure en voler col·laborar més del que la persona necessita i és un error perquè llavors passa a ser una mena d’imposició. En tots els casos, quan la persona sol·licita una ajuda puntual, com pot ser travessar un carrer o el número de l’autobús que s’aproxima, el millor és cenyir-se únicament a la demanda.

Un altre aspecte important quan es parlar d’actitud de respecte és evitar la sobreprotecció, ja que representa una valoració que, des de la subjectivitat, es fa del patiment i les necessitats de la persona amb discapacitat visual. Cal tenir en compte, també, que hi ha moltes diferències tant a nivell de funcionament autònom com de caràcter entre qualsevol persona d’aquest col·lectiu, com passa amb la població general, i no té cap sentit generalitzar-ne el comportament creient que tothom actua de la mateixa manera.

Comunicació

Segurament aquest és un dels aspectes en què més dubtes es té, especialment per qui no està acostumat a tractar amb el col·lectiu de persones amb discapacitat visual. Es recomana parlar en un to com l’habitual, a poc a poc i clar. No cridar o elevar la veu més del compte perquè les persones amb discapacitat visual, en general, senten perfectament. És essencial no substituir el llenguatge verbal per gestos perquè en la majoria dels casos, no podran ser percebuts per l’altra persona.

Cal especificar i precisar en el missatge, per tal de no confondre o saturar a la persona amb discapacitat visual. Evitar expressions com “aquí”, “allà”, “això” o “allò”, ja que acostumen anar acompanyades de gestos imperceptibles per la persona. En aquestes situacions és preferible utilitzar termes més orientatius com "a l’esquerra de la taula", "a la teva dreta", "davant de la porta", "darrere teu". De vegades, pot ser també útil conduir la mà de la persona cap a l'objecte i indicar-li de què es tracta.

A diferència del que es podria pensar, es poden utilitzar normalment les paraules "veure" i "mirar" sense considerar-les termes tabú. De fet, les mateixes persones amb ceguesa o discapacitat visual les utilitzen normalment en les seves converses. Per contra, sí que cal anar amb compte a l’hora de fer ús d’exclamacions per avisar d’un perill a la persona. En aquests casos, és preferible emprar un to més informatiu, per tal d'evitar que segueixi avançant i explicar-ho a posteriori.

Interacció social

La millor manera de començar a interactuar amb una persona amb discapacitat visual és presentant-se i identificant-se perquè aquesta sàpiga amb qui es troba. Per descomptat, en cas que sigui coneguda, s’ha d’evitar jugar al joc de les endevinalles per descobrir de qui es tracta. A l’hora de tractar amb ella, cal dirigir la mirada a la seva cara i parlar-li directament pronunciant el seu nom, i no el de l’acompanyant, per saber què vol, desitja o necessita.

Per saludar, si la persona no allarga la mà, se li pot agafar la seva per fer-li saber. En algunes situacions, és important avisar sobre què s’està fent, sobretot si se surt del lloc i quan es torna a entrar. Es tracta d’intentar descriure tot allò que succeeix al voltant i que pugui tenir certa interacció amb la persona. La vista és un sentit primordial per obtenir informació perquè acostuma a ser la primera percepció i, per tant, com major sigui la descripció dels espais, més es facilitarà el benestar de la persona amb discapacitat visual.

Seguretat i organització de l'entorn

Mantenir l’ordre és clau per una bona convivència entre la persona amb discapacitat visual i els espais en què acostuma a habitar. Quan es coneix la ubicació dels objectes és més fàcil trobar-los i això disminueix el risc de cops o xocs fortuïts amb ells. Per tant, és recomanable que, en la mesura del possible, es mantinguin en l'ordre habitual, i, si s'altera, informar-ne a la persona. Per prevenir és aconsellable seguir les següents recomanacions:

Portes i finestres: Hauran d'estar totalment obertes o totalment tancades.
Cadires: S'hauran de col·locar A sota les taules o enganxades a la paret, mai dispersades per l’espai.
Armaris o calaixos: Les portes hauran d’estar totalment tancades.
Contrast: Les persones amb resta visual, es poden beneficiar l’ús de fons que presentin un gran contrast amb ells.

Expressió escrita

Com no podia ser d’una altra manera, també hi ha una sèrie de recomanacions a tenir en compte al moment de presentar textos impresos accessibles a persones amb discapacitat visual. Pel que fa al tipus de lletra, se’n recomana l’ús de senzilles i sense adorns, tipus ‘Arial’ o Verdana’, igual com passa quan s’hagin d’utilitzar números. El format més adequat és sense negreta i tipus oració, evitar l’ús de majúscules per a tota una frase sencera.

Les línies que són massa llargues o massa curtes produeixen fatiga ocular, per tant, en alguns casos pot ser millor escriure en columnes. La separació entre una i altra serà clara i marcada, sense estar massa properes ni separades unes de les altres, ni intercalant imatges entre elles. Els paràgrafs han de ser curts i amb termes concisos, separats els uns dels altres amb una línia. Pel que fa al contrast, el color del paper i de la tinta han d’oferir el millor possible.

Etiquetes:

treball en xarxa, salut i discapacitat, comunicació, Dependència