6 documents per entendre la lluita pagesa a Catalunya

Unió de Pagesos fa temps que reivindica unes millors condicions per a les persones que treballen el camp sota el crit “La pagesia diu prou!”. El febrer de 2022 van publicar aquest manifest on recullen nou demandes derivades d’una situació que, diuen, no para d’empitjorar: pujada de costos de producció, disminució dels guanys, creixent burocratització de l’activitat, discriminació per la bretxa digital que suposa la telematització de la majoria de tràmits...

A això es suma la implementació de la nova Política Agrària Comuna (PAC) de la Unió Europea, que imposa unes obligacions a la pagesia sense compensació econòmica, així com la manca d’actuacions per part de l’administració catalana per millorar les condicions de la pagesia, o la continuació d’un “model depredador de sòls agraris i paisatge en la implementació de les energies renovables”.

Per tot això algunes de les reivindicacions de la Unió de Pagesos són: legislar per a l’establiment de preus justos i equitatius per a la pagesia, frenar l’encariment dels costos de producció, modificar el Pla de la PAC a l’estat espanyol, incorporar una norma de reciprocitat amb països importadors agroalimentaris, legislar la compensació pels danys de la fauna salvatge, aturar l’especulació de l’espai agrari, simplificar la burocràcia i millorar els serveis públics rurals.

El 20 de març de 2022, l’associació Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) va participar en la mobilització ‘El món rural desperta’ organitzada per 20M Rural Juntos por el Campo. Va significar la represa de JARC de la seva lluita activa pel món rural i el sector agrari, per a la qual va redactar aquest manifest, amb la voluntat de fer una empenta cap al canvi de les polítiques catalanes, estatals i europees. 

A banda de les demandes de millora de condicions com el control de costos de producció, entre d’altres amb l’aplicació de la Llei de la Cadena Alimentària; o la implementació d’assegurances econòmicament assumibles; JARC també exigeix una sèrie de compensacions, entre elles per la instal·lació d’equips d’energies renovables.

També demana la vigilància de les importacions de països tercers, així com de l’agroturisme, assenyalant a la necessitat de promocionar-lo sense afectar l’activitat agrària.

Un altre grup de demandes del manifest té a veure amb facilitar la continuació de la vida i el treball del camp, insistint en la creació de serveis socials i plans formatius i d’ocupació per als pobles, la millora de les condicions de contractació laborals i la facilitació d’un accés de la joventut al treball agrari, tot amb la intenció de garantir la continuïtat del sector.

A banda d’això, aquest març de 2023 JARC ha incorporat a les seves demandes la compensació econòmica als productors i productores pels efectes de la sequera d’enguany.

Ecologistes en Acció, en suport a les lluites pageses, va publicar el 2020 el ‘Mapa d’explotacions porcines industrials i moviments veïnals’, un interactiu que ofereix informació sobre els conflictes socials i ambientals que genera la ramaderia industrial.

És un document que l’entitat ha creat amb l’esperit de visualitzar i donar suport a les lluites contra aquest model ramader que tenen lloc a pràcticament tot l’estat espanyol i que provoquen contaminació d’aigües, despoblació i greus problemes de salut.

Ecologies en Acció vol reivindicar així la producció agrícola i ramadera a petita escala, entenent-lo com un sistema que dona suport a l’economia local i permet a les persones productores viure dignament i sense dependre de corporacions. Daniel González, portaveu de l’entitat i coordinador de Stop Ramaderia Industrial en parla així: “volem valorar el treball de les persones que es dediquen a l’agricultura i la ramaderia sostenibles i que produeixen aliments saludables”.

El mapa s’actualitza constantment, i qualsevol persona pot proposar un nou punt d’informació que després és valorat per l’equip i incorporat si s’escau.

En una llista de documents sobre la lluita pagesa no podien faltar les reivindicacions de les persones i els col·lectius que fan funcionar gran part de la indústria. Fruita amb Justícia Social és una entitat que lluita pels drets dels i les temporeres del camp de Lleida, i ho fan a través d’un manifest signat el juny del 2018.

Fan això conscients que “la pagesia ha perdut tota capacitat negociadora dels seus productes” davant del “model neoliberal” que engoleix les explotacions familiars agràries, i que necessita entre 22.000 i 28.000 jornaleres temporeres anuals per a funcionar en un sistema en què “res no va a parar a la petita pagesia que lluita per sobreviure”.

El model resulta en un “enorme cost social, una desatenció absoluta a les persones temporeres, la majoria immigrants que poc tenen a decidir més que lluitar pel mins salari que en moltes ocasions no permet ni dormir sota sostre”, mentre que les administracions “ofereixen recursos públics a les grans empreses agroexportadores” i omplen “les butxaques d’unes poques i grans empreses” en comptes de donar suport a la producció local.

Tot això ho recull el preludi del seu decàleg, que llista les següents demandes: allotjaments dignes per a les persones temporeres, papers sense contracte, accés universal a la sanitat per als i les treballadores, canvi dels contractes, creació d’un consell regulador per a fruita amb justícia social, compliment d’un conveni agrari, augment de les inspeccions de treball a la indústria, reubicació de l’oficina de temporers de Lleida, promoció d’un model d’agricultura de proximitat i eliminació del suport a la macroagroindústria.

Aquest manifest va ser escrit de forma col·laborativa per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), el teixit d'Economia Social i Solidària (ESS) i la base social de la XES als territoris rurals el març de 2020. És un document que reflexiona i dona suport a les protestes de la pagesia, i posa sobre la taula les problemàtiques del sistema agroindustrial.

La lectura contextualitza històricament les dificultats del camp en l’anomenada ‘Revolució Verda’ del segle passat, una transformació a nivell global del model agrari en què s’implementà la mecanització de tasques, un alt consum d’aigua, adob, herbicides i pesticides, i la concentració de la terra en grans monocultius, tot amb la finalitat d’incrementar la productivitat.

Fou una revolució, diu el manifest, que “a banda d’enriquir les monstruoses multinacionals”, va resultar en gravíssimes conseqüències pel sistema agrari: “una gran pèrdua de biodiversitat agrària, el desapoderament de la pagesia, una producció petrodependent i molt contaminant, la sobreexplotació dels sistemes hídrics i els aqüífers, i l’empobriment dels sòls agrícoles”. I aquest canvi de model va ser heretat pel sistema agroindustrial actual.

Les protestes de la pagesia provenen precisament de les conseqüències d’aquesta implementació. Específicament a Catalunya, el manifest clama contra les desigualtats rurals derivades de l’augment constant dels costos de producció, provocats per l’oligopoli de la gran distribució que en controla els preus.

El manifest també declara el seu suport a les iniciatives rurals de foment del relleu generacional i canvi de model agrari, i es reafirma en la necessitat de practicar l’economia social i solidària i lluitar per la sobirania alimentària, que “proposen una transició agroecològica cap a un model agroalimentari més just i sostenible”.

Finalment, la XES demana una presa de consciència per a equilibrar les diferències entre camp i ciutat, deixant d’explotar els territoris rurals com a mers exportadors de béns i recursos per a les zones urbanes.

Hi ha una problemàtica molt més silenciada al món rural que les demandes que protagonitzen manifestos i marxes, i és la qüestió del gènere. La dedicació de les dones a les tasques de la pagesia és una realitat material, però és difícil sentir-ne les veus. Així, què millor per a entendre la seva situació que els seus propis testimonis?

Amb aquest esperit, Laura Saula Tañà va publicar el desembre 2020 el llibre ‘Terra de dones. Pageses de Catalunya’, un recull de les històries personals de vuit dones pageses, acompanyat de fotografies del fotoperiodista Jordi Borràs, que ofereixen la visió més casolana i profunda del món rural i les desigualtats de gènere que s’hi viuen.